La Legión a Mataró. Qui es vol carregar el Model Mataró de Setmana Santa?



Diumenge publicava al diari El Punt Avui un article [aquí] titulat de forma provocadora El PMC versus el PSS on intentava fugir de l'aparent concòrdia amb què, almenys els darrers anys, s'han viscut els actes de Setmana Santa a casa nostra. No perquè vulgui crear mala maror, al contrari, sinó perquè crec que molta gent -jo el primer, aquí, per exemple- hem fet els darrers anys molts esments a la singularitat del model mataroní de Setmana Santa, amb una síntesi dels elements autòctons i els provinents del Sud d'Espanya, sense tenir en compte que encara subsisteixen, en determinats sectors del centre de la ciutat, un gran sarcasme i un fort menyspreu a la mateixa idea del reviscolament de les processons. No m'imaginava pas que l'endemà mateix publicaria un nou apunt sobre el tema on em veuria obligat a donar la raó, en certa manera i ni que sigui en un cas concret, a alguns membres del que jo anomenava PMC -Partit del Mataró Centre- segons el qual les processons creuen determinats límits que com a societat occidental avançada no podem tolerar.

Anem a pams. Els fets a què em refereixo van tenir lloc a la Processó del Silenci, que va sortir a 2/4 de 7 de la tarda d'aquest Dissabte des de la parròquia de L'Esperança, la de Rocafonda, i va processionar fins a la seu de la Hermandad Nuestra Señora de la Soledad, a la ronda Doctor Ferran del barri de Cirera. L'acte, inclòs dins el cicle d'activitats assumits per la Comissió de Setmana Santa de Mataró -segons consta al bloc oficial de la Comissió-, l'organitzava la Hermandad Ntra. Sra. de la Soledad de la ciutat -que enguany feia 25 anys- i la Confraria del Sant Sepulcre [bloc]. En el transcurs d'aquesta marxa, sense estar anunciat prèviament de forma oficial, dissabte a la tarda va desfilar-hi un cos de la Legió [entrada a la wiki] portant en braços el Crist de la Bona Mort, com és habitual que facin en alguns indrets del Sud d'Espanya. Concretament serien membres de "Hermandades de Antiguos Legionarios” que, a l’aixopluc de l’exèrcit espanyol i del Ministerio de Defensa, participen en les desfilades que se'ls demana, també a Catalunya. Un fet, però, que a Mataró no havia succeït mai, almenys que jo en tingui record.

Del fet me'n vaig assabentar per la piulada que va fer-ne l'alcalde Joan Mora, present a l'acte; una piulada que li van recriminar uns quants mataronins usuaris habituals de la xarxa Twitter. Em va semblar que Joan Mora, que estic convençut que no va saltar d'alegria en veure la desfilada dels membres de la Legión, va decidir donar compte -en la línia del que fa des del seu Twitter- de les diferents entitats participants a la cita, sense més. També ho va piular [aquí] -ho vaig veure després-, el regidor popular Marcos Fernández, que s'ha distingit darrerament junt amb el president local del PP Jose Manuel López pel desacomplexament espanyolista que exihibeix, legítimament, a les xarxes socials. Abans d'anar a dormir, ahir diumenge, vaig fer un repàs al que donava de si la xarxa social Twitter i vaig veure com un dels usuaris a qui segueixo, @fotlifoc, piulava a les 12.27 en referència a la presència de la Legión a Cirera una resposta al diari digital Llibertat.cat -el qual havia publicat ja una informació titulada "Setmana Santa amb desfilades de Legionaris a ciutats catalanes" [aquí]- en què apuntava l'enllaç d'un vídeo enregistrat per un videoaficionat -molt pendent d'actes del mateix estil- on durant set minuts i mig es veu la Legión desfilar marcialment pels carrers mataronins [aquí]: "@Llibertatcat si voleu complementar aquesta noticia http://t.co/DKksV2ZC aquí teniu el vídeo de #Mataró http://t.co/H2I9DnKq", deia exactament la piulada d'aquest usuari mataroní de Twitter.

