[Valors] De visita a Premià de Dalt, entrevista amb Rafael Vallbona

He anat a entrevistar en Rafael Vallbona a Premià de Dalt. Ha estat una excusa més per conèixer la comarca en la qual habito i de la qual sovint em sento un foraster, quan surto més enllà del nostre estimat Mataró. Sí, si, sóc un dels xovinistes mataronins recalcitrants. Per tant, maresmencs, abans que ho penseu ja faig jo acte de contricció: no us tenim en compte i els de Mataró ens pensem que som els reis del mambo.

Tenim -tinc- aquesta assignatura pendent, els mataronins, de manera que en els darrers anys he inventat motius per veure què hi ha més enllà de la ciutat de Les Santes. Ep, i Déu n'hi do, eh? No es podria dir que sóc un expert del Baix Maresme però m'he passejat per tots i cadascun dels seus pobles: Alella, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Cabrera, Tiana, Òrrius... Ara el repte és més aviat l'Alt Maresme, passat Arenys, encara queda més lluny. Però vaja, tenim temps encara de resoldre aquesta mancança...

Deia que he passat, passejat i fins i tot viscut en alguns pobles del Baix Maresme, però Premià de Dalt -i Montgat- n'és l'excepció. A Premià de Dalt, la pàtria del president Pujol, hi havia anat ara fa uns mesos, un dia fent una excursió a peu per la zona, però no em vaig entretenir massa en el poble en sí. Dimecres, de fet, tampoc, però com a mínim hi vaig passar una llarga estona en un dels seus vilatans il·lustres, Rafael Vallbona, periodista i escriptor de la comarca. Ara, res és el que sembla. Només recollir-me davant la comissaria dels Mossos entre Premià i Masnou -m'havia perdut, un cop més; no tinc remei- m'explica que ell va néixer a Gràcia, a Barcelona, i que per accident familiar va anar a parar primer a Premià de Mar i després per accident amorístic a Premià de Dalt.

Vaig a entrevistar-lo per parlar del viatge, de com s'està transformant la idea de viatge en els darrers temps, per a Valors. M'ho passo teta. Em fa pensar en moltes idees que m'han vingut alguna vegada o altre al cap: "Cal un motiu per viatjar en un lloc concret", per exemple. M'il·lumina amb frases clarividents: "Passejar és radiografiar una ciutat". La idea de conversar amb ell per a aquest número de Valors va sorgir d'una coincidència no buscada: ell va ser l'encarregat de presentar, ara deu fer tres setmanes enrere, una nova col·lecció de guies de viatge impulsades per Cossetània a l'Altair de Barcelona on jo anava com a Clack [web] a enregistrar [vídeo]. Des de dalt la tribuna Vallbona va dir: "El viatge és un procés de transformació interior. Sinó no és viatge". I havent escoltat això vaig pensar que mataríem tres pardals d'un tret: procuraríem una bona entrevista pel número sobre el viatge de Valors, coneixeríem en Vallbona -en tinc sempre referències per part de l'amic comú Albert Calls- i passejaríem per Premià de Dalt. Tots tres objectius acomplerts excepte aquest darrer. Però vaja, precisament amb l'Albert Calls i l'Eloi Aymerich ja tenim previst una fórmula per resoldre aquesta mancança que se'm creua reiteradament al meu camí...