Immigració esperançadora*

"Ja veus que l'ambient és molt familiar i que els nens no estan gens esvalotats", remarca satisfeta Maria Àngels Pavón, de visita al Centre Obert dels Salesians, a Sant Boi de Llobregat. Tot i que actualment és la psicòloga de l'escola que els Salesians tenen ben a prop, a Sant Vicenç dels Horts, la Maria Àngels ha estat la directora d’aquest centre durant set anys i aquí s'hi segueix sentint com a casa, ajudant com a voluntària ara als pares d'un noi xilè que va amb cadira de rodes o instants després explicant a un adolescent que fa 1r d'ESO la traducció de "evening" al català. El treball amb els nois i noies immigrants -en aquest centre representen el 92 per cent dels 130 menuts que hi venen- és una constant d'aquesta psicòloga a punt de presentar la tesi doctoral. Ella que és filla d'immigrants -pare castellanomanxec, mare andalusa- dedica el seu dia a dia als nous immigrants -magrebins, subsaharians, sudamaricans o xinesos-. "Hi ha resultats molt esperançadors. Nanos a qui ha costat molt arrelar aquí ara són els que ajuden a integrar-se a altres acabats d’arribar", comenta amb coneixement de causa, perquè aquest sistema d’acollida és el tema de la seva tesi. Uns immigrants a qui la crisi econòmica afecta especialment, com és sabut, tot i que de moment la immensa majoria han decidit quedar-se a casa nostra esperant temps millors. De totes maneres també aquí la Maria Àngels assenyala esperances: “D'aquest context en surten experiències creatives i generoses, com les de famílies que cuinen les unes per les altres i poden disposar així de menjar, tota la setmana, a preus molt barats".

La fe és un relligador de tota la seva activitat en el camp de la immigració: "És quelcom que integra totes les altres coses", comenta la Maria Àngels, que pertany als cooperadors salesians, un grup de laics que viu els valors de Don Bosco en el dia a dia de la societat. Curiosament, en relació a la fe, explica que col·laborant amb la ONG Vols, al Marroc, és on darrerament ha viscut més profundament la seva fe, enllaçant amb el diàleg interreligiós. “En el meu cas, encara que estiguis en un país musulmà, m’ha semblat més fàcil viure la fe, perquè el sentit transcendent de la vida ho tenyeix tot”. També a la seva parròquia de tota la vida de Sant Boi comenta que els immigrants sudamericans són els qui han pres el relleu a les generacions més grans de cristians autòctons.

Potser els immigrants són els qui ens faran recuperar l’esperit transcendent de la vida.

* Publicat a Foc Nou del mes d'abril.