Són les Associacions de Veïns les veus dels barris?

Imatge de dilluns a la presentació del volum sobre el moviment veïnal, al Casal de Les Esmandies.

El moviment veïnal. Les desenes i desenes de ciutadans dels diferents barris de la ciutat que han esmerçat les seves hores en intentar millorar el seu entorn immediat, en aconseguir una millor qualitat de vida pels seus conciutadans per pur altruisme. Aquest és el protagonista del llibre Veus de Mataró. Les lluites veïnals explicades pels seus protagonistes, presentat aquest dilluns pel periodista i amic Xavi Amat al Casal de barri Les Esmandies. Un llibre que s'ha editat amb el suport de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, és a dir l'Ajuntament.

Precisament en el llibre, l'exalcalde Manuel Mas -alliberat totalment del seu passat com a màxim responsable de la ciutat- les etziba sense contemplacions i assegura que els líders de les entitats veïnals són "polítics frustrats" i que, sense subvencions municipals, aquest moviment ja no existiria. Mas apreta fort negant la utilitat d'aquestes associacions i els retreu manca de legitimitat, assegurant que hi ha un segrest de l'opinió dels veïns per part dels dirigents d'aquestes entitats perquè es presenten com els representants d'un conjunt de ciutadans que no són. La resta del llibre, amb excel·lents fotografies de Sergi Bernal, és un retrat de les històries i experiències d'una multitud de ciutadans que han deixat moltes hores de son per dedicar-se als altres, cosa que és -en principi- molt lloable. Però constantment apareix i repareix la pregunta que Mas planteja de fons: tenen sentit les Associacions de Veïns avui en dia?

Mas diu que no, que les reivindicacions han de passar bàsicament pel sistema de partits. Ho fa amb la seva habitual contundència, provocant una certa irritació que ahir sobrevolava l'acte de presentació del volum. Però és evident que quan Mas diu el que diu sap molt bé perquè ho fa: certament en alguns moments ha semblat que persones en concret feien servir els seus càrrecs a les entitats veïnals per convertir-se en un franctirador de la política local que atacava el govern municipal sense saber si amb la seva actuació expressava realment el sentir majoritari del barri que deia representar. En això, segurament els periodistes que treballem en mitjans de comunicació locals hi tenim culpa: hem donat una cobertura mediàtica excessiva a les opinions i els posicionaments dels presidents o les juntes de les associacions de veïns, quan l'opinió majoritària en el barri pot ser que vagi per un altre costat.

Mas, per tant, té part de raó, però oblida que la realitat del moviment veïnal avui en dia majoritàriament ja no obeeix aquests paràmetres. Un servidor, en gairebé deu anys de feina en mitjans de comunicació de la ciutat, ha pogut comprovar com pràcticament totes les associacions de veïns de la ciutat -penso en Vista Alegre, Palau-Escorxador, Via Europa-Nou Parc Central o Pla d'en Boet però també Cirera i Rocafonda- segueixent mantenint a hores d'ara la seva lògica reivindicativa però sobretot es dediquen a una cosa explícitament positiva: generar vida als barris, provocar moments de trobada entre els veïns, crear espais de centralitat urbana. Des d'aquest punt de vista la persistència de les Associacions de Veïns és plenament vigent. N'hi ha algunes, com la de Cerdanyola, que en els darrers mandats ha jugat a fer d'oposició al govern municipal en la línia en què insinua Mas, però caldria no fer pagar justos per pecadors.

Que hi hagi veïns que s'organitzin per lluitar pels seus drets però sobretot per crear xarxa social continua sent molt necessari, però m'atreviria a reclamar que ho facin amb dues condicions per tal que la seva feina no quedi desvirtudada. En primer lloc: que treballin amb lleialtat amb el conjunt de la ciutat; no s'hi val a pensar només en la seva zona (hi ha d'haver treball conjunt amb els barris limítrofs). Segon: no pot ser que les associacions de veïns es presentin com la veu de tots els ciutadans d'un barri en concret. Les associacions de veïns són només la veu dels que paguen quota en aquestes entitats. Ni més ni menys.

Les associacions de veïns segueixen sent els millors interlocutors que té el govern municipal amb el territori, però interlocutant amb aquestes entitats ara ja no n'hi ha prou. L'administració ha de fer l'esforç de buscar moltes més veus, més diverses, per poder escatir exactament què pensa la gent de cada zona. És feina també dels polítics que ens governen intentar acostar-se cada cop més als ciutadans. No és una feina gens fàcil però em temo que no té cap mena d'alternativa i les noves tecnologies segur que ens poden donar un bon cop de mà. Potser així, a més a més, podrem recuperar la vitalitat democràtica als nostres pobles i ciutats.