dilluns, abril 30, 2012

[LaRiera48] Miquel Buch i Alícia Romero inauguren la sociovergència al Maresme


Vídeo de la inauguració del parc tecnològic Tecnocampus, el gran projecte polític que va liderar Romero en els seus anys al govern de Mataró.

L'exregidora socialista de Mataró Alícia Romero torna a la política activa a la comarca. Avui dilluns ella mateixa, via bloc, anunciava la seva entrada al consistori de Premià de Mar, governat per CiU, com a gerent de la casa, càrrec que anteriorment havia ocupat Cesc Esteve, precisament ara gerent de l'Ajuntament de Mataró a les ordres de Joan Mora. El retorn a la política maresmenca -per bé que ha estat i és responsable de comunicació al PSC del Maresme- és un fet d'innegable transcendència política tan a nivell del Maresme com de Mataró i de Premià de Mar, evidentment, i s'emmarca dins l'acord de govern al que han arribat CiU i PSC a la què és la segona ciutat del Maresme.

Finalment, el temps de retir voluntari de la política mataronina -i també de la ciutat, on se l'ha vist molt poc- d'Alícia Romero haurà estat només d'un any. A principis de gener de 2011, Romero va sorprendre tothom anunciant solemnement en una roda de premsa al Tecnocampus Mataró-Maresme, la seva gran construcció política, que no aniria a les llistes del PSC liderades per l'exalcalde Joan Antoni Baron. Va esgrimir cansament personal i necessitat d'obrir nous horitzons, però sense negar això també era obvi que la renúncia es devia també a la manca de feeling polític [ho vam explicar aquí] amb el mandatari socialista. Més tard es va saber que Romero aniria a treballar molt lluny de casa, a Global Lleida, una agència público-privada que vol ser el mascaró de proa del desenvolupament econòmic de les comarques de ponent.

Amb la voluntat de no donar cap mena de peixet als seus crítics, l'exregidora socialista intentarà ara mostrar un perfil molt discret en la seva nova aventura política, que té lloc precisament sota les faldilles del partit teòricament rival al que ella milita, Convergència Unió. Hi haurà, però, qui voldrà llegir el moviment d'Alícia Romero com un retorn en tota regla a la política local -encara que tingui lloc a Premià de Mar- i com un primer pas per a presentar-se a l'alcaldia de Mataró el 2015. Curiosament, el seu gest tindrà l'estranya capacitat de fer coincidir Joan Mora i Joan Antoni Baron ni que sigui per una vegada a la vida; Mora perquè pot entendre el fitxatge de Miquel Buch com un mal favor donant energia i visibilitat a la que podria ser la seva adversària d'aquí a tres anys i Joan Antoni Baron perquè veuria com l'única persona amb capacitat per substiuir-lo al capdavant de la llista del PSC a Mataró, torna a "rondar per la zona".

Es vulgui llegir com es vulgui llegir, la única veritat és que l'aventura lleidatana no li ha anat exactament com esperava a Alícia Romero i que, davant la seducció política a la qual l'ha sotmès l'alcalde Miquel Buch els darrers mesos, s'ha deixat estimar. Per què l'ha escollida a ella? Perquè són amics i perquè políticament s'entenen: han compartit taula i mantell en diverses ocasions en el marc de l'anomenada #generaciomaresme, interpartidista i que congrega les joves generacions que fan política a la comarca i fugen del sectarisme i el hooliganisme. Buch forma part d'una nova generació d'alcaldes convergents que toquen de peus a terra i que té en l'alcalde de La Seu d'Urgell Albert Batalla o el de Figueres Santi Vila dignes representants, els quals no tenen problemes en entendre's amb els seus teòrics rivals sempre que sigui pel bé de la comunitat que governen. És a dir, el mateix que pensa Romero, que se sent a gust en aquest to consensual que podria envair tota la comarca ben aviat. Aquesta, de fet, serà ara la gran pregunta que planarà per la comarca: la sociovergència a Premià de Mar serà el primer pas de la sociovergència a Mataró, just després que el PSC hagi llançat la setmana passada la seva proposta de pacte per a l'ocupació? I fins i tot a altres indrets de la comarca?