[LaRiera48] Prohibirà Mataró el burka?

No he vist mai cap burka a Mataró. Segur que n’hi ha alguna dona que en porta, però jo francament no n’he vist cap. De dones cobertes amb l’altre tipus de vel integral, el niqab, si que n’he vist, però tampoc massa. Sigui com sigui, és evident que la moció aprovada per l’Ajuntament de Lleida entre PSC, CiU i el PP –i amb l’oposició d’ICV i ERC- anirà a parar a la resta de consistoris del país, no perquè sigui un gran problema social o cultural sinó perquè és d’aquells elements de la cultura islàmica -aparentment- que ens sobten als que som autòctons i ja no hem vist l’època en què les nostres àvies anaven amb el cap tapat, com era habitual durant el primer terç del segle XX. Dic aparentment perquè el tapar-se el cap és una característica habitual de les societats premodernes, tan pel que fa als homes com les dones; no és estrictament una característica de l’Islam, doncs.

Crec que la mesura impulsada per l’alcalde Àngel Ros –socialista i catòlic-, a Lleida, és important. Perquè –recordem-ho- es refereix tan sols als espais municipals; les persones que vagin amb burka s’hauran de treure la part del vestit que impedeix la vista de la seva cara en els equipaments municipals. Em sembla que és una bona iniciativa, i això que cada cop estic més en contra de limitar drets i llibertats, perquè tinc la sensació que és cadascú qui s’ha de posar els propis límits, com bé recordaven els assistents a la III Jornada Valors i Compromís que com a revista Valors organitzàvem fa dos dissabte [vídeo Lluís Sáez o Bernat Dedéu].

És una bona iniciativa perquè com a societat hem de posar límits. No podem tolerar que hi hagi pràctiques que nosaltres també fèiem en el passat però que hem aconseguit superar. No és exactament que perquè vinguin del passat són pràctiques errònies sinó que, tots plegats, aquí i ara, ens hem posat d’acord en què les dones per exemple ja no cal que vagin tapades. Ens hi hem posat d’acord inconscientment, implícitament, però ho hem fet. I ara, l’arribada d’un grup humà que en alguns aspectes –alerta, només alguns- tenen pràctiques que nosaltres hem abolit... no pot fer que ens faci retrocedir en decisions comunes com aquesta.

No crec que sigui una qüestió de racisme sinó de respecte de les dones que porten burka o niqab cap a la resta de la societat que les acull. A casa nostra, almenys quan s’entra en un espai públic, hem acordat destapar-nos la cara per veure’ns els uns als altres, per poder-nos conèixer, com a senyal d’acollida dels uns als altres. És un mínim comú denominador... que ens identifica com a societat i com a cultura. Al qual no tenim perquè renunciar. Se sumarà l’alcalde Baron i Mataró a aquesta iniciativa de sentit comú?

Tots els secrets de la catedral de Barcelona

L'historiador i canonge de la catedral de Barcelona Josep Maria Martí i Bonet acaba de publicar La catedral de Barcelona, on repassa de forma didàctica la història d'aquest centre religiós de primer ordre de la capital catalana. En aquest vídeo que ha elaborat un servdipr explica visualment per CatalunyaReligió.cat alguns dels secrets que s'amaguen en el volum sobre la Catedral, des dels noms i la història de les campanes que coronen l'edifici a l'emplaçament dels morts de cada gremi al claustre de la catedral fins a diversos tresors artístics -sovint desconeguts- que s'amaguen a les col·leccions artístiques de la catedral. La visita, que vaig fer fa cosa de deu dies, va ser realment sorprenent. Us ho recomano vivament.

Granollers; tan a prop, tan lluny

Un instant de la festa dels blancs i els blaus que es fa a Granollers a l'agost.

Atzars de la vida han fet que aquesta setmana hagi passat tres dies a Granollers, la capital del Vallès Oriental. Dimecres i dijous he assistit com a Clack [web] i amb l'Eloi Aymerich a diverses activitats del Mercat de l'Àudiovisual de Granollers. Divendres -de forma telefònica- i dissabte -presencialment- he estat també a Granollers amb l'Oriol Burgada i l'Elisabet Solsona enregistrant una entrevista a l'alcalde Mayoral que forma part d'un programa de ràdio que es farà aquest estiu en una emissora d'abast català. Dues coses que no tenien res a veure l'una amb l'altra però que han coincidit de forma consecutiva, de manera que he passat més temps entre setmana en el costat nord de Parpers que a la seva vessant sud.

Granollers em provoca una certa extranyesa, encara. Hi vaig treballar molt breument deu anys enrera, en una revista esportiva -amb això sol ja s'endevina que l'experiència va ser curta-. Després hi he tornat ocasionalment amb diversos pretextos, molt de tant en tant: alguna trobada de feina, que si un concert nocturn, esmorzars i dinars a la Fonda Europa, una visita fugaç a la festa dels Blancs i els Blaus, alguna reunió d'altres mogudes... Hi tinc coneguts però cap amic, de manera que res m'hi estira habitualment. I no serà que no tingui atractiu, perquè la capa més històrica de la ceba que tota ciutat és té un encant realment per envejar. Tampoc no he anat tampoc mai al seu Auditori, una instal·lació amb la qual Mataró no compta.

Granollers-Mataró, Mataró-Granollers, tan aprop i tant lluny. Tan a prop perquè, en cotxe, el trajecte entre la capital del Maresme i la del Vallès Oriental es fa amb dotze o quinze minuts. Tan a prop perquè et trobes en el forn El Tot Granollers propietat del mateix editor que El Tot Mataró. Pels establiments mataronins que tenen delegació a l'altre costat de Parpers. Pels Xics de Granollers, nascuts en una època semblant als Capgrossos de Mataró. Per la fàbrica Roca Humbert, on s'endevina una vida cultural intensa en un indret que és, per a nosaltres, una barreja de Centre Cívic del Pla d'en Boet amb Can Marfà. Per la pròpia festa dels Blancs i els Blaus, que en capacitat de convocatòria popular s'acosta a Les Santes. Però tan lluny també per moltes coses; els mataronins, xovinistes com som, hi anem més aviat poc, a la nostra tween city del Vallès Oriental. Creiem que no se'ns hi ha perdut res. Ho veiem com una ciutat petita, que no arriba ni a la meitat de la població que tenim nosaltres. No se'ns hi ha perdut res, a Granollers.

Aquesta distància, aquest distanciament, la simbolitza l'antiga línia de bus Mataró-Argentona-La Roca-Granollers. La línia, ja ho he posat expressament, no trasllada tan gent que va de Mataró a Granollers com de Mataró a Argentona, d'Argentona a la Roca i de La Roca a Granollers. De gent que vagi de Mataró a Granollers... més aviat poca. És una ruta pesada, d'una hora de durada, que transita pels fabulosos paratges de la collada de Parpers, però que és més un bus turístic que una línia de connexió real. Cert és també que hi ha una nova línia que connecta -massa de tant en tant- les dues ciutats en 25 minuts i que en un futur el tren orbital ens durà de l'estació de Parc Central a la de Granollers Centre. Però més cert encara és que les dues ciutats segueixen girades d'esquena, utilitzant-se en una relació sense amor, sense carinyo.

