El Cruïlla se'n va a la gran ciutat*
Hi havia gran expectació, aquest dimarts al migdia, a l'antiga fàbrica Damm del carrer Rosselló per conèixer els detalls del Cruïlla Barcelona, el festival de músiques del món nascut a Mataró el 2005 que enguany deixarà de fer-se a la capital del Maresme per concentrar les seves energies a la ciutat comtal. Serà de fet el tercer Cruïlla Barcelona, el que passa és que a diferència de les dues anteriors edicions enguany no se simultanejarà la cita barcelonina amb la mataronina. La cooperativa que impulsa el festival, Visual Sonora, ha decidit deixar en standby la versió original del Cruïlla de Cultures després que les diferències que ha mantingut històricament amb l’Ajuntament de Mataró pel que fa al certamen s’hagin incrementat fins a un nivell que n’impedeix l’organització. De manera que la firma mataronina ha decidit posar tota la carn a la graella en una sola convocatòria a la capital catalana, a mitjans de juliol, oferint fins a quaranta concerts en dos dies al recinte del Fòrum, doblant l’oferta de les edicions precedents.
Vist des de Mataró la reacció és doble. Per una part de tristesa perquè el Cruïlla era ja part de l'estiu mataroní; s’havia convertit en una tradició que sumada a la Festa Major de Les Santes i -els dos darrers anys- al festival Shakespeare havia permès a la ciutat lluir un paquet d’activitats estiuenques com cap altra ciutat mitjana catalana té. Per altra part, òbviament, la sensació és també d'orgull per veure com una iniciativa que ha nascut a casa és capaç de fer-se un lloc a la capital i demostra a la sovint egocèntrica Barcelona que hi ha vida intel·ligent més enllà del Besòs. A més el Cruïlla fa aquesta aposta sense renegar dels seus orígens, reivindicant ser un festival amb ànima, amb un discurs al darrera; una cosa que la resta d’oferta musical estiuenca no podrà esgrimir mai. Benvingut, Cruïlla. Fins ben aviat, Cruïlla.
* Article publicat al diari El Punt.
Vist des de Mataró la reacció és doble. Per una part de tristesa perquè el Cruïlla era ja part de l'estiu mataroní; s’havia convertit en una tradició que sumada a la Festa Major de Les Santes i -els dos darrers anys- al festival Shakespeare havia permès a la ciutat lluir un paquet d’activitats estiuenques com cap altra ciutat mitjana catalana té. Per altra part, òbviament, la sensació és també d'orgull per veure com una iniciativa que ha nascut a casa és capaç de fer-se un lloc a la capital i demostra a la sovint egocèntrica Barcelona que hi ha vida intel·ligent més enllà del Besòs. A més el Cruïlla fa aquesta aposta sense renegar dels seus orígens, reivindicant ser un festival amb ànima, amb un discurs al darrera; una cosa que la resta d’oferta musical estiuenca no podrà esgrimir mai. Benvingut, Cruïlla. Fins ben aviat, Cruïlla.
* Article publicat al diari El Punt.
Comentaris