Honduras s'apropa de nou al caos

Imatge habitualíssima de la capital d'Honduras, Tegugicalpa. No és que sigui la zona pobra: el normal de veure és això.

"Diuen que quan Cristòfor Colom va arribar a Hondures, va batejar aquest país (o el que en va veure d’ell) amb aquest nom degut a la fondària del mar prop de la costa on va desembarcar. El novembre del 98, l’huracà Mitch hi va passar per sobre i es pot dir ben bé que el país va tocar fons. Les misèrrimes condicions de vida en aquest país, on 4 de cada 10 persones sobreviuen amb un dòlar al dia, van fer que una tempesta que a Europa hauria provocat uns danys lleus es convertís en una tragèdia de què el país trigarà molts anys a refer-se. El que també va ser sorprenent i es recordarà molt temps fou l’onada solidària que va recórrer Catalunya i tots els països occidentals, que es va abocar per atendre les necessitats més bàsiques dels damnificats".

Aquest és l'inici del primer reportatge que vaig publicar fora de Mataró, el novembre de l'any 2000, a la revista Foc Nou, concretament sobre la situació d'Hondures, en aquell moment greument afectada pels efectes del Mitch. Ara, el juny de 2009, són les circumstàncies polítiques -en aquest cas un estira-i-arronsa entre autoritats polítiques i el màxim líder de l'exèrcit- el que torna a posar d'actualitat aquest país. Podeu llegir la resta d'aquest primerenc article -més fet com un dietari que com un autèntic reportatge periodístic- clicant aquí. Em venen al cap el caos urbanístic del centre de la ciutat, les bandes de joves delinqüents de nom mares i sobretot la companyia de la Marga Fité que hi feia de cooperant en aquells moments així com de tota la seva família hondurenya, en Leonel Santos i en Walter Andino. Quants records!