Connexió arenyenca

Els darrers mesos, per motius diversos, crec que he visitat Arenys de Mar més vegades que mai en la resta de la vida. Concretament d'ençà del mes d'agost cap aquí. Primerament per haver conegut, via un mataroní de pro, una Arenyenca de Tota la Vida (ATV), l'Isabel Yglesias, malgrat que ara viu a Brusel·les. Passejar-se amb ella per la Riera d'Arenys deu ser més o menys com passejar-se amb un MTV com jo per Mataró: ens hi sentim com a casa, o millor que a casa i tot, que ja és dir. Cada pedra, cada paret, cada revolt és una història amagada en el nostre inconscient. Fruit d'aquest coneixement va venir el fitxatge de l'Isabel per Valors, un dels millors que hem fet darrerament. L'Isabel, a mitjans octubre, a més, ens ha fet conèixer algun d'aquests llocs per sopar amb tanta grapa, ubicats a la zona cèntrica, que ens sonaven de nom i encara, fins al moment present. El Turó, em diu que s'anomena.

El mes de setembre per Arenys hi vam passar amb l'Eloi Aymerich dos cops: enregistrant una minisèrie documental sobre la cultura del Maresme protagonitzada per ell i l'Albert Calls, el qual ens va fer conèixer l'escriptora Teresa d'Arenys i retrobar l'Oriol Ferran, amb el qual havíem coincidit pocs dies abans a Sa Voga, als Vespres Digitals que ell organitza cada estiu i on nosaltres vam ser convidats per presentar el Diaridelamusica.com promogut per Clack. En acabat d'aquella trobada encara vam conèixer un altre arenyenc, en Joan Yglesias, del Teatre Principal, amb qui hem entaulat bona relació i un acord de col·laboració pel ddM.

Encara més: la setmana passada vaig tornar a ser a Arenys sopant a casa una amiga de la meva companya, prop de l'estació de Renfe, una zona desconeguda -gairebé com tota la resta de la població- per a mi. Em vaig divertir molt buscant coincidències i diferències entre mataronins i arenyencs i coneixent de primera mà el negoci dels pescadors, com s'organitzen la vida i com se les empesquen per anar fent: admiradble.

Ahir divendres vam tornar a anar a Arenys, en un dia d'aquests d'hivern de fred i sol alhora, oximoronià, per entendre'ns, i vam acabar picant un entrepà excel·lent a l'Ateneu Arenyenc, just davant del port on un dia, de molt petit, recordo haver anat d'excursió amb l'escola i haver-ne quedat meravellat. Dinant-fabulant-imaginant projectes amb l'Oriol Ferran, per si fos poc, vam conèixer un altre mite del poble, en Pep Quintana, gastrònom i viatger. Una persona autènticament sorprenent. Amb gent com ell començo a pensar que això d'Arenys va de debò i hi deu haver una manera de viure el món com a fills d'aquesta terra arenyenca...

Algun dia ens havíem de conèixer, Arenys. Potser encara ens enamorarem, vés per on, malgrat la relació amor-odi que tens amb la ciutat de Les Santes... Temps al temps...