Baltasar Porcel via Eloi Aymerich

Jo no era un especial entusiasta de Baltasar Porcel. No tinc cap inconvenient en reconèixer-ho. Les seves columnes a La Vanguardia em sobrepassaven per excessivament barroques i no he llegit cap dels seus llibres. No sempre som com voldríem, vaja. Ara bé, ahir en assabentar-me de la mort de Porcel no vaig poder evitar sentir un sobresalt perquè ara fa poques setmanes vaig ser present a un dels darrers actes on devia acudir en vida. Va ser a la presentació, a l'Espai Mallorca de Barcelona, del documental del meu company i amic Eloi Aymerich Baltasar Porcel, ressons de la mediterrània, del qual forma part aquest fragment que he penjat sobre el text. Porcel, amb el seu posat caracteristic entre irònic i sorneguer, feia aspecte absolutament normal, content però habituat als homenatges i a les referències a la seva obra. Ho presenciava de forma impassible, com si no anés amb ell. Es dóna la coincidència que feia anys que l'Eloi m'havia d'ensenyar aquest documental però les circumstàncies no es van aliar fins ara fa poques setmanes, just en un acte on hi era present el propi Porcel. Quines coes. La Vida. La Mort. [Porcel(I), d'Eloi Aymerich].