Cada jove és un món*

La vida de Mercè Montells transcorre bàsicament entre dos indrets: l’escola que les Concepcionistes tenen al carrer València de Barcelona i la comunitat que van fundar fa vint anys a El Prat del Llobregat, consolidant l’opció preferencial pels exclosos que ha fet aquesta congregació religiosa. En un indret hi troba uns infants –ella fa classe a Primària- amb un nivell econòmic mitjà, mentre que els nois i noies als quals dedica dues tardes a la setmana molt a prop del pis on viu provenen de famílies desestructurades i en risc d’exclusió. “Són dos tipologies d’infants, i te n’adones que cadascú té les seves necessitats”, comenta.

Aquests menuts –i no tant menuts- són acollits diàriament al SAO, un projecte integral que des de 2004 intenta acompanyar aquests nois i noies en tot el seu recorregut vital, des de la inserció a la societat fins a trobar un feina, si és possible, fent reforç escolar o organitzant activitats lúdiques. En el SAO hi col·laboren fins a tres ordres religioses -concepcionistes, teresianes i maristes- donant bon exemple del que pot ser l’Església del futur, amb un treball plenament en xarxa. Els menuts que troba al carrer València també tenen necessitats, com dèiem. Les noves circumstàncies familiars –el gran número de separacions de parelles, per exemple- generen situacions d’incertesa en molts dels infants que ella creu que els professors han de tractar de forma diferent: “Tan sols el fet de tenir dues cases ja és una dificultat afegida per a ells, per tant no es pot ser igual d’exigents o almenys no de la mateixa manera”, subratlla.

Ara fa dotze anys que la Mercè va professar com a religiosa, ja a El Prat, tot i haver nascut a Mataró fa 44 anys. Entremig va fer una estada d’un any a Togo, a l’Àfrica, on va poder tastar i saludar els valors d’acollida, hospitalitat i alegria que mantenen aquestes societats. L’opció radical de consagrar la seva vida a Déu la viu amb tota normalitat, amb plenitud i serenor. “És clar que en alguns moments es troba a faltar poder formar una família, però crec que aquest camí em dóna una autèntica felicitat”, explica amb els ulls plens de vida.