Ara hi ha dos alcaldes, Baron i Mayoral, d'una mateixa generació política que proven d'entendre's i buscar àmbits en els quals col·laborar. Busquen que comencem a enamorar-nos, mútuament. Falta veure si, amb tots aquests projectes, amb totes aquests cites a cegues, l'amor sorgirà realment. I esdevindrà fecund per uns i altres.

[Valors] Les intervencions de la III Jornada Valors, en vídeo

Fidels a la nostra voluntat de donar vida als actes un cop aquests ja s'han acabat a nivell material, aquí teniu quatre de les cinc intervencions de la III Jornada Valors i Compromís dedicada a la llibertat de dissabte passat. És una manera de recuperar l'acte per aquells que no hi vau ser i d'aprofundir en el que es va dir pels que si que van assistir a la convocatòria. Recordeu que els vídeos són en codi obert, de manera que els podeu reenviar a qui vulgueu o inscrustar en les vostres webs i blocs.


Victòria Camps: 'El gran repte ètic de la societat és com usar la llibertat correctament'


Raimon Ribera: 'Quan em comprometo redueixo les meves opcions de llibertat de decisió'


Lluís Sáez: 'L'error és pensar que la llibertat és satisfer tots els nostres desitjos'



Bernat Dedéu: 'No serem lliures fins que no ens sapiguem autolimitar'

Viatjar en català per tot el món | Reaccions a la Jornada Valors

Recordo que, de petit, els meus pares tenien la mania de viatjar amb la guia Michelin, guia que en aquella època no tenia ni traducció al castellà -ja no dic al català, llengua minoritzada des del punt de vista dels francesos-. La guia en qüestió era en francès i absolutament plena de lletres, sense fotografies. Amb pocs anys el món de les guies va evolucionar moltíssim i van aparèixer les fantàstiques Lonely Planet, que són les més favorites per viatjar. Sovint, però, els catalans no podem gaudir de productes d'aquest tipus escrits en la nostra llengua. La vallenca Cossetània Edicions, atenent a aquesta mancança, ha decidit posar mans a l'obra i iniciar una col·lecció de guies en català a tot color i amb tot luxe de detall. Les primeres quatre destinacions són París, Londres, Roma i Nova York. Des de Clack [web] ens hem encarregat de dur a terme el vídeo promocional d'aquest primer quartet de guies, un treball de Toni Veas i un servidor que podeu veure sobre aquestes línies en base a la presentació que es va fer dels volums dijous passat al vespre a la llibreria Altair.

Reaccions a la III Jornada Valors sobre la llibertat
Com és habitual se succeeixen els comentaris sobre la Jornada Valors d'aquest dissabte. De moment el diari digital capgros.com publica aquesta notícia, l'alcalde Joan Antoni Baron s'hi refereix aquí, el primer tinent d'alcalde Ramon Bassas aquí i la president del Tecnocampus Mataró-Maresme i de l'àrea de Promoció Econòmica ho fa aquí. D'altra banda, l'espai La tertúlia dels serveis informatius de Mataró Ràdio s'ha dedicat avui a la Jornada, emetent quatre fragments de les intervencions inicials fetes per Lluís Sáez, Victòria Camps, Bernat Dedéu i Raimon Ribera.

I el 5 de juny... Sopar-Debat amb Lluís Pastor: "Lideratges, avui"

Després de la celebració de la III Jornada Valors i Compomís sobre la llibertat, prevista pel 22 de maig, la revista Valors –en aquesta ocasió conjuntament amb Acció Catòlica Obrera, Justícia i Pau del Maresme i Grup Tercer Món-Mataró- organitza el proper dissabte dia 5 de juny al Casal de Sant Josep de Mataró la darrera trobada del curs. És en realitat, una convocatòria anual de llarg recorregut a la capital del Maresme anomenada Sopar-Debat on un ponent presenta un tema de reflexió després d’haver compartit taula amb les entitats convocants i els assistents.

En aquesta ocasió serà Lluís Pastor l’encarregat d’impartir de la conferència, que porta per títol Lideratges, avui. Pastor és director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Barcelona, professor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL) i a diferents postgraus de la Universitat de Girona.
Doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull; màster en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i titulat en Direcció i Administració d’Empreses per IESE, Universidad de Navarra, és autor de Retòrica Exprés (2008), La retòrica antiga (2008), Escritura sexy (2008), Parla’m i seré feliç (2009), La gestión periodística del público. Teoría de las cartas al director (2009). Els propers mesos apareixeran dos nous llibres seus: El detectiu de la comunicació (2010) i Funiversity. Els mitjans de comunicació canvien la universitat (2010).

La intervenció de Pastor, que serà seguida d’un col·loqui amb els assistents, conformarà el gruix del número de juny de la revista Valors, reflexionant per tant sobre la manca de referents clars també a nivell de persones en el món d’avui. El 2009, el Sopar Debat va comptar amb la presència de la monja benedictina Teresa Forcades, la qual va congregar més de cent persones en el mateix Casal de Sant Josep parlant al voltant del plaer [vídeo resum amb 9.724 visites aquí i vídeo sencer amb 3.022 visites aquí]. Per assistir al Sopar Debat del proper 5 de juny cal comprar el tiquet –amb un cost de 20 euros- al propi Casal (C/ Sant Josep, 18-20) o al Centre de Cooperació i Solidaritat La Peixateria.

Els valors del Barça, a 'Nits Estel amb Valors'


D'altra banda, l'edició d'aquesta setmana del Nits Estel amb Valors, l'espai setmanal que la revista té dins el magazine nocturn de Ràdio Estel, s'ha dedicat aquest dilluns a parlar del Barça i els valors del futbol. Eulàlia Tort conversa animadament amb dos col·laboradors de la revista, Ramon Radó i Joan Safont, que són apassionats seguidors del Futbol Club Barcelona. I que, a més, han reflexionat a fons sobre la qüestió. Us ho recomano vivament.

[LaRiera48] Resituar Mataró en el mapa

Vista de la costa de Llavaneres des de la platja de Sant Simó, ahir a la tarda.

Durant aquest mandat l'alcalde Baron ha posat les bases per clarificar la situació de Mataró des d'un punt de vista territorial. Així, Mataró ha començat a assumir la capitalitat comarcal de forma més desacomplexada, reanomenant projectes com el Tecnocampus i afegint-hi el sufix Maresme sense manies. També s'han fet els passos inicials per consolidar el lligam Mataró-Granollers, que pot donar de si molt en el futur tan des d'un punt de vista públic com privat. I finalment també s'ha especulat sobre la necessitat que Mataró traci línies de treball potents amb les seves poblacions veïnes, els pobles que estan dins el seu hinterland, el seu radi d'influència: Vilassar, Cabrera, Argentona i Llavaneres, com a mínim. En aquest sentit, fa poques setmanes es feia públic el projecte de consolidar un passeig marítim compartit entre Mataró i Llavaneres, el que és una magnífica notícia [aquí notícia de MataróNotícies.cat]. Ara falta comença a treballar amb els altres municipis, tots de colors diferents al de Mataró (Cabrera i Vilassar les governa CiU, com Llavaneres, i Argentona el conglomerat Tots per Argentona). De mica en mica s'anirà veient si la voluntat d'entesa és sincera i té fons.

