Unes Santes atípiques

Concerts del Col·lectiu de Músics del Maresme aquest vespre al Passeig Marítim.

Aquestes seran per mi unes Santes atípiques. Molt. No faré, no podré fer, aquell canvi de xip tan mataroní, tan santero, que permet oblidar-se del dia de la setmana en què es viu i centrar-se només en el número del mes, seguint els actes de la festa que es fan en funció d'això. No hi haurà una nit de Santes, una altra, i una altra, i una nit que s'enganxa amb el dia... fins l'extenuació... podré tan sols participar de la festa dos dies, demà dissabte i també diumenge, però és clar, anant a dormir a una hora prudent. Se'm farà estrany sobretot el dia 27, quan a casa la família celebri el tradicional àpat de Santes, tan tradicional a casa nostra com el de Nadal. Jo en un ambient d'oficina ascèptic i a Mataró, els ventiladors de Santa Maria a tot drap per intentar mitigar la calor que hi farà, amb tota probabilitat (Això sí, ho podré seguir tot plegat 24 hores via Internet amb les càmeres col·locades per IMAC i Maresme Digital Televisió, una molt bona iniciativa).

És la primera vegada a la vida que em passa això; fins ara Les Santes i la meva ocupació professional coincidien plenament, aquests dies. I si era de viatge era per voluntat pròpia, per oxigenar-me, o perquè no podia ser d'altra manera. Aquest any hi seré... però sense ser-hi. Potser tampoc està tan malament i així quan arribi cada vespre amb el C1 o el C2, faré un exercici de reciclatge, em treuré pantalons llargs, mitjons i camisa i em posaré uniforme de santero. Viurem, doncs, la festa que ens té el cor robat a tots els mataronins... una mica com es pugui. Bones Santes a tots.

P.D.: Mira si les Santes d'enguany seran excepcionals que, avui, divendres dia 24, he anat a un concert de Robert Fripp and The League Of Crafty Guitarists al Centre Artesà Tradicionarius de Gràcia que no pas les havaneres i el cremat, per motius que no venen al cas. Ja m'he perdut la primera nit i els meus amics ja posaven el crit al cel...