[Cançons a la vora del pop] Diari de rodatge*

7 de desembre
Aquest vespre he sentit la mateixa sensació que ara fa onze mesos, a Manlleu, escoltant els Manel per primera vegada en directe. A l'escenari instal·lat dins la carpa del barri de Sant Andreu, que està de festa aquest dies, els membres de Els Amics de les Arts han gaudit del seu primer concert en el qual la gent se sabia les lletres, segons han confessat ells mateixos. El seu primer concert multitudinari, per entendre'ns, amb la gent corejant els temes del primer i el segon disc Bed & Breakfast, el qual acaba de sortir a la venda. La gent cantava, ballava, hi havia màgia flotant sobre els nostre caps i connexió entre dalt i baix l'escenari, allò tan difícil d'aconseguir... he tingut la intuïció que davant nostre eclosionava un nou fenomen musical a Catalunya com ho feien els Manel a principis d'aquest 2009 (diria que quan els vaig veure a Manlleu estaven més desenvolupats que Els Amics de les Arts avui, per tant a aquests els he agafat encara més verges). He fet una foto amb el meu telèfon mòbil i la he enviat a l’Eloi amb un missatge: aquí està passant alguna cosa i nosaltres l’hem d’explicar. JOAN SALICRÚ

5 de febrer
Avui hem començat el rodatge del documental. Quin dia, mare de Déu. A primera hora del matí amb en Ferran Piqué dels Amics de les Arts, a casa seva, enmig del Raval. Després acompanyant-lo a ell i a en Dani Alegret a l’advocat, perquè el grup està tot just aclarint qüestions jurídiques. Al migdia anant a gravar a casa de la mare d’en Dani Alegret a Sant Andreu, just abans de l’actuació al Clap de Mataró. Com que sabíem de l’expectació generada a casa nostra els hem estat avisant durant tot el dia: “El Clap estarà a rebentar”. Moltes hores després ells mateixos ho han comprovat. Hem gravat el concert amb una desena de càmeres, gràcies al suport de la televisió pública comarcal i de la munió d’operadors de càmeres que han decidit sumar-se al projecte. Sort en tindrem, durant el rodatge, de les múltiples ajudes que ens brindaran institucions, empreses i persones… JOAN SALICRÚ

5 de març del 2010
Marxem a les sis de matí cap a Guissona amb tot l’equip de rodatge del docu. 15 persones entre runners, operadors de càmera, tècnics de so, producció, maquinistes i realització. Avui és el dia d’enregistrar El Petit de Cal Eril. Carretera i manta.
Sota la batuta d’en Joan descarreguem en una granja on rodarem una cançó en directe. 2 travellings, 4 càmeres, 8 micròfons inhalàmbrics... la moguda és xulíssima i complexe a la vegada. Per un moment m’ho miro des de fora i penso: “jo sóc el director de tot aquest tinglado?”. La responsabilitat m’aclapara... però penso en la solvència de tot l’equip i les persones que el formen. “Rodem” crido. La millor seqüència del documental està apunt de ser gravada. ELOI AYMERICH

9 de març del 2010
Dia 1 després de la gran nevada a tot Catalunya. Després d’ajornar 24 hores el rodatge, marxem al barri de Gràcia de Barcelona per a gravar la cançó de Maria Coma. La localització és aprop de la Plaça Rovira.
El dia s’ha arreglat, i al pati de l’habitació on gravarem la Maria la neu es fon durant el matí. Aprofito per gravar aquest moment, el de la neu desfent-se, les gotetes d’aigua, el blanc poròs damunt els testos i les rajoles. En Kiko i l’Oriol munten l’steady-cam, que emprarem com a eina principal. Entre la llum de migdia, la neu desfeta i el blanc del menjador on toca el piano la Maria, queda la cançó Ramats de pomes amb una aureòla màgica, nebulosa, iluminada, claríssima. ELOI AYMERICH

* Article que apareix aquest mes de maig al TribunaMaresme [web].