Òbviament no es tracta només d'arribar a acords urbanístics -farem aquesta rotonda compartida o netejarem aquest bosc-. Cal anar més enllà, molt més enllà. Per exemple, en el camp dels equipaments culturals no ja fer-los conjuntament sinó pensar-los en conjunt. D'aquí a uns anys -si és compleix el que el govern mataroní ha anunciat- Mataró tindrà no un sinó dos teatres de grans dimensions. I si es compleix el que l'alcalde Masó ha anunciat a Argentona s'inaugurarà també la tan desitjada Sala de la vila. En un radi de dos quilòmetres tindrem, per tant, tindrem tres teatres de grans dimensions. És inimaginable una programació no dic comuna però si consensuada, amb abonaments compartits, programacions pactades? Una publicitat i comunicació també mancomunades? I amb teatre La Massa de Vilassar de Dalt no valdria la pena també d'estrènyer-hi llaços?

L'equip de l'alcalde Baron ha obert línies molt ambicioses pel futur de la ciutat, com no havia fet l'alcalde Mas en el seu moment per la seva tradicional desconfiança amb la resta de la comarca però també segurament perquè no era el que li tocava. Si guanya les eleccions Baron haurà de demostrar que tots aquests elements (proximitat amb Barcelona, eix Mataró-Granollers, capitalitat de la comarca o del territori) es poden posar realment amb solfa. El Mataró del 2020, que serà capital o no serà, es decideix des d'ara mateix.

Tot això ve a tomb especialment en la setmana en què s'ha inaugurat la remodelació de la plaça de Cuba i mesos abans de què, al setembre, s'obri definitivament el futur Tecnocampus. Són dos dels grans projectes -el segon explícitament heretat tot i que s'ha reformulat de dalt a baix- del mandat de l'alcalde Baron. Ara toca, per tant, obrir el meló del futur. Traçar línies, imaginar projectes que potser ja no inaugurarà ell però que quedaran en el seu haver igual que el Nou Parc Central (i la Nova ciutat) i també el Tecnocampus van marcar el colofó final a l'alcaldia de Manuel Mas. La cursa per definir el futur de la ciutat, a un any de les eleccions i a l'espera de resoldre encara l'afer de Can Fàbregas, acaba de donar el seu tret de sortida.

[Valors] Una mica més a prop d'entendre la llibertat...

Ja està. Aquest migdia, passades les dues del migdia, donàvem per acabada la II Jornada Valors i Compromís, organitzada per la revista Valors a la sala d'actes de Caixa Laietana del carrer Santa Teresa, la qual ha comptat amb el colofó final de la consellera de Justícia Montserrat Tura i amb la presència com a ponents del filòsof i músic Bernat Dedéu, la catedràtica d'Ètica Victòria camps, el sociòleg Lluís Sáez i el professor d'ESADE Raimon Ribera. Una vegada més hem sortit amb la sensació d'haver generat, durant tot un matí, un espai de reflexió potent, lliure, amb matisos al voltant d'una qüestió candent avui i per sempre com és la llibertat. Una taula rodona inicial amb persones de diferent trajectòria, formació i vivències. Això s'ha notat i s'ha vist una alenada d'aire fresc que crec que ens ha fet bé a tots.

De tot el que s'ha dit, aprofitant aquest vídeo que hem enregistrat, destacaria les paraules de la catedràtica Victòria Camps, la qual ha dit que el gran repte ètic que té plantejat la societat occidental és com fer servir la llibertat correctament'. L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde Joan Antoni Baron, el qual ha parlat de la necessitat de "convertir les ciutats en espais de llibertat". Valors ha estrenat també avui el seu propi canal Twitter [aquí] amb el qual s'ha anat retransmetent en directe el contingut de la Jornada, una experiència realment emocionant per la capacitat de transmissió d'idees que s'ha demostrat. Gràcies a tots els que heu "piulat" en el nostre nou canal i gràcies també al centenar de persones que, deixant de banda el bon temps que feia al carrer, heu preferit ser amb nosaltres ajudant-nos a reflexiona, a discenir, a pensar la vida.

[Valors] Segueix via Twitter la III Jornada Valors i Compromís sobre la llibertat

A Valors som uns entusiastes de les noves tecnologies, però d'un ús responsable, sostingut i amb sentit dels nous estris que ens brinda la tecnologia i de les noves aplicacions que permeten els nous estris. Per això en els darrers temps vam obrir un canal al Youtube [aquí], completat amb un canal Vimeo pels vídeos de llarga durada [aquí], un perfil a la xarxa social Facebook [aquí] i avui ens atrevim a fer-ho amb l'anomenat Twitter [aquí]. Obrim aquest nou canal de difussió, de distribució, just a l'hora de celebrar la III Jornada Valors i Compromís, que aquest dissabte dia 22 congregarà en una mateixa taula a Montserrat Tura, Victòria Camps, Bernat Dedéu, Raimon Ribera i Lluís Sález perquè veiem que té una gran potencialitat a l'hora d'explicar les aportacions més rellevants que es fan en un acte com aquest. D'aquesta manera, mentre escoltem, prenem nota del més important. I, immediatament pot començar el debat a la xarxa mentre té lloc el debat real. Apassionant: més debat, més diàleg, més reflexió, més Valors.

['La Tertúlia' de Mataró Ràdio] Només el PSC defensa Zapatero

La parlamentària mataronina Consol Prados, president local del partit, va ser la única participant de "La Tertúlia" de Mataró Ràdio moderada per un servidor aquest dimarts que va defensar l'actuació del president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, arran de l'anunci d'un seguit de retallades pressupostàries en l'àmbit dels funcionaris o de les pensions. Prados va assegurar que Zapatero manté el seu ideari i que són les circumstàncies les que l'han obligat a prendre aquestes mesures impopulars. Per la seva banda el president local d'ERC Antoni Soy va lamentar que Zapatero no hagi decidit incrementar els impostos a les rendes altes en una línia clarament socialdemòcrata, Joan Jubany de la CUP va reclamar un replantejament global del model econòmic, el vicesecretari d'organització del PP Adam Alonso va jutjar equivocats els àmbits on es feia la retallada, l'alcaldable d'ICV-EUiA Esteve Martínez va criticar les mesures per ser una retirada de l'agenda social clàssica de Zapatero i l'alcaldable de CiU Joan Mora va remarcar que el president del govern central s’havia fet enrere en les seves decisions per les pressions exteriors.

