[LaRiera48] Candidatures frívoles
Tot i que un any enrere semblava que podria ser Reagrupament, amb Jordi Surinyach com un dels impulsors principals, qui podria plantejar batalla a ERC en l'espai independentista institucional a la ciutat, finalment serà Solidaritat per la Independència, el moviment electoral impulsat per Joan Laporta, qui presentarà candidatura el 22 de maig de 2011 a les municipals. El seu cap de files s'apunta que serà Cosme Varela segons explica MataróNotícies.cat, una persona vinculada al moviment veïnal -és vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró- i al moviment cultural popular i tradicional. Varela, però, en declaracions a la mateixa web admet ja que serà difícil entrar al consistori a la capital del Maresme si Solidaritat es presenta en solitari, de manera que la voluntat seva i de l'equip de la formació de Laporta és parlar amb altres formacions independentistes a la ciutat i crear una nova candidatura unitària.
És clar, això si ara fóssim l'any 2000, posem per cas, tindria un sentit, però és que a desembre de 2010 ja hi ha dues formacions independentistes a l'Ajuntament de Mataró, Esquerra Republicana, amb dos regidors, i la Candidatura d'Unitat Popular, amb un regidor. Per tant, se suposa que si Solidaritat vol entrar a l'Ajuntament seria formant part d'una llista comuna amb els republicans i amb la llista assembleària. Això s'endevina difícil, a no ser que des de la direcció nacional d'Esquerra precisament impulsés candidatures conjuntes amb Solidaritat com sembla que s'estaria gestant a Barcelona. En el cas de la CUP, m'estranyaria molt que després de tants anys de lluita amb ERC pel mercat electoral independentista, ara de cop i volta aquesta formació decidís sacrificar la marca i menys fer-ho de la mà també del partit de Laporta, amb un gruix ideològic molt allunyat seu. Per tant, el més probable és que Solidaritat per la Independència s'acabi presentant en solitari i intenti, això si, sumar als seus 1.500 vots els 570 recollits per Reagrupament el pasat dia 28 a Mataró. Per tant, fent sumes, podria arribar a haver-hi un tercer partit independentista a l'Ajuntament. La pregunta és si això té cap sentit -en el cas d'ERC i la CUP penso que si perquè hi ha visions socioeconòmiques molt diferents, com s'ha vist en aquests darrers quatre anys; comparteixen la idea de la independència però cosa més-.
I la resposta a la pregunta em fa pensar en la frivolitat en què, al meu entendre, es munten moltes vegades candidatures de cara a les municipals. Alerta: sóc un entusiasta de què hi hagi quan més opcions a votar millor, en totes les eleccions, com diaris als quioscs. Però s'ha de ser seriós i no ho és improvisar una candidatura local a cinc mesos de les eleccions sense ni un sol contingut local. Quina proposta electoral per Mataró farà Solidaritat per la Independència si es presenta sola? Penso també en Ciutadans-Partido de la Ciudadanía a Mataró, que ja es va presentar a les eleccions de 2007 i va obtenir una mica més d'un miler de vots. Algú ha sentit en els darrers quatre anys una sola proposta de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía a Mataró? Hi ha algú de Ciutadans que tingui una sola idea potent per a la ciutat? No tinc res contra l'amic Álvaro Ruiz i la gent que han impulsat la formació antinacionalista a casa nostra, però en el cas -molt improbable- que traguessin un regidor a l'Ajuntament aquest tindria un efecte purament estètic i simbòlic, quan el que necessitem són polítics de raça, que coneguin la ciutat, que l'hagin pensat almenys una mica i estiguin disposats a fer el que calgui per defensar-ne una visió pròpia.
Una cosa és presentar-se a unes eleccions i una altra fer-ho tenint un projecte per la ciutat. La frivolitat, en aquest sentit, va in crescendo: tothom s'hi atreveix. I la política, en comptes de sortir-ne reforçada, queda empetitida, un cop més.
