L’accent llatinoamericà d’un monestir històric*

En un obrir i tancar d’ulls passes del brogit del centre de Santa Coloma de Gramenet a l’oasi de pau i silenci que és Sant Jeroni de la Murtra. Sembla impossible. Situat al terme municipal de Badalona, al mig de la Serralada de Marina, es tracta d’un monestir del segle XV, gòtic, que va ser cremat durant la desamortització de Mendizábal. Diuen que els Reis Catòlics eren exactament aquí el 1493, quan es van assabentar de l’arribada de Cristòfor Colom de les Índies. I que el mateix Colom els va anar a visitar al monestir immediatament.

Des dels anys setanta, un grup de capellans acompanyats pel difunt Alfred Rubio i ara un grups de laics amb l’ajut de Jaume Aymar s’ocupen de donar vida a aquest espai. I, en aquests moments, els habitants de la casa són joves sudamericans que venen a estudiar a Catalunya i busquen un espai de tranquil•litat i d’una certa espiritualitat. Un d’ells és l’Horacio Solar, un xilè de 25 anys, que en fa dos que hi és. “Fem vida de conjunt, no és com un pis d’estudiants en què cadascú va a la seva”, apunta. Tots són cristians, més o menys liberals en relació al Vaticà. En això, l’Horacio té les coses clares i la història xilena recent li ha ensenyat que no estar d’acord amb els que ostenten el poder no ha de voler dir renunciar al país o a una religió: “Fa vint anys jo no estava pas d’acord amb el govern del meu país, però no per això deixava de voler ser xilè. Amb l’Església és el mateix”, explica didàcticament. Didàctica en matemàtiques és justament el que estudia com a doctorat, després d’haver-se llicenciat en matemàtiques i educació.

La cita coincideix amb l’atemptat múltiple a Londres, cosa que ens du a parlar del xoc de cultures i civilitzacions. L’Horacio creu que la clau per recompondre l’escenari mundial seria superar el concepte de tolerància i reemplaçar-la pel de respecte. “Això vol dir donar la nostra opinió sense por. Només així entrem realment en un diàleg profund, a partir d’una discrepància, i evitem els conflictes. Som massa políticament correctes”, diu amb seguretat.

Són reflexions que sorgeixen a partir del profund silenci que es viu a la casa. “Murtra, una solitud poblada i un silenci ple de ressonàncies”, resa precisament una rajola, en una paret. Aquí ell l’ha après a valorar: “El silenci l’entens aquí i això després et permet viure’l a la ciutat”, confessa. A la Murtra diu no hi estarà pas tota la vida, però que serà sempre un lloc “per tornar-hi”.

* Publicat a Foc Nou l'agost/setembre de 2005.