[LaRiera48]: Laietana i Robafaves, dos símbols de la ciutat forçats a remodelar-se
Dos institucions mítiques de la ciutat tremolen. Des del punt de vista de dimensió la comparació pot fer fins i tot riure -una trentena de treballadors versus més d'un miler-, però des de punt de vista simbòlic es tracta de dos pals de paller de la ciutat en l’àmbit econòmic –Caixa Laietana- i cultural –la llibreria Robafaves-. I encara més perquè, intercanviant els papers, Caixa Laietana en els darrers dos anys ha incrementat una presència ja molt notòria en el camp cultural, mentre que Robafaves havia iniciat un procés d'expansió i consolidació empresarial que l'havia situat com un dels grans establiments llibreters del país -va controlar el procés de replantejament de Catalònia a Barcelona i arribat a tenir quatre establiments oberts a Mataró-.
La setmana passada es va saber que la Laietana havia acceptat la proposta de fussió freda amb la Caja Madrid de l'exvicepresident econòmic Rodrigo Rato -veure com acaba-, mentre que Robafaves ha deixat de participar en la cooperativa Actua que tenia a mitges amb Abacus i aquest segell s'ha quedat amb la totalitat del negoci de la plaça de la Muralla -precisament perquè no en feia, de negoci-. Les dues firmes han hagut de prendre decisions, a priori doloroses, forçades per les respectives situacions. Sobretot des de Caixa Laietana es treu pit i s'assegura que amb la fussió freda es mantindrà la identitat de la caixa i la seva obra social -i per tant el retorn a la ciutat que la va veure néixer- s'envigorirà. Esperem que així sigui. Des de Robafaves, en canvi, fa temps que s'admetia la dificultat de la situació, consistent en haver estirat més el braç que la màniga en un moment en què semblava realment possible fer rentable la inversió realitzada.
Ara la pilota està sobre la teulada de les dues entitats, la d'estalvis i la cooperativa llibretera. Des de Laietana falta veure si realment és possible fer la quadratura del cercle de ser més sòlids gràcies a l'aliança amb un peix gran però en canvi mantenir la independència i l'aposta local en el camp social i de la cultura, de la qual depenen tantes i tantes entitats. I des de Robafaves hauran de demostrar que segueixen existents motius per anar adquirir cultura a l'establiment del carrer Nou, encara que a tres-cents o quatre-cents metres puguem trobar els mateixos productes a un preu més barat.
Tan de bo les dues firmes se'n surtin, perquè d'empreses amb capacitat emprenedora i mentalitat innovadora, a Mataró més aviat ens en falten molt. Més en moments de crisi econòmica, quan s'ha demostrat que la ciutat, des d'un punt de vista econòmic, era poc més que un gegant amb peus de fang.
La setmana passada es va saber que la Laietana havia acceptat la proposta de fussió freda amb la Caja Madrid de l'exvicepresident econòmic Rodrigo Rato -veure com acaba-, mentre que Robafaves ha deixat de participar en la cooperativa Actua que tenia a mitges amb Abacus i aquest segell s'ha quedat amb la totalitat del negoci de la plaça de la Muralla -precisament perquè no en feia, de negoci-. Les dues firmes han hagut de prendre decisions, a priori doloroses, forçades per les respectives situacions. Sobretot des de Caixa Laietana es treu pit i s'assegura que amb la fussió freda es mantindrà la identitat de la caixa i la seva obra social -i per tant el retorn a la ciutat que la va veure néixer- s'envigorirà. Esperem que així sigui. Des de Robafaves, en canvi, fa temps que s'admetia la dificultat de la situació, consistent en haver estirat més el braç que la màniga en un moment en què semblava realment possible fer rentable la inversió realitzada.
Ara la pilota està sobre la teulada de les dues entitats, la d'estalvis i la cooperativa llibretera. Des de Laietana falta veure si realment és possible fer la quadratura del cercle de ser més sòlids gràcies a l'aliança amb un peix gran però en canvi mantenir la independència i l'aposta local en el camp social i de la cultura, de la qual depenen tantes i tantes entitats. I des de Robafaves hauran de demostrar que segueixen existents motius per anar adquirir cultura a l'establiment del carrer Nou, encara que a tres-cents o quatre-cents metres puguem trobar els mateixos productes a un preu més barat.
Tan de bo les dues firmes se'n surtin, perquè d'empreses amb capacitat emprenedora i mentalitat innovadora, a Mataró més aviat ens en falten molt. Més en moments de crisi econòmica, quan s'ha demostrat que la ciutat, des d'un punt de vista econòmic, era poc més que un gegant amb peus de fang.
Comentaris