Una tertúlia reflexiva, en la línia del que hem fet des del mes de setembre, amb espai on explicar-se i explicar propostes, fugint del pim-pam-pum diàlectic propi d'aquest format tan malgastat els darrers anys a casa nostra.

El nostre món és Catalunya

"Així què fas ara? No tens una feina fixa?". "Treballo com a periodista freelance i com a empresari en l'àmbit de la comunicació". "Però on treballes?". "Treballo per mi, per Clack, busquem els nostres propis negocis". "Però llavors on fas la feina? A Barcelona? A Mataró?". "Doncs depèn del dia...".

Aquest diàleg figurat se m'ha repetit en diferents formats els darrers sis mesos, des que em vaig llançar a l'aventura de ser lliure professionalment parlant (o potser hauria de dir d'escollir amb qui em comprometo, per ser més exactes). Sovint costa d'entendre que no tinguis un lloc concret de treball o, encara pitjor, que aquest sigui variant, en funció del dia o de la setmana. Tot plegat ve de com d'extremadament clàssics som els catalans -encara més a la resta de l'estat- en termes laborals: estem molt acostumats a viure i treballar en un mateix lloc o a viure i treballar en llocs diferents però de forma estable ("Visc a Mataró però treballo a Barcelona").

La reflexió ve a tomb perquè, sense adonar-me'n, aquests dies em trobo aquests dies compartint aquestes esferes territorials: parlant amb Bèlgica perquè em busquin uns exemplars de diari de fa trenta anys, trucant a trenta ajuntaments catalans preparant un programa per a COMRàdio que farem aquest d'1 a 2 cada dia, preparant continguts àudiovisuals d'una gent de Mataró que prepara un gran event a Barcelona, preparant una gravació amb una editorial amb seu a Valls, preparant un projecte en clau maresmenca... i òbviament fent diverses coses a la meva ciutat.

Vaja, adéu-siau a aquesta dicotomia estúpida Mataró-Barcelona i proclamem que el nostre món és tot Catalunya.

[Valors] Les relacions personals en el món 2.0 i Villatoro parlant de la llibertat

L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro havia de ser un dels convidats de la III Jornada Valors i Compromís que es farà a Mataró aquest dissabte dia 22 parlant de la llibertat. Malgrat la seva amabilitat no ha estat possible la seva presència física a la capita del Maresme en l'acte convocat per la revista Valors, de manera que -a mode de prèvia del que sentirem dissabte- el Nits Estel amb Valors d'aquesta setmana s'ha dedicat a una conversa amb el periodista i escriptor terrassenc. Us la recomano vivament. Recordeu que podeu confirmar aquí la vostra presència a la Jornada via Facebook.


I aprofito també per recomanavar-vos el debat sobres relacions personals en el món 2.0 que va ocupar l'edició de la setmana passada de Nits Estel amb Valors, l'espai que la revista té dins el magazine nocturn de Ràdio Estel. Hi van participar Francesc Núñez, professor d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya; Mar Galceran, directora pedagògic de l'ISCREB i Sergi Sabaté, periodista i expert en xarxes socials.

El Cruïlla se'n va a la gran ciutat*

Hi havia gran expectació, aquest dimarts al migdia, a l'antiga fàbrica Damm del carrer Rosselló per conèixer els detalls del Cruïlla Barcelona, el festival de músiques del món nascut a Mataró el 2005 que enguany deixarà de fer-se a la capital del Maresme per concentrar les seves energies a la ciutat comtal. Serà de fet el tercer Cruïlla Barcelona, el que passa és que a diferència de les dues anteriors edicions enguany no se simultanejarà la cita barcelonina amb la mataronina. La cooperativa que impulsa el festival, Visual Sonora, ha decidit deixar en standby la versió original del Cruïlla de Cultures després que les diferències que ha mantingut històricament amb l’Ajuntament de Mataró pel que fa al certamen s’hagin incrementat fins a un nivell que n’impedeix l’organització. De manera que la firma mataronina ha decidit posar tota la carn a la graella en una sola convocatòria a la capital catalana, a mitjans de juliol, oferint fins a quaranta concerts en dos dies al recinte del Fòrum, doblant l’oferta de les edicions precedents.

Vist des de Mataró la reacció és doble. Per una part de tristesa perquè el Cruïlla era ja part de l'estiu mataroní; s’havia convertit en una tradició que sumada a la Festa Major de Les Santes i -els dos darrers anys- al festival Shakespeare havia permès a la ciutat lluir un paquet d’activitats estiuenques com cap altra ciutat mitjana catalana té. Per altra part, òbviament, la sensació és també d'orgull per veure com una iniciativa que ha nascut a casa és capaç de fer-se un lloc a la capital i demostra a la sovint egocèntrica Barcelona que hi ha vida intel·ligent més enllà del Besòs. A més el Cruïlla fa aquesta aposta sense renegar dels seus orígens, reivindicant ser un festival amb ànima, amb un discurs al darrera; una cosa que la resta d’oferta musical estiuenca no podrà esgrimir mai. Benvingut, Cruïlla. Fins ben aviat, Cruïlla.

* Article publicat al diari El Punt.

Dissabte que ve, III Jornada Valors sobre la llibertat

Vídeo resum de la II Jornada Valors i Compromís sobre la interioritat i intervenció de Jordi Pujol a la I Jornada Valors i Compromís, ambdós actes celebrats a la Sala Cabañes.

Com he anat explicant els darrers dies, dissabte que ve durem a terme a la sala d’actes Caixa Laietana (Sta. Teresa, 63) de Mataró la tercera edició de la Jornada Valors i Compromís, que enguany dedicarem a la llibertat. Finalment la consellera de Justícia Montserrat Tura serà l’encarregada de fer la clausura de l’acte. A l’inici del mateix ens acompanyarà l’alcalde de la ciutat Joan Antoni Baron i en el transcurs de la jornada, moderada pel periodista mataroní Oriol Burgada, intervindran Lluís Sáez, Victòria Camps, Bernat Dedéu i Raimon Ribera.

Us transcric uns fragments de les intervencions que, de cara a dissabte, han preparat tres dels ponents. Diu Victòria Camps: "Ser lliure és ser autònom, que vol dir donar-se un mateix les normes que considerem que són bones perquè tot vagi com cal i no es vulnerin els drets fonamentals. En una de-mocràcia, tothom ha de contribuir a aquesta tasca, que és una responsabilitat col·lectiva, tot i que és cert que alguns -els que dirigeixen política, econòmica, culturalment la societat- son més responsables que uns altres".

Per la seva part Raimon Ribera, amb el títol de Llibertat i compromís, apunta: "Si no estic "compromès" amb ningú - si sóc "lliure"- puc establir en cada moment una nova relació amorosa, i puc respondre a aquesta inesperada i estimulant aparició. Per tal de fer possible aquesta llibertat, opto per la "fugacitat" de les relacions, per mirar de limitar la durada de les relacions (de vegades fins al nivell de les "instantaneïtats") i així cada relació es tanca més o menys ràpidament en ella mateixa i em permet recuperar la meva llibertat".

