El nostre món és Catalunya
"Així què fas ara? No tens una feina fixa?". "Treballo com a periodista freelance i com a empresari en l'àmbit de la comunicació". "Però on treballes?". "Treballo per mi, per Clack, busquem els nostres propis negocis". "Però llavors on fas la feina? A Barcelona? A Mataró?". "Doncs depèn del dia...".
Aquest diàleg figurat se m'ha repetit en diferents formats els darrers sis mesos, des que em vaig llançar a l'aventura de ser lliure professionalment parlant (o potser hauria de dir d'escollir amb qui em comprometo, per ser més exactes). Sovint costa d'entendre que no tinguis un lloc concret de treball o, encara pitjor, que aquest sigui variant, en funció del dia o de la setmana. Tot plegat ve de com d'extremadament clàssics som els catalans -encara més a la resta de l'estat- en termes laborals: estem molt acostumats a viure i treballar en un mateix lloc o a viure i treballar en llocs diferents però de forma estable ("Visc a Mataró però treballo a Barcelona").
La reflexió ve a tomb perquè, sense adonar-me'n, aquests dies em trobo aquests dies compartint aquestes esferes territorials: parlant amb Bèlgica perquè em busquin uns exemplars de diari de fa trenta anys, trucant a trenta ajuntaments catalans preparant un programa per a COMRàdio que farem aquest d'1 a 2 cada dia, preparant continguts àudiovisuals d'una gent de Mataró que prepara un gran event a Barcelona, preparant una gravació amb una editorial amb seu a Valls, preparant un projecte en clau maresmenca... i òbviament fent diverses coses a la meva ciutat.
Vaja, adéu-siau a aquesta dicotomia estúpida Mataró-Barcelona i proclamem que el nostre món és tot Catalunya.
Aquest diàleg figurat se m'ha repetit en diferents formats els darrers sis mesos, des que em vaig llançar a l'aventura de ser lliure professionalment parlant (o potser hauria de dir d'escollir amb qui em comprometo, per ser més exactes). Sovint costa d'entendre que no tinguis un lloc concret de treball o, encara pitjor, que aquest sigui variant, en funció del dia o de la setmana. Tot plegat ve de com d'extremadament clàssics som els catalans -encara més a la resta de l'estat- en termes laborals: estem molt acostumats a viure i treballar en un mateix lloc o a viure i treballar en llocs diferents però de forma estable ("Visc a Mataró però treballo a Barcelona").
La reflexió ve a tomb perquè, sense adonar-me'n, aquests dies em trobo aquests dies compartint aquestes esferes territorials: parlant amb Bèlgica perquè em busquin uns exemplars de diari de fa trenta anys, trucant a trenta ajuntaments catalans preparant un programa per a COMRàdio que farem aquest d'1 a 2 cada dia, preparant continguts àudiovisuals d'una gent de Mataró que prepara un gran event a Barcelona, preparant una gravació amb una editorial amb seu a Valls, preparant un projecte en clau maresmenca... i òbviament fent diverses coses a la meva ciutat.
Vaja, adéu-siau a aquesta dicotomia estúpida Mataró-Barcelona i proclamem que el nostre món és tot Catalunya.
Comentaris