La part alta de la roda*

Corria el 1972, era finals d’any. Don Genaro Giménez havia viatjat des de la seva població natal de Cruz de Rosario fins a San Cristóbal de las Casas, la capital de Chiapas, a Mèxic, per a rebre formació com a catequista. Eren uns simples tallers organitzats pel ja llavors bisbe de la zona, Samuel Ruiz, que anys més tard es faria famós per obrir converses de pau amb els rebels zapatistes. El dia que els participants al curs havien de ser confirmats, a Don Genaro li va tocar ser l’últim a rebre la cendra identificativa d’aquest sagrament. Cadascú havia d’explicar a què pensava dedicar els ensenyaments rebuts i a mesura que els companys anaven responent, a Don Genaro li venia tremolor de cames perquè no se li acudia res. Quan va ser el moment, però, va respondre de forma inconscient, sense saber d’on sortien aquelles paraules: “A la meva comunitat no hi ha escoles, hi ha joves que no saben llegir... em dedicaré a treballar perquè això no passi més”. Samuel Ruiz va fer cara de sorprès i acte seguit el va confirmar. Des de llavors Don Genaro ha dedicat els últims 35 anys de la seva vida en cos i ànima a millorar les condicions de vida dels seus compatriotes. Ho ha fet sobretot des de Unión de Ejidos La Selva, una cooperativa cafetera que ven el producte seguint les regles del Comerç Just; aquell en què els compradors del Nord abonen una quantitat superior a l’habitual per quedar-se amb el producte. Aquest sistema, tenint en compte els canvis del preu del cafè al mercat mundial, permet a Don Genaro i a les 960 famílies que viuen d’aquest conreu no tenir grans dificultats econòmiques. Però no els resol la vida: els embolics administratius per treure el cafè del país, els conflictes amb els rebels zapatistes que segueixen escampats per la zona i les dificultats internes que sorgeixen en el si de l’organització són problemes que només es resolen a base de paciència i d’aplicar els savis consells que els avantpassats de Don Genaro li han transmès: “Vale más el cobarde que el valiente”, explica; l’important no és protagonitzar actes heroics sinó mantenir-se ferm en la lluita de fons. Moments de desànim que Don Genaro, 53 anys, set fills, sempre amb cara alegre i posat gentil, combat recordant una metàfora: la vida és una roda que dóna voltes i de la mateixa manera que un dia estem a la part baixa un altre jorn ens tocarà estar a dalt de tot.

* Publicat a Foc Nou, juny de 2008.