Lluís Sáez expressa en una línia semblant: "La llibertat és més aviat la capacitat de sobre-posar-se als propis instints o als propis desitjos. Però per tal que això pugui ser, cal un judici previ, que prioritzi allò que jutja com a bo sobre allò que desitja. És a dir, que posi la reflexió crítica i el judici ètic per damunt de l'impuls. Clar que això, en una societat que tendeix a fer prevaldre les emo-cions (i fins i tot les intuïcions!) sobre la Raó, per força ha de resultar difícil".

Finalment, Jordi Cussó, president de l'Associació Cultural Valors apunta en aquest número de maig: "Vivim en una societat que ha potenciat enormement l'aspecte individual de la persona i s'ha oblidat d'accentuar la seva dimensió més social. La persona humana no és en primer lloc individu i després societat, com si l'aspecte social fos una cosa optativa. La dimensió social és essencial en l'ésser humà, som socials des de l'origen. Hem construït, però un ésser humà inharmònic, amb una vessant individual tre-mendament desenvolupat i una altra de social força reduïda. I d'aquest desequilibri, se'n ressenten les famílies, els grups i tota la societat en general".

Una fe nascuda dels exclosos*

Acaba d'escriure el llibre Rabunní. La revelación inagotable (EdiMurtra), on pretén reivindicar la presència de la dona als textos sagrats a partir de la figura de Maria Magdalena. “Ella és la primera persona amb qui es troba Jesús un cop ressuscitat. Ni la seva mare, ella és la primera. I això no s’ha explicat mai gaire. El tracte d’igualtat envers les dones que practica Jesús ha quedat històricament amagat”, exclama. Manuela Pedra, teòloga, setanta anys, asseguda al menjador de casa seva, al Guinardó de Barcelona. La Manuela recorda que, a les primeres comunitats, les dones van mantenir la seva influència. “Ara, com que qui va escriure els evangelis són homes, es van deixar de banda les dones”, conclou. Però tot i la voluntat d’assenyalar la importància de Maria Magdalena en la història immediatament després de la mort de Jesús, la teòloga marca distàncies amb el moviment feminista: “Jo vull la igualtat entre homes i dones. No reclamo el sacerdoci femení”. Aquesta deixeble del conegut teòleg català Josep Maria Rovira Belloso no creu que les dones aportin res específic al cristianisme però reclama el reconeixement de què el gènere femení és coprotagonista de la història sagrada.

Aquest volum sobre Maria Magdalena prové d’unes converses mantingudes anys enrere amb el desaparegut capellà Alfred Rubio, amb qui va constatar precisament l’absència de la dona en la història sagrada tal com ha quedat escrita. El diàleg no es va arribar a concloure per la mort del prevere el 1996 i recentment un amic del capellà traspassat va demanar a Manuela Pedra que completés la feina inspirada en aquelles trobades. Per a la Manuela, però, escriure aquest llibre no és res fora del comú perquè hi està avesada. N’ha publicat tres més: el volum L’austeritat dins la col·lecció ‘Valors per viure’, Manual de teologia. Trenta veus per a una nova evangelitació i Carta abierta a unos amigos. És la seva forma de participar de l’Església, una comunitat que voldria veure menys dogmàtica i “sense judicar constantment”. “El que ens va ensenyar Jesús és el camí del servei i la proposta”, recalca.

La Manuela no està vinculada actualment a cap comunitat parroquial però si que participa del Moviment de Cursets de Cristiandat, on fa d’acompanyant d’un grup. De fet durant tota la vida ha portat grups i persones a nivell individual, des que ella mateixa va descobrir la fe. Un fet transcendental a la seva vida perquè prové d’un entorn no creient. La seva és doncs una experiència de conversió, relacionada també amb el treball en un centre de malalts de SIDA. “Els més exclosos, com que no tenen res, van directament a l’essencial i t’ajuden a tu a fer aquest treball de treure’t capes, de treure’t de sobre allò superflu”. El seu és, en definitiva, un cristianisme encarnat en la realitat i el dia a dia dels exclosos.

* Article aparegut al Foc Nou de maig.

[Valors] La llibertat, desig de difícil gestió (Maig 2010)* | El 5 de juny, Sopar-Debat amb Lluís Pastor 'Lideratges, avui'

Encarem la recta final del curs i, per tercera vegada, l’Associació Cultural Valors editora de la revista organitza pel proper 22 de maig la Jornada Valors i Compromís, dedicada enguany a la llibertat. És un dels grans principis de la Revolució Francesa, del món modern, i després de setanta números encara no n’havíem parlat abastament. De manera que la Jornada pretén això, apuntar un itinerari de reflexió al voltant de la llibertat, un valor que té múltiples enfocs i que darrerament s’ha oposat a la seguretat. La presència de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, tanca l’elenc de ponents que seran amb nosaltres el dissabte dia 22 a la Sala d’Actes Caixa Laietana de Mataró. Els altres són: la catedràtica d'Ètica Victòria Camps [web], el filòsof i músic Bernat Dedéu, el professor d’ESADE Raimon Ribera i el sociòleg Lluís Sáez. Serà una bona ocasió per trobar-nos tots aquells que participem en aquesta aventura engrescant que és Valors. El número present és una mena d’avenç, d’introducció a la jornada, amb les ponències de tres dels cinc participants. També destaca d’aquest número l’entrevista [aquí] a Josep Maria Esquirol, autor del molt recomanable El respirar dels dies i una de les veus més suggerents del panorama filosòfic català [veure vídeo de la seva intervenció a l'acte dels deu anys dels Deu Minuts de Silenci per Escoltar el Nadal].

Abans d’acabar el curs, però, Valors prepara encara una altra activitat, el Sopar Debat, que es farà el dissabte dia 5 de juny i comptarà amb l’assistència de Lluís Pastor, professor de la UOC, el qual parlarà sobre Lideratges, avui. Una activitat amb una llarga tradició a la capital del Maresme que s’organitza conjuntament amb Justícia i Pau, Acció Catòlica Obrera i Grup Tercer Món Mataró [confirmar assistència aquí]. Hi sou tots convidats.

* Article introductori al número de maig de Valors.

ALTRES CONTINGUTS D'INTERÈS DEL NÚMERO
· "Un mocador que fa por”, de Maria Coll.
· “La immediatesa, avui”, de Francesc Amat.
· “Najat El Haixmi: ‘Tots som susceptibles de caure en el racisme’’”, de Miguel Guillén.
· “La dona, ara...”, d’Anna Punsoda.
· “Soldats”, de Ramon Radó [Bloc].
· “Si plou, val més mullar-se”, de Joan Safont [Bloc].
· “Què ens fa ser humans?”, de Pol Bartrés [Bloc ‘L’altra cara de la ciència’].
· “Estructura”, de Joaquim Trenchs [web].
· “La mesura de totes les coses”, de Ramon Bassas [Bloc].
· “D’Al-Andalus al Marroc”, de Joaquim Amargant [Bloc].
· “Rercerca 2.0”, de Marc de San Pedro [Bloc].
· El conte: “El forat”, de Josep Ros (Vivim del Cuentu, web). Dibuix de Javier García [Bloc].

