Peiró familiar

Imatge de la presentació del volum sobre Joan Peiró que es mostra ara a Barcelona al Saló de Pedra de l'Ajuntament d'Argentona, el passat 29 d'abril.

Aquest 9 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, es presenta a l'Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, núm. 2, de Barcelona, tel. 933 436 121) Memòria de Joan Peiró i Belis. Retrats d’un sindicalista, ministre de la Segona República, el llibre sobre Joan Peiró a l'Ateneu Barcelonès, el qual han escrit a sis mans la meva germana Maria Salicrú-Maltas, l'amic Josep Puig i Pla i Pere Gabriel [Notícia de TVM de la presentació a Mataró i Fragment documental TV3 sobre Peiró]. És la presentació a Barcelona i clou la sèrie d’actes que s’han fet des del mes d’abril. El llibre el presenta Ferran Mascarell, vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès i exconseller de Cultura de la Generalitat junt amb l’editor Joan Maluquer. Memòria de Joan Peiró i Belis és un llibre calidoscòpic. Construït des d’una munió de retrats i aportacions, pretén subratllar la figura de Peiró com a home íntegre, obrer autodidacta i dirigent sindical anarquista que fou, que va ser capaç de refondre, al llarg de la primera meitat del segle XX, tota una llarga tradició militant del segle anterior. El lector hi trobarà una síntesi de l’aportació més teòrica de Peiró i la seva vida militant fins a l’execució amb què el franquisme li estroncà la vida.

A casa estem tocats del bolet per la història, literalment. En Manel Salicrú, el meu tiet, és el director del Museu Arxiu de Santa Maria, un indret apassionant i encara poc conegut a Mataró mateix, el qual compta amb una publicació de gran nivell com són els Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. La seva filla, la Roser Salicrú, es dedica professionalment a l'estudi de la història, en un període molt concret de l'Edat Mitjana, i és una investigadora de gran prestigi. El meu pare, en Ramon Salicrú, és, essencialment, un apassionant de la història -local, nacional, europea i mundial- i un professor d'aquesta matèria. La Maria, la meva germana, és qui li ha près el relleu, a casa, relacionant la història amb la música; de fet és etnomusicòloga, que significa que relaciona la música amb el seu entorn (els seus articles a Valors van en aquesta línia). Jo, al costat d'aquestes quatre familiars, diguem-ne que sóc un vulgar divulgador, que m'he dedicat a promoure, de moment, documentals històrics: 27-G. Bandera blanca sobre l'entrada dels nacionals a Mataró el gener del 39 [veure introducció], Teixint la ciutat. La història del gènere de punt a Mataró [veure vídeo inicial] i Els Ponts de Mostar [veure web], sobre la guerra de Bòsnia i la situació actual d'aquest país balcànic. També sobre Peiró vaig participar en un monogràfic que li va dedicar Mataró Report i que em va permetre conèixer el desaparegut Josep Benet [veure vídeo].

De Peiró a Samsó...

Apuntava en un post anterior [El Vaticà beatificarà el rector màrtir de Santa Maria, el doctor Samsó] els paral·lelismes entre la figura de Joan Peiró i la del doctor Samsó, del qual precisament s'acaba d'anunciar la firma del seu decret de beatificació per part del Papa Benet XVI. Es poden seguir els detalls de tot el procés al bloc doctorsamsomartir.blogspot.com. Samsó no és l'únic màrtir religiós de la Guerra Civil a Mataró -també van perdre la vida el salesià Alexandre Planas i el carmelita Pere Ferrer o el rector de Sant Josep del moment Lluís Miquel i Ticó- però si que el que va ser rector de Santa Maria de 1924 a 1936 n'és el més recordat. Amb les beatificacions i santificacions l'Església Catòlica, legítimament, honora els seus morts com creu convenient. Ara, per tornar a Joan Peiró, el que caldria és que al també mataroní d'adopció se'l "beatifiqués" des d'un punt de vista civil, i que l'Estat Espanyol declarés nul el procés judicial que el va dur fins a la mort a Paterna el 1942.