'Pongamos que hablo de Madrid' i són les 4 de la matinada fora l'estació d'Atocha...

... i que fa un fred de mil dimonis i l'únic lloc que està obert fora l'estació és un bar de mala mort poblat majoritàriament pels taxistes que fan els torns de nit i van entrant i sortint a recobrar forces. Cervesa amunt, entrepà avall. Però no només hi ha taxistes, en aquest indret lugubre i angoixant: també hi ha prostitutes a la recerca de nous clients, immigrants marroquins que amb prou feines entenen els insults que un autòcton passat de voltes els etziba, una noia amb cadira de rodes que es pren una copa i llegeix una novel·la d'Stephen King mentre maleeix la resta del món, un home gran que no para d'inserir i inserir monedes a la màquina escurabutxaques que fa honor al seu nom i no n'escup cap ni una... Posem que si, que són les 4 de la matinada, que parlo de Madrid i que això és el que vam viure ahir a la nit fora l'estació d'Atocha de la capital espanyola. Una estació que tanca, cada nit, de una a cinc; no esperin quedar-s'hi a dormir si el seu tren arriba a les dotze de la nit i el comboi que l'ha de portar a casa surt a les 5.50 de la matinada.

Comentaris

Anònim ha dit…
puta espanya no entenen res encara

Entrades populars