La diapositiva perduda de Miquel Sala
Foto: Bloc de Joan Mora.
Per poc que pugui aniré a veure l'exposició de fotografies sobre Mataró que s'acaba d'obrir al Museu Arxiu de Santa Maria en homenatge a Miquel Sala, desaparegut recentment, col·laborador infatigable de l'entitat, mataroní de pro i millor persona.
Els periodistes tenim un deute amb aquests personatges, sovint anònims, que ens cedeixen una fotografia per a publicar als nostres mitjans i completar la nostra informació. És clar que els citem, però som nosaltres qui en sortim guanyant, perquè sovint el nostre text es pot escriure i reescriure, en qualsevol moment i lloc, però en canvi la instantània del fotògraf o es té o no es té. A vegades, aquestes fotografies que et cedeixen... es perden. No per falta de cura, no per descuit, sinó perquè hi ha una sèrie de factors que es conjuren contra tu i la fan desaparèixer.
Això és el que em va passar amb una fotografia sobre el Cargol inundat dels anys setanta, una imatge que només ell tenia originalment. Jo li vaig perdre -diguem-ho així, ja se sap com són les redaccions- i em va saber molt de greu, perquè sempre m'havia atès amb molta cura i amb gran bonhomia. Des de llavors sempre em va saber greu tornar-lo a molestar per demanar-li una altra fotografia, tot i que ell, de ben segur, me l'hauria facilitant oblidant la meva malifeta. Quan sigui a la mostra, doncs, Miquel, faré dues coses: disculpar-me un cop més per haver-te perdut la diapositiva i agrair-te la feina feta, l'ajuda prestada, tantes altres vegades.
Per poc que pugui aniré a veure l'exposició de fotografies sobre Mataró que s'acaba d'obrir al Museu Arxiu de Santa Maria en homenatge a Miquel Sala, desaparegut recentment, col·laborador infatigable de l'entitat, mataroní de pro i millor persona.
Els periodistes tenim un deute amb aquests personatges, sovint anònims, que ens cedeixen una fotografia per a publicar als nostres mitjans i completar la nostra informació. És clar que els citem, però som nosaltres qui en sortim guanyant, perquè sovint el nostre text es pot escriure i reescriure, en qualsevol moment i lloc, però en canvi la instantània del fotògraf o es té o no es té. A vegades, aquestes fotografies que et cedeixen... es perden. No per falta de cura, no per descuit, sinó perquè hi ha una sèrie de factors que es conjuren contra tu i la fan desaparèixer.
Això és el que em va passar amb una fotografia sobre el Cargol inundat dels anys setanta, una imatge que només ell tenia originalment. Jo li vaig perdre -diguem-ho així, ja se sap com són les redaccions- i em va saber molt de greu, perquè sempre m'havia atès amb molta cura i amb gran bonhomia. Des de llavors sempre em va saber greu tornar-lo a molestar per demanar-li una altra fotografia, tot i que ell, de ben segur, me l'hauria facilitant oblidant la meva malifeta. Quan sigui a la mostra, doncs, Miquel, faré dues coses: disculpar-me un cop més per haver-te perdut la diapositiva i agrair-te la feina feta, l'ajuda prestada, tantes altres vegades.
Comentaris
joan