Mataró 'chic'

La Big Band Jazz Maresme en plena actuació, aquesta nit a Can Ribot de Mataró. Foto: Diaridelamusica.com.

Alguns diuen [ahir mateix al meu mur del Facebook] que el Festival Shakespeare és un certamen per a quatre pijos, elitista, pensat per als conneisseurs teatrals de la ciutat, pels quatre de sempre. Aquestes mateixes veus critiquen durament la presència de l'Ajuntament de Mataró en aquesta cita anual que se celebra íntegrament a casa nostra enguany per primera vegada. Cert és que l'Ajuntament de Mataró gasta més diners amb el Shakespeare (enguany cent mil euros, per 123.000 l'any passat) que no pas amb el Cruïlla de Cultures, on van a parar uns 75.000 euros de les arques municipals. A més, l'any passat en total van ser 2.500 els visitants del Shakespeare (visitants, no pas persones; segurament molts eren repetits) i en canvi el Cruïlla de Cultures ha tingut 45.000 espectadors aquest 2009 (25.000 dels quals pagant de veritat). Per acabar-ho d'adobar podem recordar que les invitacions gratuïtes van córrer a cor què vols tan l'any passat com aquesta nit a la masia de Can Ribot de Mataró i que el ressò del Cruïlla és molt més gran que el del Shakespeare, que pràcticament ningú vincula encara amb la capital del Maresme. Vaja; de motius per carregar-se el Shakespeare, des d'una òptica de cultura pública i popular, n'hi ha i forces.

És evident que el Shakespeare s'ha mimat i molt des de l'Institut Municipal d'Acció Cultural i especialment per part del seu regidor Sergi Penedès, que pretén convertir la cita en una de les grans apostes del seu mandat. La desaparició de l'escenari, de forma sobtada, per part de l'Ajuntament de Santa Susanna -que ha vist com en mitja dotzena d'anys la criatura se'ls feia massa gran- ha fet recaure tot el pes de l'operació en les arques de l'Antiga Beneficència. Però que el llegir no ens faci perdre l'escriure: que es faci el Shakespeare a Mataró és bo. Rotundament. Projecta la ciutat, la converteix en referència, la singularitza, la fa brillar i tornar ambiciosa en el camp cultural... i està esdevenint en aquests mateixos moments un punt de trobada dels mataronins. Per més que algú vulgui vendre aquesta imatge (per què aquest odi contra els rics, contra els ben vestits, contra la classe alta?) aquest vespre a la primera sessió del Shakespeare -protagonitzada per la Big Band Jazz Maresme sobre peces de Duke Ellington inspirades en textos del dramaturg anglès- el que hi havia és gent de Mataró, gent de tota la vida i gent de barris, teatreros i gent no vinculada a aquest món... contemplant tots plegats com els versos de Shakespeare es poden traduir musicalment parlant i fer-ho per part d'excel·lents músics mataronins i maresmencs capitanejats per Ivò Oller (un espectacle per cert on també ha participat Clack Produccions com podeu llegir a Diaridelamusica.com).

Fora d'algun modern d'aquests que porten camisa blanca per fora dels pantalons i una corbata amb el coll desfet i més curta de l'habitual, tots els que hi érem, aquesta nit, a Can Ribot, ens coneixíem. Som els mateixos que hem anat a veure els Focs a Les Santes, a l'Anada a Ofici o a sentir el Pregó ja mític del "Calleu!" de Baron. Només que avui anàvem festits de Festa Major en el sentit clàssic, de vint-i-un botons, chic, que dirien els francesos. No en sabem massa, encara, a Mataró, de ser chic, amb glamour. Per això està bé que ho fem, que una vegada a l'any ens empolainem, ens posem guapos i vestits de les millors gales celebrem l'arribada de l'estiu amb la cultura i en aquest cas la música com a nexe cohesionador. Això també és fer ciutat. Potser no arriba a massa gent, però també cal fer-ho. Cultura per tothom; per tant Alta Cultura -si és que aquests etiquetes encara serveixen- també.