Més informació a http://www.valors.org/.

El petit, un gran artista*

Vídeo de la cançó intepretada per Joan Pons que apareix al documental Cançons a la vora del pop.

"Jo faig cançons quan m’avorreixo". És la respost que dóna Joan Pons, El Petit de Cal Eril de Massoteres, a tocar de Guissona (La Segarra), quan se li demana pel seu sistema de composició. Ell no fa cançons en base a veure moltes imatges, escoltar centenars d’altres temes, parlar amb altres persones per a inspirar-se o llegir el diari... al Petit de Cal Eril la inspiració li ve de l’avorriment, de perdre el temps.

Quan algú respon així a una pregunta com aquesta vol dir que estem davant d’un artista, d’un artista dels d’abans, dels que creen en base a conrear la solitud i el silenci per tal de què brolli, es defermi la creativitat que porta en el fons del seu interior. En Joan Pons n’és un d’ells. I és nota en cada concert seu, on és capaç de ver-sionar-se a ell fent el deliri del públic.

Les seves són cançons senzilles, que ens porten a llocs inesperats, a metàfores sorprenents. Joan Pons parla de coses petites i d’animals de totes les mides. De la vida desenfeinada al poble. De la boira i del sol. Musicalment del que ell fa se’n diu folk psicodèlic, amb un so orgànic i càlid, regust popular, moments naïf i molta experimen-tació electrònica... Cert és que tot això és possible gràcies a la formació que integren també David Paco (baix), Lluís Rueda (sorolls) i Càndid Coll (bateria).

En el moment d’escriure aquestes línies, Joan Pons es troba a Corea del Sud interpretant les seves cançons, deixant anar el geni que porta dins davant centenars de persones que no entendran una paraula del que dirà. Però no tinc cap dubte que El Petit de Cal Eril sabrà comunicar-los moltes coses. Que al cap i a la fi és del que es tracta.

* Article publicat a la revista Valors [web] de maig.

[LaRiera48]: El soroll que distreu

El pitjor efecte de l'espiral mediàtic en què està instal·lada la ciutat i la política local des de principis del present mandat és que la multitud d'episodis polèmics que han tingut lloc -Can Fàbregas, tancament de tallers il·legals de xinesos, possible obertura macroprostíbuls i les darreres setmanes moció del PP sobre la immigració irregular- tapen la necessària reflexió sobre els temes de fons que la ciutat -no dic només el govern ni els partits sinó el conjunt de la ciutat- hauria d'estar treballant. L'arbre no ens permet veure el bosc.

Penso, òbviament amb el Mataró Marítim, el projecte estrella del PP a les anteriors eleccions que proclamava amb força una cosa que la resta de partits ja havien dit però amb la boca més aviat petita: que el futur econòmic de la ciutat passa pel mar i per relligar amb l'àmbit marítim totes les iniciatives econòmiques de gruix que es mouen a la ciutat. Un eix comú denominador amb el qual tots els grups del consistori -excepte la CUP, que es va astenir- es van posicionar a favor a principis de mandat. I aquí ve la pregunta: què s'ha fet, tres anys després d'aquell gran debat? Si, d'acord, s'ha fet un diagnòstic i una sèrie de propostes necessàries per centrar el debat, per saber exactament de què estem parlant. Però no s'ha avançat ni la quarta part del que es preveia o del que les ànsies de pacte van fer imavginar. Aquests dies és notícia que Palamós s'ha convertit en aquest temps en la segona destinació de creuers a Catalunya només per darrera Barcelona. No dic que s'hagués pogut cobrir en tres anys el camí que la ciutat del Baix Empordà fa anys que du a terme, però entre poc i massa...
El soroll mediàtic -encara que amb temes no menors- tapa els projectes de futur de la ciutat, el debat sobre el futur de la ciutat. La picabaralla mediàtica del dia a dia impedeix aixecar la vista i intentar analitzar on és la ciutat i cap a on hauria d'anar. Allò urgent ens distreu d'allò important. Això d'alguna manera acaba anant bé tan al govern com a l'oposició perquè l'òptica de l'actualitat no està enfocada en aquells temes estructurals, crucials, estratègics de ciutat, sinó en temes puntuals, conjunturals, on cada partit ja sap el que la seva parròquia espera que defensi. Els permet, tan a uns com altres, no haver de fer l'esforç real que significa haver d'imaginar el futur, de dibuixar el futur possible. Que és, però, allò de més noble que la política pot aportar a la societat: fer-la somiar.
S'equivocaran els que vulguin convertir les eleccions de 2011, d'aquí a un any, en un plesbicit de les polèmiques del mandat, tan si aquesta és la temptació d'un PSC que es voldrà llepar les doloroses ferides acumulades -si Can Fàbregas es resol a favor seu- com si els grups de l'oposició -CiU, PP i CUP- pretenen fer pagar els grups del govern els enrenous mediàtics del mandat i, en canvi, no són capaços de llençar grans eixos de futur pel Mataró del 2025. Les eleccions del 2011 -acabat el Tecnocampus, la Plaça de Cuba, potser començat El Corte Inglés- són per saber quantes propostes polítiques de veritat hi ha a la ciutat i quines tenen la suficient cohesió interna i la responsabilitat necessària per tirar endavant un nou cicle de progrés a la ciutat. S'esperen candidatures. Interessats, presentar-se a les eleccions d'aquí a 365 dies.

Matisos al Regne Unit | 'Valors' a 'Creure Avui'

Més enllà del que acabi passant a l'hora de conformar govern, he de dir que m'ha agradat seguir, tot i que no ho he fet de forma exhaustiva, la campanya electoral al Regne Unit pels debats ideològics de fons que hi hagut entre laboristes, conservadors i liberaldemòcrates. Acostumats a la dinàmica tan simple, dogmàtica i sovint estúpida dels dos grans partits espanyols, ha estat estimulant seguir els debats sobre el paper dels poders públics a l'hora de governar, que al final és el quid de la qüestió. Sobretot perquè en temps en què alguns reivindiquen velles polítiques -socialdemòcrates clàssics o ultraliberals-, en els debats entre Cameron, Brown i Clegg hi ha hagut una reflexió sobre com millorar, aquesta governació del país.

Vist des de casa nostra, ha estat especialment suggerent -com resulta un tòpic ja afirmar a hores d'ara-, la irrupció mediàtica dels liberaldemòcrates, una força política representada a Catalunya per Convergència i Unió però sense referent a nivell espanyol. I és que l'existència d'aquest tercer partit, nord enllà, fa certa enveja. No només perquè trenqui el bipartidisme sinó perquè l'amalgama de posicionaments polítics expressats pels de Nick Clegg són sorprenents pels catalans i els espanyols. És el liberaldemòcrata un partit d'allò que es diu de centre? Doncs depèn de com es miri, però més aviat és una barreja de diversos elements: molt més europeïstes que el conjunt del seu país, econòmicament liberals i per tant menys estatalistes que els laboristes en polítiques públiques i finalment avançats en polítiques socials, partidaris de donar el màxim de llibertat perquè la gent en faci el millor ús possible.

