Treball de formigueta*

Podria ser el prototipus d’un obrer de segle XXI: una persona que rep un sou per part d’algú altre –així ho defineix ell- però que ja no basa el seu esforç en el treball manual. Es diu Vicenç Baena, té 38 anys i és natural del barri de la Prosperitat, un dels que formen el districte barceloní de Nou Barris. Ell es considera dels “privilegiats”, perquè a l’empresa on treballa -la factoria de Nissan a Montcada i Reixach- es dedica a fer anar un ordinador i a més ja fa setze anys que hi és. De totes maneres, com a obrer que és, ha de seguir lluitant pels seus drets. Ara resulta que l’empresa vol retallar la mitja hora de descans per esmorzar cada matí: “Diuen que a cap empresa d’automòbils aquesta estona es paga. Que amb deu o quinze minuts ja n’hi ha prou”, explica. Això sense oblidar que la fàbrica podria tancar o retallar el seu personal en un termini de tres anys si els objectius de productivitat no es compleixen. En Vicenç, però, procura prendre’s amb calma i serenitat la possible marxa de l’empresa a un indret amb sous més baixos: “Quan Nissan va venir aquí, fa 25 anys, també ho va fer perquè la mà d’obra era més barata”, recorda amb voluntat de desdramatitzar la situació. Això no obstant l’espanta la perspectiva d’anar-se’n al carrer amb quaranta anys, una edat en què és difícil trobar feina. De totes maneres, tot això no el desanima alhora de seguir lluitant pel bé del seu col·lectiu. Al contrari, es mostra partidari del treball de formigueta: “Cada cop m’adono que cal lluitar més, esforçar-se en arribar als altres i ser coherent amb un mateix. De mica en mica”. Per això milita a un grup de l’Acció Catòlica Obrera (ACO), que es reuneix cada dissabte al matí a la parròquia de Santa Engràcia, església on acudeix des de petit, tot i que els seus pares no eren massa practicants. El seu germà, curiosament, és capellà. A l’empresa assegura no conèixer pràcticament ningú que es declari creient. A vegades quasi li fa vergonya explicar-ho: “A vegades em pregunten com és que crec en Déu si aquest permet que hi hagi guerres i violència. Jo els responc que Ell ens acompanya però penso que som nosaltres els que canviem les coses”.

* Publicat a la revista Foc Nou el novembre de 2003.