És clar, això si ara fóssim l'any 2000, posem per cas, tindria un sentit, però és que a desembre de 2010 ja hi ha dues formacions independentistes a l'Ajuntament de Mataró, Esquerra Republicana, amb dos regidors, i la Candidatura d'Unitat Popular, amb un regidor. Per tant, se suposa que si Solidaritat vol entrar a l'Ajuntament seria formant part d'una llista comuna amb els republicans i amb la llista assembleària. Això s'endevina difícil, a no ser que des de la direcció nacional d'Esquerra precisament impulsés candidatures conjuntes amb Solidaritat com sembla que s'estaria gestant a Barcelona. En el cas de la CUP, m'estranyaria molt que després de tants anys de lluita amb ERC pel mercat electoral independentista, ara de cop i volta aquesta formació decidís sacrificar la marca i menys fer-ho de la mà també del partit de Laporta, amb un gruix ideològic molt allunyat seu. Per tant, el més probable és que Solidaritat per la Independència s'acabi presentant en solitari i intenti, això si, sumar als seus 1.500 vots els 570 recollits per Reagrupament el pasat dia 28 a Mataró. Per tant, fent sumes, podria arribar a haver-hi un tercer partit independentista a l'Ajuntament. La pregunta és si això té cap sentit -en el cas d'ERC i la CUP penso que si perquè hi ha visions socioeconòmiques molt diferents, com s'ha vist en aquests darrers quatre anys; comparteixen la idea de la independència però cosa més-.
I la resposta a la pregunta em fa pensar en la frivolitat en què, al meu entendre, es munten moltes vegades candidatures de cara a les municipals. Alerta: sóc un entusiasta de què hi hagi quan més opcions a votar millor, en totes les eleccions, com diaris als quioscs. Però s'ha de ser seriós i no ho és improvisar una candidatura local a cinc mesos de les eleccions sense ni un sol contingut local. Quina proposta electoral per Mataró farà Solidaritat per la Independència si es presenta sola? Penso també en Ciutadans-Partido de la Ciudadanía a Mataró, que ja es va presentar a les eleccions de 2007 i va obtenir una mica més d'un miler de vots. Algú ha sentit en els darrers quatre anys una sola proposta de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía a Mataró? Hi ha algú de Ciutadans que tingui una sola idea potent per a la ciutat? No tinc res contra l'amic Álvaro Ruiz i la gent que han impulsat la formació antinacionalista a casa nostra, però en el cas -molt improbable- que traguessin un regidor a l'Ajuntament aquest tindria un efecte purament estètic i simbòlic, quan el que necessitem són polítics de raça, que coneguin la ciutat, que l'hagin pensat almenys una mica i estiguin disposats a fer el que calgui per defensar-ne una visió pròpia.
Una cosa és presentar-se a unes eleccions i una altra fer-ho tenint un projecte per la ciutat. La frivolitat, en aquest sentit, va in crescendo: tothom s'hi atreveix. I la política, en comptes de sortir-ne reforçada, queda empetitida, un cop més.
Comentaris
Com voleu que vagin junts?!
Amb quina força es presentarà ERC davant de SI per negociar un acord? Qui encapçalarà la llista? I qui no assegura que, un cop dins l'Ajuntament, no hi hagi una (conseqüent) escissió? Tot és massa fràgil i massa imprecís...
Pretendre convèncer algú que la gent vota en clau "nacional" a les municipals és un error i allà hi ha les dades dels resultats electorals per demostrar que això és així: a Argentona CIU va treure 2900 vots a les autonòmiques i "només" 800 a les municipals.
En fi, crec que el què planteja SI és una manera d'entrar ràpid en el teixit dels ajuntaments sense tenir ni projecte, ni programa ni molt menys llista amb cara i ulls.
La CUP no crec que hi pacti: la CUP sí té un projecte per Mataró, més enllà que la CUP sigui més o menys independentista. Pretendre ajuntar la CUP amb SI és surrealista.
SI amb ERC? Tampoc ho veig massa clar. Suposadament ERC també té un projecte per la ciutat (que no comparteixo en absolut) però allà el tenen. Pactar amb SI? Només s'entendria per salvar els 2 regidors. Però, llavors pactarien un tripartit (PSC-ICV-ERC+SI)? ho veig surrealista totalment.
No crec que ERC els digui que sí, doncs seria sacrificar "les sigles" i això no ho faran.
En fi, que SI es presentarà sola i treurà uns vots que podrien haver anat a candidatures independentistes. Però tothom és lliure de presentar-se on vulgui.
He publicat l'article de forma correcta; per error s'havia publicat una mena d'esborrany. Us en demano disculpes.
joan