No és l'únic detall interessant que he observat, modestament, en el terreny de les idees durant aquesta campanya. També m'ha semblat fins a cert punt sorprenent l'evolució ideològica que entenc que és Cameron respecte els temps del thatcherisme. Si la dama de ferro deia que no creia òbviament en l'estat però tampoc en la societat, el probable nou primer ministre britànic si que se'n mostra partidari [llegir aquest esclaridor article a Le Monde]. Cameron, d'alguna manera, trenca amb l'individualisme a ultrança amb el qual tampoc puc estar d'acord. Però la solució que hi proposa no és més presència de l'estat sinó fer més forta, retornar poder, a la societat civil. Això segons com pot ser perillós, però també ho pot ser enfortir el propi estat.

En fi, moltes coses interessants durant la campanya electoral britànica.

'Valors' a 'Creure Avui': el 22 de maig, III Jornada Valors sobre la llibertat


L'equip del Creure Avui ens entrevista a la Maria Coll i a mi com a codirectors de la revista Valors. Parlem amb l'Eulàlia Puigderajols de la trajectòria de la revista, que ha evolucionat durant set anys expandint els seus camps d'actuació a la ràdio, a Internet, a les xarxes socials, a l'àmbit presencial i esperem que ben aviat en el camp televisiu. Recordeu, el 22 de maig, a les 10 del matí, III Jornada Valors i Compromís. Hi seran la consellera Montserrat Tura, la catedràtica Victòria Camps, el filòsof i músic Bernat Dedéu, el sociòleg Lluís Sáez i el professor d'ESADE Raimon Ribera. Confirmeu la vostra presència al Facebook aquí.

[Cançons a la vora del pop] Diari de rodatge*

7 de desembre
Aquest vespre he sentit la mateixa sensació que ara fa onze mesos, a Manlleu, escoltant els Manel per primera vegada en directe. A l'escenari instal·lat dins la carpa del barri de Sant Andreu, que està de festa aquest dies, els membres de Els Amics de les Arts han gaudit del seu primer concert en el qual la gent se sabia les lletres, segons han confessat ells mateixos. El seu primer concert multitudinari, per entendre'ns, amb la gent corejant els temes del primer i el segon disc Bed & Breakfast, el qual acaba de sortir a la venda. La gent cantava, ballava, hi havia màgia flotant sobre els nostre caps i connexió entre dalt i baix l'escenari, allò tan difícil d'aconseguir... he tingut la intuïció que davant nostre eclosionava un nou fenomen musical a Catalunya com ho feien els Manel a principis d'aquest 2009 (diria que quan els vaig veure a Manlleu estaven més desenvolupats que Els Amics de les Arts avui, per tant a aquests els he agafat encara més verges). He fet una foto amb el meu telèfon mòbil i la he enviat a l’Eloi amb un missatge: aquí està passant alguna cosa i nosaltres l’hem d’explicar. JOAN SALICRÚ

5 de febrer
Avui hem començat el rodatge del documental. Quin dia, mare de Déu. A primera hora del matí amb en Ferran Piqué dels Amics de les Arts, a casa seva, enmig del Raval. Després acompanyant-lo a ell i a en Dani Alegret a l’advocat, perquè el grup està tot just aclarint qüestions jurídiques. Al migdia anant a gravar a casa de la mare d’en Dani Alegret a Sant Andreu, just abans de l’actuació al Clap de Mataró. Com que sabíem de l’expectació generada a casa nostra els hem estat avisant durant tot el dia: “El Clap estarà a rebentar”. Moltes hores després ells mateixos ho han comprovat. Hem gravat el concert amb una desena de càmeres, gràcies al suport de la televisió pública comarcal i de la munió d’operadors de càmeres que han decidit sumar-se al projecte. Sort en tindrem, durant el rodatge, de les múltiples ajudes que ens brindaran institucions, empreses i persones… JOAN SALICRÚ

5 de març del 2010
Marxem a les sis de matí cap a Guissona amb tot l’equip de rodatge del docu. 15 persones entre runners, operadors de càmera, tècnics de so, producció, maquinistes i realització. Avui és el dia d’enregistrar El Petit de Cal Eril. Carretera i manta.
Sota la batuta d’en Joan descarreguem en una granja on rodarem una cançó en directe. 2 travellings, 4 càmeres, 8 micròfons inhalàmbrics... la moguda és xulíssima i complexe a la vegada. Per un moment m’ho miro des de fora i penso: “jo sóc el director de tot aquest tinglado?”. La responsabilitat m’aclapara... però penso en la solvència de tot l’equip i les persones que el formen. “Rodem” crido. La millor seqüència del documental està apunt de ser gravada. ELOI AYMERICH

9 de març del 2010
Dia 1 després de la gran nevada a tot Catalunya. Després d’ajornar 24 hores el rodatge, marxem al barri de Gràcia de Barcelona per a gravar la cançó de Maria Coma. La localització és aprop de la Plaça Rovira.
El dia s’ha arreglat, i al pati de l’habitació on gravarem la Maria la neu es fon durant el matí. Aprofito per gravar aquest moment, el de la neu desfent-se, les gotetes d’aigua, el blanc poròs damunt els testos i les rajoles. En Kiko i l’Oriol munten l’steady-cam, que emprarem com a eina principal. Entre la llum de migdia, la neu desfeta i el blanc del menjador on toca el piano la Maria, queda la cançó Ramats de pomes amb una aureòla màgica, nebulosa, iluminada, claríssima. ELOI AYMERICH

* Article que apareix aquest mes de maig al TribunaMaresme [web].

Un cap, sis barrets

Avui farem una mica de pornografia -no sexual- recuperant l'ús inicial que tenien els blocs en alguns casos: fer balanç al final del dia de com ens ha anat tot plegat. És aquell ús terapèutic de tancar el dia deixant-se anar una miqueta en l'espai d'ìntimitat que es genera entre tu i l'ordinador, tot i que al final aquelles reflexions queden a la vista de tothom qui les vulgui mirar, cosa que no deixa de ser una gran contradicció.

No acostumo a fer mai aquest exercici de despullar-me en cap dels sentits, però precisament per això avui em permeto el luxe d'explicar-vos com m'ha anat el dia i els meus constants canvis de barrets. De fet, el post m'ha vingut al cap quan portava ja tres quartes parts del dia cobertes barrejant les meves diverses facetes i patint per no caure -perdoneu la broma si us sembla de mal gust- en l'esquizofrènia absoluta.

