Passa al contingut principal
El Museu de la vida rural, un nou concepte de museu
El Museu de la Vida Rural impulsat per la Fundació Lluís Carulla a l'Espluga de Francolí és un museu molt ben fet -en aquest cas potser refet, perquè ara s'ha renovat-, molt ben plantejat. Perquè el museu no és només un espai divulgatiu sobre com es vivia a pagès fa cent o cinquanta anys, una pura evocació o fins i tot idealització d'aquella època en oposició a les grises ciutats. La voluntat didàctica hi és i de forma excel·lent amb gran profussió d'objectes antics que es barregen amb recursos tecnològics d'última generació, però el que fa d'aquest Museu un gran Museu és que planteja la cultura humana que es va generar al voltant d'aquest entorn rural, que no és altra que la vida anterior anterior a les ciutats -tres o quatre dècades enrere la vida era eminentment rural i les conurbacions urbanes eren esquifides i sempre conseqüència d'aquesta vida al camp, encara que a vegades ens n'oblidem-. Així el Museu reflexiona, apunta, disserta... sobre els valors que es generaven en aquesta cultura rural, entre els quals es reitera diverses vegades l'estalvi i l'esforç -menció a part mereixen les frases fetes vinculades al camp que relliguen tota la visita, una delícia-. Però no només això: el Museu de la Vida Rural va encara més enllà i, en la seva part final, obre interrogants, planteja debats, reclama l'opinió dels visitants, els implica emocionalment. Parla del futur, de quin futur espera al món rural i per tan al planeta sencer: les cooperatives com a forma d'organització econòmica, la cura dels recursos naturals, la polèmica per l'ús de transgènics... no s'evita cap de les preguntes de fons -recordo un cas semblant amb el museu Anna Frank d'Amsterdam, on el drama de la jueva amagada dels nazis es planteja en clau d'actualitat al final de la visita. D'aquesta manera la història de la Segona Guerra Mundial es fa molt més entenedora i també molt més crua-. El Museu de la Vida Rural és doncs un museu de nova generació, on no només es ve a observar sinó també a participar, a pensar el futur. El desplaçament des de l'entorn urbà -una hora de cotxe- fins a l'Espluga de Francolí val ben bé la pena.
El Museu de la Vida Rural impulsat per la Fundació Lluís Carulla a l'Espluga de Francolí és un museu molt ben fet -en aquest cas potser refet, perquè ara s'ha renovat-, molt ben plantejat. Perquè el museu no és només un espai divulgatiu sobre com es vivia a pagès fa cent o cinquanta anys, una pura evocació o fins i tot idealització d'aquella època en oposició a les grises ciutats. La voluntat didàctica hi és i de forma excel·lent amb gran profussió d'objectes antics que es barregen amb recursos tecnològics d'última generació, però el que fa d'aquest Museu un gran Museu és que planteja la cultura humana que es va generar al voltant d'aquest entorn rural, que no és altra que la vida anterior anterior a les ciutats -tres o quatre dècades enrere la vida era eminentment rural i les conurbacions urbanes eren esquifides i sempre conseqüència d'aquesta vida al camp, encara que a vegades ens n'oblidem-. Així el Museu reflexiona, apunta, disserta... sobre els valors que es generaven en aquesta cultura rural, entre els quals es reitera diverses vegades l'estalvi i l'esforç -menció a part mereixen les frases fetes vinculades al camp que relliguen tota la visita, una delícia-. Però no només això: el Museu de la Vida Rural va encara més enllà i, en la seva part final, obre interrogants, planteja debats, reclama l'opinió dels visitants, els implica emocionalment. Parla del futur, de quin futur espera al món rural i per tan al planeta sencer: les cooperatives com a forma d'organització econòmica, la cura dels recursos naturals, la polèmica per l'ús de transgènics... no s'evita cap de les preguntes de fons -recordo un cas semblant amb el museu Anna Frank d'Amsterdam, on el drama de la jueva amagada dels nazis es planteja en clau d'actualitat al final de la visita. D'aquesta manera la història de la Segona Guerra Mundial es fa molt més entenedora i també molt més crua-. El Museu de la Vida Rural és doncs un museu de nova generació, on no només es ve a observar sinó també a participar, a pensar el futur. El desplaçament des de l'entorn urbà -una hora de cotxe- fins a l'Espluga de Francolí val ben bé la pena.
Comentaris