La brillantor dels ulls*

La biòloga Mariona Claret dedica gran part de la jornada a estudiar els remolins dels oceans a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), on cursa el doctorat en aquesta matèria. “Sembla estrany que hi hagi gent dedicada a aquestes coses. La meva il·lusió és poder estudiar bé la relació entre la física dels remolins i l'ecologia marina”, comenta amb cara de satisfacció. Ara bé: que el seu dia a dia transcorri pels viaranys científics, no vol dir que aquesta barcelonina de naixement no tingui una dimensió espiritual, ans al contrari. “Crec en què hi ha alguna cosa més”, diu convençuda. I immediatament –com a bona científica- hi afegeix una argumentació teòrica: “Si només fóssim matèria ja estaríem clonats”. La Mariona, doncs, es declara creient malgrat que l’existència de Déu no sigui una idea certificable. Creu que, justament, la gràcia està en donar un vot de confiança a les percepcions més íntimes: “Està molt bé racionalitzar la fe, però hi ha d’haver un equilibri. Al final creus i ja està, no tens cap equació que et permeti justificar-ho”.

En realitat, però, ella mateixa, sense adonar-se’n, traça una línia paral·lela entre la vocació científica i la recerca a nivell espiritual. “Els oceans són molt desconeguts i les coses per descobrir em fascinen”, apunta per un costat. “Vas fent un camí, amb l’ajuda de Jesús, que veus que et fa sentir més fort, malgrat els dubtes que van sorgint”, relata en l’altre sentit. Un recorregut que ve de lluny perquè a casa seva, ja de petita, es vivia un ambient cristià d’una forma molt quotidiana i que després ha continuat en trobades com el Parlament de les Religions del 2004 o formant part d'Universitaris Loyola de la Companyia de Jesús. I sobretot resseguint el testimoni de persones com el bisbe Pere Casaldàliga o el jesuïta Jon Cortina. “Són gent que t’encomana les ganes de viure amb una brillantor d’ulls especial”, especifica. La Mariona, però, assegura haver vist aquest mateix espurneig d’ulls en moltes altres persones creients en una transcendència, independentment de la religió: “A vegades m’he trobat amb persones que sense conèixer-les ni res... veus que tenen aquesta brillantor d’ulls... Finalment els ho preguntes i t’ho acaben confirmant, que si, que tenen aquest sentit transcendent de la vida”. Heu vist mai aquesta brillantor d’ulls de què parla la Mariona? Busqueu-los, certament hi són.

* Publicat a Foc Nou l'abril de 2008.