Cita 1. Trucada a l'hemeroteca de l'Autònoma per consultar si disposen d'una sèrie de materials per un article que preparo conjuntament amb un altre periodista per a Capçalera (BARRET 1).

Cita 2. Carrer València de Barcelona, un client del món editorial per qui farem una feina àudiovisual com a Clack (BARRET 2), en la línia de productes 2.0. Ens posem d'acord ràpidament i ens fan el primer encàrrec.

Cita 3. Hemeroteca de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, la meva facultat durant set anys -si, vaig trigar- i fins en fa quatre. Escanejo diversos exemplars de revistes dels anys setanta i també investigo amb microfilms, fascinant (BARRET 1).

Cita 4. Baixant de l'Autònoma em truca l'Emili Pacheco per enregistrar la intervenció de propaganda de la revista Valors que cada mes fem a l'espai Paraules de vida de Catalunya Ràdio (BARRET 3).

Cita 5, Rambla de Catalunya a Barcelona, de nou. Assisteixo com a codirector de la revista Valors (BARRET 3) a una trobada organitzada per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) per explorar les possibilitats de què les revistes facin el salt al camp àudiovisual. Acabo parlant amb el responsable de Comunicàlia, Joan Vila, del documental Cançons a la vora del prop que hem fet també gràcies a la seva col·laboració (BARRET 1).

A banda d'aquestes cites cancel·lo una gravació per portal CatalunyaReligió.cat on col·laboro (barret 4), faig tasques de producció via correu electrònic per a un programa de ràdio que farem aquest estiu a nivell nacional (barret 5) i contacto amb la gent dels informatius de Mataró Ràdio i l'informàtic (barret 6).

És obvi el que em passa. Tinc un excés d'ìnquietuds. Hi ha massa coses que m'agraden. El repte del futur és posar-se límits i saber dir no. Sinó... un cap, sis barrets.

[Diaridelamusica.com] La música ja fa cinc anys que té casa

La Casa de la Música de Mataró [web] ha celebrat aquest mes de març cinc anys dedicats essencialment a la formació, creació, exhibició i difusió de la música popular a la ciutat donant eines als creadors i obrint possibilitats al públic. El transplantament del projecte a quatre altres indrets de Catalunya (L'Hospitalet de Llobregat [web], Terrassa [web], Manresa [web] i Salt [web]) és la mostra més evident de l'èxit d'aquesta iniciativa sorgida de l'àmbit privat però amb vocació absolutament pública. Diaridelamusica.com parla aquesta setmana amb el director de la Casa de la Música, Jordi Herreruela; el president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró Sergi Penedès, els Brassville Walkers i la Batukada Jove Trukumkà.

La consellera Tura serà a la III Jornada Valors sobre la llibertat

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha confirmat la seva presència a la III Jornada Valors i Compromís, que se celebrarà el proper 22 de maig a la sala d'actes Caixa Laietana de Mataró (Sta Teresa, 63). No és l'única incorporació al cartell de la jornada: l'altra persona que serà també amb nosaltres és Lluís Sáez, sociòleg, col·laborador de la Fundació Lluís Carulla, una autèntica mina de reflexions i valors. Lluís Sáez va col·laborar amb Valors [web] en el número sobre la paternitat i també en una taula rodona a Nits Estel amb Valors que ha estat de les més escoltades de la temporada [aquí].

Tura i Sáez s'afegeixen als tres convidats confirmats anteriors: la catedràtica d'Ètica a la UAB Victòria Camps, el filòsof i músic Bernat Dedéu i el professor d'ESADE Raimon Ribera. L’acte, presentat pel periodista mataroní Oriol Burgada, se celebrarà en aquesta ocasió a la sala d’actes Caixa Laietana (Santa Teresa, 63) de Mataró, on hem celebrat els darrers actes de la revista, l’últim dels quals va congregar el president del Parlament Ernest Benach, el periodista polític Francesc-Marc Álvaro i el consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí [aquí]. La revista d’aquest mes de maig, com hem fet els dos darrers anys, serà una translació escrita de les ponències que es podran sentir el 22 de maig a Mataró.

La Jornada, que pretén ser un punt de trobada entre membres de l’associació, lectors de la revista i les altres plataformes de què disposem actualment i persones interessades en la nostra iniciativa, es dedica enguany a parlar de la llibertat, un dels valors cabdals a la nostra societat i que en els darrers temps es contraposa sobretot a la seguretat. El plantejament que fem des de Valors és, però, una mica diferent: què en fem de la llibertat? Per a què la volem? Preneu-ne nota i confirmeu la vostra presència a l'acte via Facebook [aquí].

La diferència entre ètica i moral, aquest vespre a 'Nits Estel amb Valors'



Joan-Carles Mèlich distingeix entre ètica i moral a Ètica de la compasión: "Les dues són importants, però no són el mateix. La moral és un marc normatiu, mentre que l'ètica és la resposta que has de donar en una situació excepcional". Ell ha estat l'entrevistat d'aquest vespre del Nits Estel amb Valors emès aquest vespre a Ràdio Estel. Interessants reflexions, recordant també l'origen de la paraula compassió, que significa "patir amb l'altre", compartir-hi els patiments. Podeu recuperar altres edicions de l'espai radiofònic de Valors clicant aquí.

[Cançons a la vora del pop] Una nit per recordar durant temps...

Déu n'hi do la moguda d'ahir al vespre. Un espai espectacular, el nou auditori l'Atlàntida de Vic, per a presentar un espectacle titulat El nou pop on es combinava la projecció del documental Cançons a la vora del pop produït per Clack Música! amb l'actuació dels grups que apareixen al treball. A les set de la tarda fèiem la projecció íntegra del treball davant unes dues-centes persones, en una de les sales del majestuós recinte, gairebé faraònic, que fa venir enveja als mataronins. Dues hores i mitja més tard assistíem a l'espectacle en sí, que es va allargar fins gairebé la una de la matinada -va ser un macroconcert, un festival- i on van actuar tots els grups previstos excepte Maria Coma -records, Maria!- aqueixada d'una afonia de resultes del concert que havia dut a terme el dia anterior a l'Auditori de Barcelona. Va ser un concert per recordar durant temps, on tant Anna Roig i l'Ombre de ton Chien com El Petit de Cal Eril i Els Amics de les Arts -que estrenaven formació amb baix i bateria- van donar el millor de si mateixos. La veritat és que va ser una satisfacció absoluta veure com ha arribat a prendre cos una idea inicialment sorgida entre l'Eloi Aymerich i un servidor. Gràcies a l'entusiasme de la gent d'Enderrock -gràcia Lluís, gràcies Jordi- el documental s'ha transmutat en un espectacle que va fer gairebé omplir la sala gran de l'Auditori. Avui encara és massa just per valorar-ho tot plegat; estem de ressaca, com es diu vulgarment. Gràcies a tots els que vau venir expressament des de Mataró i la resta del Maresme, a tot l'equip del documental i d'Enderrock i fins ben aviat.

· En parla Ramon Bassas al seu bloc [aquí].