Volem la pau, treballem per la pau*

Per a en Javier García, de 24 anys, no tenim una idea clara de què és la pau. Exemple recent: el lema que es corejava a les manifestacions contra la Guerra de l’Iraq: “La gent cridava ‘No a la guerra’, però ningú deia ‘Volem la Pau’. Aquest és el quid de la qüestió, ens quedem a mitges, no arribem al fons de la qüestió”, apunta.

Per a aprofundir en la definició de la Pau, el 1993 dos capellans catalans, Alfred Rubio i Josep Lluís Socias van escriure la Carta de la Pau, que en aquests dotze anys ha donat diverses voltes pel planeta buscant la complicitat humana. El document, presentat a l’ONU, assenyala els obstacles que dificulten arribar a una autèntica pau, no entesa només com a absència de violència. La Carta planteja, per exemple, la necessitat de superar els ressentiments històrics per a poder aspirar a una pau de veritat. “Nosaltres no som culpables de que en Colom anés a Amèrica i es fessin les burrades que es van fer. Però per l’altra part, els peruans actuals no han rebut directament els mals que es van fer llavors”, explica en Javier, psicòleg de formació, que coordina tota la part gràfica de la Fundació Carta de la Pau.

Un altre eix del document és que no hi haurà Pau si aquesta no regna en els cors de les persones i en cadascun de nosaltres. “Quan pensem en la Pau, pensem en una cosa que està fora de nosaltres. I no és això”, comenta. En Javier compara la dimensió personal de la religió amb la missió de construir la Pau: “Oi que com a cristians tenim clar que ens hem de transformar a nosaltres mateixos? Doncs amb la pau passa el mateix. Ens hem d’acceptar, estimar i estar disposats a fer festa amb un mateix”. Per a ell la Pau és això: “Estàs en pau amb una persona amb qui et pots sentir en estima i en festa”. I estimar els que tenim a prop és una manera de construir la Pau: “Si no faig l’esforç de ser pacífic amb la meva dona no seré pacífic amb el primer que trobi al carrer”, raona. Però llavors resulta que hem d’estimar a tothom per estar-hi en pau? “No, però el que si que hem d’aconseguir és que aquest fet no suposi una violència”. Heus aquí la qüestió.

* Article publicat a Foc Nou l'abril de 2005.