Granollers; tan a prop, tan lluny

Un instant de la festa dels blancs i els blaus que es fa a Granollers a l'agost.

Atzars de la vida han fet que aquesta setmana hagi passat tres dies a Granollers, la capital del Vallès Oriental. Dimecres i dijous he assistit com a Clack [web] i amb l'Eloi Aymerich a diverses activitats del Mercat de l'Àudiovisual de Granollers. Divendres -de forma telefònica- i dissabte -presencialment- he estat també a Granollers amb l'Oriol Burgada i l'Elisabet Solsona enregistrant una entrevista a l'alcalde Mayoral que forma part d'un programa de ràdio que es farà aquest estiu en una emissora d'abast català. Dues coses que no tenien res a veure l'una amb l'altra però que han coincidit de forma consecutiva, de manera que he passat més temps entre setmana en el costat nord de Parpers que a la seva vessant sud.

Granollers em provoca una certa extranyesa, encara. Hi vaig treballar molt breument deu anys enrera, en una revista esportiva -amb això sol ja s'endevina que l'experiència va ser curta-. Després hi he tornat ocasionalment amb diversos pretextos, molt de tant en tant: alguna trobada de feina, que si un concert nocturn, esmorzars i dinars a la Fonda Europa, una visita fugaç a la festa dels Blancs i els Blaus, alguna reunió d'altres mogudes... Hi tinc coneguts però cap amic, de manera que res m'hi estira habitualment. I no serà que no tingui atractiu, perquè la capa més històrica de la ceba que tota ciutat és té un encant realment per envejar. Tampoc no he anat tampoc mai al seu Auditori, una instal·lació amb la qual Mataró no compta.

Granollers-Mataró, Mataró-Granollers, tan aprop i tant lluny. Tan a prop perquè, en cotxe, el trajecte entre la capital del Maresme i la del Vallès Oriental es fa amb dotze o quinze minuts. Tan a prop perquè et trobes en el forn El Tot Granollers propietat del mateix editor que El Tot Mataró. Pels establiments mataronins que tenen delegació a l'altre costat de Parpers. Pels Xics de Granollers, nascuts en una època semblant als Capgrossos de Mataró. Per la fàbrica Roca Humbert, on s'endevina una vida cultural intensa en un indret que és, per a nosaltres, una barreja de Centre Cívic del Pla d'en Boet amb Can Marfà. Per la pròpia festa dels Blancs i els Blaus, que en capacitat de convocatòria popular s'acosta a Les Santes. Però tan lluny també per moltes coses; els mataronins, xovinistes com som, hi anem més aviat poc, a la nostra tween city del Vallès Oriental. Creiem que no se'ns hi ha perdut res. Ho veiem com una ciutat petita, que no arriba ni a la meitat de la població que tenim nosaltres. No se'ns hi ha perdut res, a Granollers.

Aquesta distància, aquest distanciament, la simbolitza l'antiga línia de bus Mataró-Argentona-La Roca-Granollers. La línia, ja ho he posat expressament, no trasllada tan gent que va de Mataró a Granollers com de Mataró a Argentona, d'Argentona a la Roca i de La Roca a Granollers. De gent que vagi de Mataró a Granollers... més aviat poca. És una ruta pesada, d'una hora de durada, que transita pels fabulosos paratges de la collada de Parpers, però que és més un bus turístic que una línia de connexió real. Cert és també que hi ha una nova línia que connecta -massa de tant en tant- les dues ciutats en 25 minuts i que en un futur el tren orbital ens durà de l'estació de Parc Central a la de Granollers Centre. Però més cert encara és que les dues ciutats segueixen girades d'esquena, utilitzant-se en una relació sense amor, sense carinyo.

Ara hi ha dos alcaldes, Baron i Mayoral, d'una mateixa generació política que proven d'entendre's i buscar àmbits en els quals col·laborar. Busquen que comencem a enamorar-nos, mútuament. Falta veure si, amb tots aquests projectes, amb totes aquests cites a cegues, l'amor sorgirà realment. I esdevindrà fecund per uns i altres.