'Good': el nazisme com a seducció

La pel·lícula Good [web oficial] és un film psicològic, profund, inquietant de principi a fi. Amb una mirada nova, gens habitual: parla sobre el nazisme però no des del punt de vista dels nacionalsocialistes sinó del procés de seducció que van viure molts alemanys amb la imatge enlluernadora del moviment hitlerià i que s'hi van acabar sumant encara que fos de forma passiva, una mica incoscient. El film explica durant tot el metratge una sola idea però ho fa d'una forma ben convincent, que és un dels grans valors que pot tenir una pel·lícula; costa molt trobar-ne una que sigui capaç de fer-te arribar de forma autènticament natural, sense artificis, allà on ella pretén.

Good, en definitiva, subratlla com el no plantar-se davant una realitat que no ens agrada, fins i tot aliar-s'hi, sovint acaba tenint conseqüències tràgiques. Això és el que li passa al protagonista de la pel·lícula: John Halder un intel·lectual de l'Alemanya dels anys trenta (interpretat per Viggo Mortensen) que tot i tenir amics jueus i no simpatitzar en absolut amb el partit nazi, acaba sent membre de la formació i certificant amb la pròpia mirada l'existència d'un camp de concentració víctima de la seva debilitat humana, de la dificultat per dir no quan toca, per posicionar-se.

Good, del director Vicente Amorim, deu ser la pel·lícula més profunda que he vist sobre l'Holocaust (i n'he vist moltes), sense recórrer gairebé a les típiques imatges de deportacions i camps de concentració. Veure com el personatge es va enganyant, recargolant, doblegant a les ordres del pretès enemic... és una gran lliçó davant les postures fàcils que tots podem invocar assegurant que "nosaltres mai ho faríem".