En aquell moment no vaig poder visualitzar la gravació per trobar-me fora de casa, però aquesta tarda, quan ja em trobava al meu domicili, he optat per difondre-la via Twitter i Facebook, separadament, amb un missatge expressant la meva més enèrgica protesta per la presència d'un cos militar enmig d'un acte que hauria de tenir un component només religiós. El vídeo, en la descripció del qual s'hi diu "Desfile de la legión por las calles de Mataró durante la Semana Santa del 2012", ha tingut 300 visites en una sola tarda, passant de les 500 i pico inicials fins a 800, a l'hora d'escriure aquestes línies. I a les xarxes socials, arran de la meva piulada, s'ha produït un intensíssim debat -53 comentaris al Facebook, més o menys els mateixos a Twitter- que estic segur que no ha contribuït a asserenar els ànims, sinó encara a inflar més la pilota, cosa per la qual em disculpo davant els responsables de la Comissió de Setmana Santa. En altres ocasions els propis polítics s'havien llançat a la grenya [aquí en el cas del macroprostíbul], mentre que en aquesta ocasió ha estat una barreja de ciutadans, periodistes i polítics -cap del govern; han preferit no intervenir- els que s'han manifestat. Unes hores, aquesta tarda, en què s'han arribat a dir coses molt i molt grosses [aquí podeu veure'n algunes, concretament les iulades on jo he estat mencionat].

Què hi feia un cos militar -el que fos, al capdavall és igual quin- en un acte inclòs dins la Setmana Santa mataronina al barri de Cirera de Mataró? Pel que he pogut esbrinar, les dues confraries responsables de l'acte no havien comunicat a la Comissió de Setmana Santa la presència d'aquest cosa. Dues entitats que acaben de posar en un seriós entredit als màxims responsables de la Comissió, Jesús Moya i Jordi Merino, els quals al seu torn hauran ara de desautoritzar les entitats que han convidat la Legión a casa nostra. I, de rebot, probablement, el govern municipal, al qual també se li demanaran explicacions. Em consta que la Comissió està en contra explícitament dels fets i ara falta que es pronunciïn públicament en aquest sentit.

El que va passar dissabte a Cirera només es pot entendre com un acte de provocació. D'ignorància. De mala fe. De mala llet. En veure el vídeo, he
tingut un mal pressentiment que expressava ja en el títol d'aquest post: hi ha algú que es vol carregar el Model Mataró de Setmana Santa. Algú que se la vol fer seva i acabar amb aquesta història de síntesi -o de jutxtaposició, si ho voleu- construïda espontàniaments els darrers anys al voltant de les activitats relacionades amb aquesta festivitat. Algú -o alguna gent- que no estima Mataró i que és incapaç d'entendre com hi ha línies vermelles que no es poden superar.

Aquests propers dies els mitjans de comunicació i els ciutadans més que probablement s'acarnissaran amb les confraries implicades, la Comissió de Setmana Santa i el propi Ajuntament. Serà una llàstima que un detall de les 43 activitats organitzades per les confraries i germandats integrades dins la Comissió de la Setmana Santa malbarati l'èxit del conjunt. Però la presència d'un cos militar al bell mig de la ciutat i en una activitat religiosa és, senzillament, intolerable. Imagino també que la proposta de Resolució "per tal que es tramiti el reconeixement de la Setmana Santa Mataronina com a Patrimoni de la Ciutat" que els grups de PP, PSC i CiU havien presentat de cara al ple d'aquest dijous no quedarà indemnea. Seria també un error.

No tot es pot deixar passar. A vegades cal dir prou. Ara és un d'aquests moments.

Comentaris

Marta Teixidó ha dit…
Bona tarda, Joan:

Dissabte a la tarda, com tinc per costum cada any,i des dels seus inicis, vaig estar a la processó del Silenci, i evidentment vaig presenciar i retratar degudament, els honors militars que el cos de la Legió va rendir a la Mare de Déu de la Solitud i al cos del Crist.

Evidentment, els cofraries varen marcar un gol a l'organizació i et puc assegurar que la cara de l'alcalde era un poema - també la vaig retratar - PERÒ EL PÚBLIC PRESENT ESTAVA ENCANTAT DE LA VIDA, VA APLAUDIR OPORTUNAMENT, i els que sabien el "Novio de la Muerte", varen cantar com russinyols - el López del PP, també - Els aplaudiments varen ser molts, i evidentment, la identificació va ser total. I demès et diré que va ser emotiu que un cos militar, rendirs honors. A MATARÓ AIXÒ NO ES VEU MAI, es clar que ara és una ciutat rural i provinciana.

