Una fe nascuda dels exclosos*

Acaba d'escriure el llibre Rabunní. La revelación inagotable (EdiMurtra), on pretén reivindicar la presència de la dona als textos sagrats a partir de la figura de Maria Magdalena. “Ella és la primera persona amb qui es troba Jesús un cop ressuscitat. Ni la seva mare, ella és la primera. I això no s’ha explicat mai gaire. El tracte d’igualtat envers les dones que practica Jesús ha quedat històricament amagat”, exclama. Manuela Pedra, teòloga, setanta anys, asseguda al menjador de casa seva, al Guinardó de Barcelona. La Manuela recorda que, a les primeres comunitats, les dones van mantenir la seva influència. “Ara, com que qui va escriure els evangelis són homes, es van deixar de banda les dones”, conclou. Però tot i la voluntat d’assenyalar la importància de Maria Magdalena en la història immediatament després de la mort de Jesús, la teòloga marca distàncies amb el moviment feminista: “Jo vull la igualtat entre homes i dones. No reclamo el sacerdoci femení”. Aquesta deixeble del conegut teòleg català Josep Maria Rovira Belloso no creu que les dones aportin res específic al cristianisme però reclama el reconeixement de què el gènere femení és coprotagonista de la història sagrada.

Aquest volum sobre Maria Magdalena prové d’unes converses mantingudes anys enrere amb el desaparegut capellà Alfred Rubio, amb qui va constatar precisament l’absència de la dona en la història sagrada tal com ha quedat escrita. El diàleg no es va arribar a concloure per la mort del prevere el 1996 i recentment un amic del capellà traspassat va demanar a Manuela Pedra que completés la feina inspirada en aquelles trobades. Per a la Manuela, però, escriure aquest llibre no és res fora del comú perquè hi està avesada. N’ha publicat tres més: el volum L’austeritat dins la col·lecció ‘Valors per viure’, Manual de teologia. Trenta veus per a una nova evangelitació i Carta abierta a unos amigos. És la seva forma de participar de l’Església, una comunitat que voldria veure menys dogmàtica i “sense judicar constantment”. “El que ens va ensenyar Jesús és el camí del servei i la proposta”, recalca.

La Manuela no està vinculada actualment a cap comunitat parroquial però si que participa del Moviment de Cursets de Cristiandat, on fa d’acompanyant d’un grup. De fet durant tota la vida ha portat grups i persones a nivell individual, des que ella mateixa va descobrir la fe. Un fet transcendental a la seva vida perquè prové d’un entorn no creient. La seva és doncs una experiència de conversió, relacionada també amb el treball en un centre de malalts de SIDA. “Els més exclosos, com que no tenen res, van directament a l’essencial i t’ajuden a tu a fer aquest treball de treure’t capes, de treure’t de sobre allò superflu”. El seu és, en definitiva, un cristianisme encarnat en la realitat i el dia a dia dels exclosos.

* Article aparegut al Foc Nou de maig.