El petit, un gran artista*

Vídeo de la cançó intepretada per Joan Pons que apareix al documental Cançons a la vora del pop.

"Jo faig cançons quan m’avorreixo". És la respost que dóna Joan Pons, El Petit de Cal Eril de Massoteres, a tocar de Guissona (La Segarra), quan se li demana pel seu sistema de composició. Ell no fa cançons en base a veure moltes imatges, escoltar centenars d’altres temes, parlar amb altres persones per a inspirar-se o llegir el diari... al Petit de Cal Eril la inspiració li ve de l’avorriment, de perdre el temps.

Quan algú respon així a una pregunta com aquesta vol dir que estem davant d’un artista, d’un artista dels d’abans, dels que creen en base a conrear la solitud i el silenci per tal de què brolli, es defermi la creativitat que porta en el fons del seu interior. En Joan Pons n’és un d’ells. I és nota en cada concert seu, on és capaç de ver-sionar-se a ell fent el deliri del públic.

Les seves són cançons senzilles, que ens porten a llocs inesperats, a metàfores sorprenents. Joan Pons parla de coses petites i d’animals de totes les mides. De la vida desenfeinada al poble. De la boira i del sol. Musicalment del que ell fa se’n diu folk psicodèlic, amb un so orgànic i càlid, regust popular, moments naïf i molta experimen-tació electrònica... Cert és que tot això és possible gràcies a la formació que integren també David Paco (baix), Lluís Rueda (sorolls) i Càndid Coll (bateria).

En el moment d’escriure aquestes línies, Joan Pons es troba a Corea del Sud interpretant les seves cançons, deixant anar el geni que porta dins davant centenars de persones que no entendran una paraula del que dirà. Però no tinc cap dubte que El Petit de Cal Eril sabrà comunicar-los moltes coses. Que al cap i a la fi és del que es tracta.

* Article publicat a la revista Valors [web] de maig.