Necat Ayaz

"Date: Mon, 29 Mar 2010 07:10:43 -0700
From: necatayaz@yahoo.com
Subject: about nou estatut and other things
To: joansalicru@hotmail.com

Dear Joan,

I have a research about self-goverment of peoples living in Spain. In this context, I want to obtain opinions of Catalans about the new statue. Why some Catalans supported and why some other refused it? Can you find someone there answer this question?

By this way do you have some contacts in ERC? have sent an e-mail to them but until now I have not receive an answer. and lastly, do you know adress of Felix Marti (old UNESCO cat responsible)? He wrote a foreword for the book on Catalonia and so I want to send him the book.

with regards,

necat".

De cop rebo aquest correu electrònic. És en Necat Ayaz, un bon amic kurd a qui vaig conèixer l'estiu de 2003 a Istanbul, la seva ciutat d'acollida, com la de molts kurds que només tenen futur emigrant a la gran ciutat. El vam conèixer absolutament de casualitat enmig de la gran avinguda del centre d'Istanbul, un carrer peatonal per on discorre un tramvia de principis del segle XX. La persona amb qui anava havia d'anar al lavabo urgentment i el primer lloc que vam trobar va ser un centre anomenat de la Mesopotàmia. "Deu ser alguna cosa cultural", vam dir-nos. Al cap de deu minuts sèiem en el bar de l'indret -no podíem marxar sense pagar, és clar!- i de cop i volta ens vam trobar parlant amb un simpatiquíssim jove kurd que ens va informar que allò era el centre kurd d'Istanbul i que el nom era exactament una tapadera per no despertar les suspicàcies de les autoritats turques, que no obstant havien tancat el teatre i altres dependències del local.

Des de sempre el Kurdistan havia estat una de les meves obsessions personals [llegir aquí] i a partir d'aquell viatge encara s'hi va convertir més amb la creació del CIRK, el Centre d'Informació i Recerca sobre el Poble Kurd que va durar cinc anys. Era la nostra manera d'homenatjat gent com en Necat, que intenta construir un futur en pau pel seu país, assolat pels combats de la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistan i l'exèrcit turc. Un personatge, en Necat, que estava -i pel que he vist avui segueix- obsessionat amb el procés de construcció de l'estat autonòmic espanyol (en va escriure un llibre i tot, veure nota aquí). El que per alguns pot semblar una pura descentralització era vist per aquell kurd d'alta estatura, mirada innocent i conversa encantadora com una autèntica meravella. Allò em va fer pensar molt. Crec que un viatge a aquelles terres pot ser molt aclaridor per qualsevol nacionalista o independentista. Dubto que tornin a veure la nostra realitat de la mateixa manera que abans de marxar.