Dissabte que ve, III Jornada Valors sobre la llibertat

Vídeo resum de la II Jornada Valors i Compromís sobre la interioritat i intervenció de Jordi Pujol a la I Jornada Valors i Compromís, ambdós actes celebrats a la Sala Cabañes.

Com he anat explicant els darrers dies, dissabte que ve durem a terme a la sala d’actes Caixa Laietana (Sta. Teresa, 63) de Mataró la tercera edició de la Jornada Valors i Compromís, que enguany dedicarem a la llibertat. Finalment la consellera de Justícia Montserrat Tura serà l’encarregada de fer la clausura de l’acte. A l’inici del mateix ens acompanyarà l’alcalde de la ciutat Joan Antoni Baron i en el transcurs de la jornada, moderada pel periodista mataroní Oriol Burgada, intervindran Lluís Sáez, Victòria Camps, Bernat Dedéu i Raimon Ribera.

Us transcric uns fragments de les intervencions que, de cara a dissabte, han preparat tres dels ponents. Diu Victòria Camps: "Ser lliure és ser autònom, que vol dir donar-se un mateix les normes que considerem que són bones perquè tot vagi com cal i no es vulnerin els drets fonamentals. En una de-mocràcia, tothom ha de contribuir a aquesta tasca, que és una responsabilitat col·lectiva, tot i que és cert que alguns -els que dirigeixen política, econòmica, culturalment la societat- son més responsables que uns altres".

Per la seva part Raimon Ribera, amb el títol de Llibertat i compromís, apunta: "Si no estic "compromès" amb ningú - si sóc "lliure"- puc establir en cada moment una nova relació amorosa, i puc respondre a aquesta inesperada i estimulant aparició. Per tal de fer possible aquesta llibertat, opto per la "fugacitat" de les relacions, per mirar de limitar la durada de les relacions (de vegades fins al nivell de les "instantaneïtats") i així cada relació es tanca més o menys ràpidament en ella mateixa i em permet recuperar la meva llibertat".

Lluís Sáez expressa en una línia semblant: "La llibertat és més aviat la capacitat de sobre-posar-se als propis instints o als propis desitjos. Però per tal que això pugui ser, cal un judici previ, que prioritzi allò que jutja com a bo sobre allò que desitja. És a dir, que posi la reflexió crítica i el judici ètic per damunt de l'impuls. Clar que això, en una societat que tendeix a fer prevaldre les emo-cions (i fins i tot les intuïcions!) sobre la Raó, per força ha de resultar difícil".

Finalment, Jordi Cussó, president de l'Associació Cultural Valors apunta en aquest número de maig: "Vivim en una societat que ha potenciat enormement l'aspecte individual de la persona i s'ha oblidat d'accentuar la seva dimensió més social. La persona humana no és en primer lloc individu i després societat, com si l'aspecte social fos una cosa optativa. La dimensió social és essencial en l'ésser humà, som socials des de l'origen. Hem construït, però un ésser humà inharmònic, amb una vessant individual tre-mendament desenvolupat i una altra de social força reduïda. I d'aquest desequilibri, se'n ressenten les famílies, els grups i tota la societat en general".