En ruta per Catalunya
Les 7 i 24 minuts del matí. Som dilluns 28 de juny i ens dirigim en furgoneta des de Salou fins a Vilafranca del Penedès. El sol s'aixeca davant nostre encara tènuament, sense plantar encara batalla als nostres ulls somnolents, cosa que s'agraeix. Hem dormit poc, molt poc. En alguns casos ni un parell d'hores. I no és pas que estiguéssim de festa ni muntant una disco mòbil a l'habitació, tot i que això és el que s'ha pensat el segurata que ha trucat a la porta quan eren les dues de la matinada tocades. Però a Salou sou? Què hi feu a Salou? Doncs dormir en un d'aquests monstres de ciment a 99 euros les dues nits per apartament com fan milers de turistes anglesos, espanyols, portuguesos, francesos, alemanys... que tenen ocupada la zona costanera de la ciutat. Això és el seu regne i les lleis els són fetes a mida. Nosaltres, però, no hem vingut a inflar-nos de cervesa ni tan sols a la platja. Nosaltres, des d'ahir diumenge, estem en ruta, en ruta per Catalunya fent un programa per a COMRàdio que s'emetrà aquest estiu, a partir del 19 de juliol. De moment no n'avançarem res més.
Com acostuma a passar les coses no surten perquè sí, tenen un motiu molt concret tot i que inicialment no sempre es pugui racionalitzar així. Aquest viatge, aquesta ruta, sorgeix d'una mena de sentiment, de sensació, d'inclinació larvada durant temps en els nostres cervells: volem conèixer el nostre país, la seva gent. El país en tota la seva diversitat i per tant en la seva plenitud. A mar i a muntanya, allà on l'urbanisme és fashion i allà on no és. Allà on no hi ha gaires centres comercials, també, i els cines passen pel·lícules que a nosaltres ens semblen antigues. Som periodistes i volem parlar del nostre país. Per poder-ho fer, però, primer cal conèixer-lo. A això hem vingut. Ha començat la ruta, la nostra ruta per Catalunya.
Com acostuma a passar les coses no surten perquè sí, tenen un motiu molt concret tot i que inicialment no sempre es pugui racionalitzar així. Aquest viatge, aquesta ruta, sorgeix d'una mena de sentiment, de sensació, d'inclinació larvada durant temps en els nostres cervells: volem conèixer el nostre país, la seva gent. El país en tota la seva diversitat i per tant en la seva plenitud. A mar i a muntanya, allà on l'urbanisme és fashion i allà on no és. Allà on no hi ha gaires centres comercials, també, i els cines passen pel·lícules que a nosaltres ens semblen antigues. Som periodistes i volem parlar del nostre país. Per poder-ho fer, però, primer cal conèixer-lo. A això hem vingut. Ha començat la ruta, la nostra ruta per Catalunya.
Comentaris
teneis que venir a Castellterçol.
Gustavo