Les desfilades agraden, però no es pot dir, perquè no és políticament correcte; la Legió és un cos que té molts adeptes; però tampoc es pot dir, impera la Llei del Silenci, perquè sino ets fatxa, reaccionari, antidemocràtic, etc. etc.
Però desprès de com està la ciutat i el país, que és una casa de meuques sense Madame, (el PP no s'aclara, però per res faria la seva feina, tot s'ha de dir), elements com l'esglèsia i l'exercit, són sólids i forts, i per tant hi ha una gran identificació... encara que no ho sembli.
Conseqüentment, si la MAJORIA de la població present al llarg del recorregut de la processó QUE N'ERA MOLTA!!!, ho va acollir amb satisfacció - Jo en soc testimoni -Per què no ho valorem com és degut i ho respectem? O és que consideres que aquesta població ES INCULTA i IGNORANT i per tant, digne del menyspreu dels deus... com els d'aquesta tribuna?
Joan Salicru ha dit…
Hola Marta,

Moltes gràcies per escriure'm i fer-ho amb total sinceritat i transparència. Estava molt acostumat a rebre missatges anònims, darrerament, i és un bàlsam que t'escriguin cara a cara.

Respecte el que dius: Per què m'acuses de menysprear els assistents a la processó de dissabte? Jo no n'he dit res, d'això, per tant alerta en posar-me en boca meva coses que jo no he dit. Per favor.

Tot el meu respecte cap a les opinions de tothom. Ara, penso que la presència d'un cos militar en una processó de caràcter religiós és barrejar la roba.

Aquest és el meu parer però estic disposat a comentar-lo amb tu allà on vulguis.

Fins ben aviat,
Joan
Marta Teixidó ha dit…
Bon vespre,

Una mica tard, però responc. La critica d'art, mana i cal anar a veure exposicions per la meva web i la corresponsalia d'una revista que porto.

Jo no ho plantejo com una acusació sinó com una pregunta en base al teu comentari:

"El que va passar dissabte a Cirera només es pot entendre com un acte de provocació. D'ignorància. De mala fe. De mala llet. En veure el vídeo, he tingut un mal pressentiment que expressava ja en el títol d'aquest post: hi ha algú que es vol carregar el Model Mataró de Setmana Santa..."

Evidentment, no hi vas ser-hi present i jutges desde la distància
del que es veu en el video, QUE ÉS UNA PART DEL QUE VA PASSAR.

Ja he dit, que a tots als presents els hi va encantar, varen aplaudir, i en cap moment varen pensar res més que UN COS MILITAR RENDIA HONORS A LA MARE DE DÉU. Quelcom que a altres llocs es fa i agrada.

No és barrejar la roba que un cos militar rendeixi honors a una figura hagiogràfica. L'esperit militar, l'autèntic, va més enllà de disparar un arma, de saber estratègia, de tenir coneixements tàctics.

Tinc amics dins l'estament militar i creuen en l'honor, la patria, el lliutar per la justicia i la defensa d'una població indefensa, i el jugar-se la vida pel que es creu. En un món tan materialista, valors com aquests són molt elevats. Només has de veure Afganistan, el Libano, etc. i quin ha estat el comportament de les forces militars espanyoles, malgrat el despotisme i la ignorància de la Chacón.

El militar, com el sacerdot, es deu a l'obediència, i obeix, malgrat el mal cap dels seus caps. No obstant, també et diré que hi ha massa militar com a professió, no com a vocació. Perquè es vocacional. Es l'esperit de la caballeria de l'Edat Mitja, etc.

Creure i defensar valors com els que he esmentat, l'essència de l'esperit militar, requereix també una força espiritual important i profunda. I encomenar-se a Déu o a un sant es demanar protecció per protegir o defensar el que es creu.

Per tant, que un cos militar rendeixi honors a un sant, santa o Mare de Déu es senzillament una demostració pública de fe religiosa, de fermesa en les conviccions, d'agraiment per salvaguardar la vida i de reconeixement a tots aquests fets.

