La serenor de Teresa Forcades

Amb el que li ha passat els darrers mesos, qualsevol s'hauria tornat boig, hauria perdut el cap. Deu ser una de les coses més difícils que hi ha a la vida, sobreviure a la fama, la popularitat, sense perdre la salut mental. A ella estic segur que li ha costat com a tothom, però igualment estic convençut que no li passarà, perquè és una persona serena, sortosament. M'ho va semblar el dia que la vaig conèixer a Mataró, ara fa nou mesos, en un Sopar-Debat sobre el plaer que ella protagonitzava [vídeo resum, vídeo sencer], i m'ho ha tornat a semblar ara. Forcades és una persona que es preocupa de què estàs fent tu més que de les polèmiques que l'envolten; no ha perdut un gram d'humanitat ni humilitat, ans al contrari. Ho vaig poder comprovar ahir a la tarda comentant la jugada en privat minuts abans de començar la xerrada amb la qual reapareixia a Catalunya, a l'església dels jesuïtes de Llúria, després d'uns mesos en què ha prosseguit els seus estudis a Alemanya. Una absència física que ha acreixentat encara més la seva presència mediàtica, que ha arribat al paroxisme amb la imitació que en fan a Polònia.

Teresa Forcades es va convertir en l'ítem mediàtic per excel·lència de la tardor-hivern de 2010 [Mediàtica Forcades] arran del famós vídeo on acusava les multinacionals farmacèutiques d'haver afavorit el desenvolupament de la grip nova i l'alarma mediàtica conseqüent per vendre el màxim número de remeis possible. Ara Forcades serà a Catalunya per uns dies i ahir dilluns va començar el seu periple amb una sessió a l'església dels jesuïtes de Llúria dins el cicle “Els dilluns dels Drets Humans“ organitzat per Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia i que portava per títol Les transnacionals i els Drets Humans [podeu llegir aquí la notícia de CatalunyaReligió.cat]. La religiosa benedictina va reprendre el fil respecte la seva crítica a les grans multinacionals farmacèutiques i va constatar que les seves contundents afirmacions començaven a tenir ressò en l'àmbit polític europeu. Val la pena sentir-la, fins i tot aquells als quals la teoria de la conspiració ens fa més aviat urticària, per observar com es pot defensar una posició només amb arguments.