El miracle de la Via Europa*
Via Europa-Nou Parc Central va néixer, ara fa una mica més de deu anys, com el màxim representant a Mataró d’allò que s’ha conveniat en dir-ne “ciutat dormitori”: grans pisos amb el pàrquing d'entrada ben visible, habitatges als quals s’accedeix directament amb l’ascensor sense haver de saludar ningú a l’escala, carrers peatonals però grisos i sense personalitat, avingudes gegantines com la pròpia Via Europa mancades de places per a estar-s’hi... De fet no es va plantejar com un barri sinó com una zona de trànsit entre l’antic centre de la ciutat i l’enllaç a la nova autopista. Alguns, ben aviat, van profetitzar la mort del concepte de vida mediterrània en aquest entorn; els quatre pijos barcelonins que vindrien a viure-hi es passarien el dia treballant a fora, arribarien al vespre amb un espectacular 4x4 i es tancarien de nou a la seva mansió fins l’endemà. Una ciutat amb el pitjor del model extensiu nordamericà i també de la grisor estalinista; un espai sense vida, mancat d'identitat i d’idiosincràcia.
Quinze anys després, però, s'ha demostrat que els apocalíptics no tenien raó: el barri té una vida comercial envejable amb abundant oferta de restaurants, bars i botigues de tot tipus, la gent passeja amunt i avall per uns carrers que han anat agafant cos i conversa amb els veïns mentre compra el diari i el pa... Encara més: existeix una associació de veïns ben activa, que programa activitats durant l’any i fins i tot organitza una festa popular cada maig. La vida s'ha obert pas a Via Europa i els seus vilatans lluiten ara per tenir millors serveis educatius i sanitaris i perquè es reconeguin els límits del barri. També perquè s’accepti la denominació Via Europa-Nou Parc Central, diferent de l’originària. Símbols identitaris en una ciutat dormitori. Quina cosa. Coneixen vostès algun barri Via Europa en una altra ciutat catalana? Segur que si. Al Maresme hem demostrat que el caràcter mediterrani és capaç d’impregnar-ho tot i guanyar la batalla a altres formes de civilització que, en realitat, tenen molt a envejar a la nostra.
* Article publicat al diari El Punt [web].
Quinze anys després, però, s'ha demostrat que els apocalíptics no tenien raó: el barri té una vida comercial envejable amb abundant oferta de restaurants, bars i botigues de tot tipus, la gent passeja amunt i avall per uns carrers que han anat agafant cos i conversa amb els veïns mentre compra el diari i el pa... Encara més: existeix una associació de veïns ben activa, que programa activitats durant l’any i fins i tot organitza una festa popular cada maig. La vida s'ha obert pas a Via Europa i els seus vilatans lluiten ara per tenir millors serveis educatius i sanitaris i perquè es reconeguin els límits del barri. També perquè s’accepti la denominació Via Europa-Nou Parc Central, diferent de l’originària. Símbols identitaris en una ciutat dormitori. Quina cosa. Coneixen vostès algun barri Via Europa en una altra ciutat catalana? Segur que si. Al Maresme hem demostrat que el caràcter mediterrani és capaç d’impregnar-ho tot i guanyar la batalla a altres formes de civilització que, en realitat, tenen molt a envejar a la nostra.
* Article publicat al diari El Punt [web].
Comentaris