No defalliu

Davant nostre, aquests dies, té lloc una revolució. Com les de tota la vida. Molta gent jove amb el crit i les pedres com a armes. Manifestacions constants. Escenes de violència de carrer. No és ben bé davant nostre però com apuntava l'altre dia gairebé, gràcies a les eines 2.0 [Facebook candidat opositor Musavi, Iran: el 2.0 us farà lliures, especial 3cat24]. Des de fa dies el verd i el negre són els colors que tinten aquesta onada revolucionària a l'Iran. L'Iran, el país de No sin mi hija, per molts. I de l'agònic imam Khomeini, desaparegut ara fa tot just vint anys.

I la revolució, des de dissabte, ja té un màrtir: un element del tot necessari per envigorir-se, per fer-se més forta. Es diu Neda i era una jove revolucionària, molt guapa. Perquè les revolucions no són gratuïtes. Aquests dies a l'Iran, a banda d'imatges que quedaran a les nostres retines per semrpe, hi està havent mort i sofriment. Pares que es quedaran sense fills i que els ploraran desconsoladament. Uns fills que lluiten per la llibertat. Uns fills que ens demostren que No sin mi hija era una pel·lícula, i dels vuitanta, i que els països evolucionen, es regeneren. Felicitats, nois. Des d'aquí tan sols us puc donar el meu suport. Espero que tingueu èxit. No defalliu.