Fumata blanca: el Bassat a la Nau Gaudí

Ja està. Ho havia insinuat el crític d'art Pere Pascual [El Bassat a la Nau Gaudí] el desembre de l'any passat: hi havia un pacte entre l'alcalde Baron i el publicista afincat a Llavaneres en el sentit de deixar al govern tripartit local un termini d'un anyet abans de fer marxa enrera en la decisió de dedicar un espai emblemàtic de la ciutat com és la Nau Gaudí del carrer Cooperativa. Passat aquest termini, Baron i Bassat anunciarien que, de moment, part de les peces del futur museu s'ubicarien en aquest genial edifici on l'arquitecte reusenc va usar els arcs parabòlics per primera vegada.

Si la proposta de fer venir el Museu Bassat a Mataró s'hagués presentat abans i la crisi econòmica -en el fons- no hagués fet endarrerir els terminis del nou edifici a l'antiga farinera, segurament l'alcalde Baron hauria près la decisió de convertir la Nau Gaudí en una primera versió del Bassat. Però les coses no van anar així i després d'haver-se convertit -la Nau- en "l'Obra de la Seu" de la capital del Maresme, replantejar pocs mesos després de la inauguració (setembre 2007) el seu ús va ser vist pel propi govern com una rectificació excessiva, que podia donar la sensació d'una certa improvització. I per tant es va prendre la decisió de retardar la decisió tot un curs. Sigui com sigui aquesta és una gran notícia: avui Mataró fa un pas ferm per conquerir el futur.

Avui s'ha devetllat la notícia en una roda de premsa anterior a l'acte de commemoració dels 25 anys de la revista Capgròs, a l'Ateneu Caixa Laietana del carrer Bonaire. Una activitat pensada amb el glamour de les grans ocasions i que ha tingut en Bassat el seu protagonista, reflexionant sobre Mataró, la premsa gratuïta, els valors de l'esport o l'activitat com a publicista. Un acte amentitzat amb un quartet de jazz capitanejat per Marc Prat i rematat amb unes virgueries de xocolata obra de Ca l'Uñó. Capgròs va ser per a mi durant vuit anys la meva segona residència, de manera que és un plaer veure com l'aventura de la premsa gratuïta i digital continua a Mataró. Jo me n'enorgulleixo.