La Laia d'en Josep Maria*
Ara que he estat traient-me el carnet de conduir el cotxe me n'adono que les principals referències de la ciutat, per a la majoria dels seus habitants, són els elements monumentals que hi ha a la via pública. I que, de fet, molts acaben designant amb una referència a aquest o altre monument un espai que, de nom propi, ja en té, ja; el que passa és que molts no han arribat a memoritzar-lo mai. Així la plaça Granollers de Mataró és "la plaça del tramvia" i la Porta Laietana és "allà on hi ha la Laia", l’escultura de la Laia l’Arquera, per citar els dos exemples més eloqüents. Poca gent es pregunta, però, d'on surten aquests monuments, què signifiquen i menys encara qui els hi ha donat forma. Lògic: al gruix de la gent no li importa saber la història del lloc on viu ni quines han estat les persones clau perquè aquests llocs siguin com són. Som un país desmemoriat. No descobreixo res de nou; hem de remeiar-ho.
Doncs resulta que aquests dies fa deu anys de la mort de l'artista creador de la Laia, en Josep Maria Rovira Brull. Hi ha persones mil vegades més autoritzades a parlar-ne que jo, perquè el cert és que no el vaig arribar a conèixer, no el vaig tractar mai directament. El conec de referència, a través d'aquells que me n'han parlat, com el crític d’art Pere Pascual o la seva filla Nefer. Però l'altre dia, passant per sota la Laia, en el meu trajecte a peu fins els nous barracons on t’examines del carnet, vaig pensar que aquesta imponent figura és una de les millors inversions que ha fet el nostre govern municipal en trenta anys de democràcia: és bonica, suggerent i ens reconnecta amb el nostre passat de forma simple i gràfica, perquè representa una de les primeres habitants del nostre trosset de món. A més, passats uns anys de la seva construcció (1998), ara serveix també per homenatjar el seu creador. Ell és doncs un dels mataronins il·lustres, sovint massa poc recordat però paradoxalment autor d’un dels rostres més coneguts de la capital del Maresme: la filla, la Laia, ha transcendit el pare, en Josep Maria.
* Article publicat avui al diari El Punt.
Doncs resulta que aquests dies fa deu anys de la mort de l'artista creador de la Laia, en Josep Maria Rovira Brull. Hi ha persones mil vegades més autoritzades a parlar-ne que jo, perquè el cert és que no el vaig arribar a conèixer, no el vaig tractar mai directament. El conec de referència, a través d'aquells que me n'han parlat, com el crític d’art Pere Pascual o la seva filla Nefer. Però l'altre dia, passant per sota la Laia, en el meu trajecte a peu fins els nous barracons on t’examines del carnet, vaig pensar que aquesta imponent figura és una de les millors inversions que ha fet el nostre govern municipal en trenta anys de democràcia: és bonica, suggerent i ens reconnecta amb el nostre passat de forma simple i gràfica, perquè representa una de les primeres habitants del nostre trosset de món. A més, passats uns anys de la seva construcció (1998), ara serveix també per homenatjar el seu creador. Ell és doncs un dels mataronins il·lustres, sovint massa poc recordat però paradoxalment autor d’un dels rostres més coneguts de la capital del Maresme: la filla, la Laia, ha transcendit el pare, en Josep Maria.
* Article publicat avui al diari El Punt.
Comentaris