La guerra del Líban al Titicaca

Fabulosa vista del llac Titicaca, que fa de frontera entre Perú i Bolívica. Un lloc espectacular.

Amb tot aquest merder que hi ha hagut a Gaza els darrers dies -un escàndol, tot i que no comparteixo visions propalestines ni proisraelianes apriorístiques- m'ha vingut al cap una conversa que vaig tenir amb tot de joves israelians al llac Titicaca, al Perú, ara fa dos anys i mig. Érem el típic grup de turistes amb un parell de francesos, nordamericans, anglesos... i un seguit de joves que a primera vista semblaven també nordamericans o nòrdics però que finalment vam descobrir que eren israelians. A l'hora de dinar, després d'haver visitat diverses illes com les d'Uros i Taquile, vam coincidir a la zona de la taula amb aquell grup de nois i noies que jo diria eren més joves que jo i la meva companya, devien passar poc dels vint. No tots perquè, curiosament i entroncant amb la cultura pròpia dels kibutz, una part d'ells se'n va anar a dinar molt austerament sota un pi, evitant el contacte amb la resta del grup.

Fetes les presentacions, com no podia ser d'una altra manera, vam acabar parlant del seu país. Del seu país, de la regió, dels palestins, de la guerra.... Si, de la guerra del Líban. Va ser el moment més significatiu de la conversa, quan un d'ells va explicar que dos estius enrere no havia pogut anar de viatge... perquè estava a la guerra del Líban. No perquè tingués exàmens o no tingués calers, no. Perquè estava lluitant. Què fort: mentre jo era a Bòsnia fent documentals i articles sobre el que havia succeït allà deu o dotze anys enrera i veia la guerra de Líban en directe pels canals de tele, ell estava al sud del Líban disparant contra la guerrilla de Hizbul·la. No li vaig arribar a preguntar en què havia consistit la seva acció militar, però vaja, va quedar clar que no es va quedar jugant a marcianets al quarter, per entendre'ns.

M'agrada, quan penso en conflictes com el d'Israel a Palestina, pensar en les vides personals d'aquells que es posen dins el vestit del soldat o dels que, a l'altre costat, es calcen el mono de guerrillers i tiren pedres contra "l'ocupant". Fer-ho impedeix caure en demagògies barates i en pensaments simples.