Per un militar, i pot ser més per un legionari, desfilar en una processó és d'una gran magnificència.

Pot semblar desfassat, antiquat, carca, fatxa i tot el que vulguis. Però la tradició de rendir honors hagiogràfics es remunta a varis segles. I per la gent que ho contempla resulta emotiu i d'una grandesa extraordinaria.

Evidentment, ja no ho tornarem a veure més, i és una llàstima. La Setmana Santa mataronina treu 50.000 persones al carrer. Ni un mitting, ni un concert, ni els pastorets, a excepció de la Cavalcada de Reis, atrau tant. Hi ha silencis molt expressius per part de la gent, del ciutadà gris que només paga. I el de la Setmana Santa és ben palpable.

Disculpes per la longitud del text i bona setmana!!!
Joan Salicru ha dit…
Marta,
només faltaria, que t'haguessis de disculpar per la longitud del text.
M'agrada molt sentir arguments, amb base, diferents dels meus.
Per què no quedem per fer un cafè demà divendres i en parlem?
M'interessa molt el que exposes al text.
Moltes gràcies.
Joan
I jo em pregunto, si els "desfilants" en comptes de legionaris haguessin estat mossos d'esquadra amb la Moreneta, molta pluma que s'ha afilat en els darrers temps hagués sortit de l'armari? Clar que potser aleshores s'haguessin emprenyat els de l'altre bàndol!

En fi, puc entendre que els de la Comissió de Setmana Santa estiguin emprenyats perquè ningú els hi va comunicar el fet, però que la catalonoprogressia mataronina s'estripi la roba...

Potser que no perdem de vista que hi ha qui viu les processons com un fet religiós, d'altres com un esdeveniment més de la tradició i alguns, ateus i simplement passotes d'aquesta tradició, ni ens ho mirem. Però no perdem de vista que la història és plena d'exemples on es barreja tradició, religió i milícia! Altra cosa és que algú decideixi prohibir que gent armada desfili per setmana santa (i aleshores que fem amb els armats?).
Anònim ha dit…
Ahir al Ple, en Jordi quan feia la seva intervenció va donar una mirada de toc d'atenció a un regidor present a la sala... aquí trobaràs la resposta.

Qui s'ha cremat per aquest tema, ho ha fet per salvar la Setmana Santa i fugir com la peste de les jugades polítiques de 3 ó 4 amb noms i cognoms.
Jordi Roca ha dit…
Que tal jo soc estibador del poRt de barcelona,es maco veure desfilar la legio perque es un llegenda i es folcloric jo vaig fer la mili a ceuta y la veritat es que eren tius bragats borratxos grifotes puteros pero amb honor i disciplina .Jo soc de l any i vaig fer la mili al 91
aixo et semblara un topic pero cuan vaig tornar era diferent la camaraderia estaven gent de diferents clases socials i regions i ens teniem que relacionar entre nosaltres per força i al cap de dos mesos tots erem germans madrilenys castellans galecs andaluzos moros canaris catalans
Joc tinc dos fills i laveritat es que m agradaria veure la proceso l any vinent
A cataluya ha pasat el fenomen de l adversio 40 anys de franquisme ens han van tornar catalanistes i 20 anys de pujolisme i 8 de tripartit ens estan tornan Espanyolistes
els mossos m has de reconeixer son odiats per els catalanistes i els espanyolistes Espanya va guanyar el mundial el meu fill Te una samarreta de la seleccio del Casilles i som catalans l inmigracio parla castella i les yayes veuen el salvame els adolescents hombres y mujeres i viceversa com diuen els pescadors cuan n hi ha mal temps "esta todo perdio "
Jo faig la millor contribucio al catalanisme parlo Catala a casa amb els nens i la dona que es com parlaven els meus avis i pares i es com va sobreviure al franquisme la llengua Jordi perdona les faltes pero amb la logse i l inmersio linguistica no escric be ni el castellà ñi el català
Joan Salicru ha dit…
Sergi i Jordi,
gràcies pels vostres comentaris. M'enriqueixen i em fan pensar.

Sergi, només dir-te que, pel que fa a mi, el que em molesta és la presència d'un cos militar -o que se l'homenatgi- en el marc d'una processó de Setmana Santa. No la seva espanyolitat.

joan

Entrades populars