Què passarà amb la nostra Laietana?

El president Montilla amb l'actual director general de Caixa Laietana, Josep Ybern, en una reunió recent.

La història d'amor-odi entre Mataró i la Caixa Laietana és llarga i prolífica. Segurament és més d'amor que d'odi, però Déu n'hi do els rius -no de tinta sinó de salivera- que ha fet córrer l'entitat d'estalvis local a casa nostra: en el fons els mataronins trobem a Caixa Laietana les mateixes pegues que ens veiem a nosatres mateixos; manca d'empenta, de lideratge, d'originalitat...

Caldrà veure, però, quina és l'actitud dels mataronins ara que el futur de Caixa Laietana, com tot el sector de les caixes a Catalunya, està a l'aire. Des de fa mesos, els rumors sobre fusions o absorcions entre entitats són constants. En el cas que ens ocupa, a finals de l'any passat s'especulava amb tota claredat amb l'opció que fos Caja Madrid qui engolís l'entitat d'estalvis local, una caixa amb una salut financera correcta que serviria a la madrilenya per assentar un peu al territori català, tradicionalment hostil a tot allò que ve de la capital.

Les darreres setmanes, els rumors sobre fussions entre caixes catalanes s'han destapat i han copat els titulars dels mitjans de comunicació. S'apunta una unió, per un cantó, entre les caixes controlades per les diputacions de Barcelona, Girona i Tarragona (Caixa de Catalunya, Caixa de Girona i Caixa Tarragona) i una altra entre tres o quatre entitats privades de la Catalunya Central (Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa, Caixa Manlleu i potser Caixa de Manresa). En aquest supòsit, Caixa Laietana i Caixa Penedès quedarien soles i aïllades en el context català perquè no se sumarien a cap de les aliances (una aliança entre elles és descartable, Penedès va declarar la guerra a Laietana obrint un establiment al bell mig de La Riera ara fa mitja dotzena d'anys).

En les últimes hores, però, ha aparegut una altra possibilitat que cita La Vanguardia: si Caixa de Manresa es despenja de l'opció d'aquesta hipotètica Caixa de la Catalunya Central, Laietana podria intentar una unió a tres bandes amb Caixa de Girona, també en el cas que l'entitat fins ara dirigida per Arcadi Calzada no se sumi a la fusió de les caixes de les diputacions. Embolica que fa fort. De moment, Jaume Boter de Palau, president de l'entitat, ho ha desmentit a principis d'aquesta setmana en el marc de la presentació de la digitalització del fons documental de l'arxiu i de la biblioteca de Caixa Laietana. Boter de Palau ha negat a més a més que s'estigui en negociacions amb cap altra entitat d'estalvis. De moment, la direcció de l'entitat -ara capitanejada per Josep Ybern- s'ha curat en salut i fa un parell de setmanes va anunciar als treballadors que no podia garantir-los al cent per cent el seu lloc de feina en el futur.

Per sintetitzar el nínxol de mercat que podia seguir ocupant una entitat petita com Caixa Laietana, l'anterior director general Pere Anton de Dòria feia servir aquella metàfora de la pilota petita en una gran capsa de pilotes grans: sempre hi haurà forats petits per cobrir, venia a dir. Ara, aquesta manera de pensar -que tenia en el client de proximitat, de tota la vida, la seva màxima- podria haver passat a millor vida. En aquests moments, la pilota petita que representa Caixa Laietana ja no seria capaç de trobar el seu espai entre diverses pilotes grans sinó que de tant petita quedaria en el fons de la capsa. Així, la possible opció de buscar un punt d'encontre amb Caixa de Girona i Caixa de Manresa seria una bona manera de posicionar-se en el mapa català per a la nostra Laietana i anant més enllà -molt prematurament- podria obrir un espai de treball comú amb dues ciutats del mateix color polític que la capital del Maresme.

Comentaris

I.CATALUÑA Y SUS BANCOS VS. CATALUÑA Y SUS CAJAS
Rafael del Barco Carreras


Fusiones. 2009. Dicen, Caixa de Cataluña con Caixa de Tarragona y de Girona, “propiedad” de las diputaciones. Hay dudas, pues la de Cataluña la maneja el PSC, la de Girona ha cambiado ahora de CIU a PSC, y la de Tarragona sigue en manos de CIU. Y con “propietarios varios”, instituciones cívicas y político-locales: Caixa de Sabadell, Tarrasa, Manresa, Penedés, Manlleu, Layetana. Las primeras parece que serán Caixa de Sabadell, Tarrasa y Manlleu. Unio de Caixas Catalanes. Nadie quiere perder el chollo, el dinero llega, del BCE o del Estado, manteniéndose sillones, prebendas, y el podrido entramado de sus empresas o aventuras financieras harto discutibles. Aun hay promociones inmobiliarias inviables e inútiles donde unas grúas y pocos obreros escenifican una farsa que puede durar hasta el juicio final, y las “certificaciones de obras” se abonan en las caixas. La única fórmula de obligarles a “unirse” y acabar con el despilfarro de sueldos, dietas e “inversiones”, es cortarles el grifo… o la velada y directa amenaza. Tras el pataleo, la fusión. Se reserva la gran CAIXA, el gran banco benéfico-social, el engrudo, la sombra. Todo va mal, menos la CAIXA. ¿Nos lo hemos de creer como un dogma de fe?

Me recuerdan, al igual con el agua al cuello, al Banco Condal, Atlántico, Bankunión, Banca Catalana, el Banco Industrial de Cataluña, Banco Industrial del Mediterráneo, Banco Industrial de los Pirineos, Banco de Madrid, Banco Catalán de Desarrollo, Banco de Gerona, Banca Más Sardá, Banco de Huesca, Banco de Europa, Banco Garriga Nogués, Banca Jover… etc. etc. Sobreviviendo tras varias fusiones el Banco de Sabadell. Los demás acabarían entre las varias absorciones o pasando por el Fondo de Garantía de Depósitos. Con ser más en número el total de sus fiascos no alcanza el de CAIXA DE CATALUÑA.

La gran crisis del petróleo del 73, el fin de la autarquía, la incipiente globalización, y la muerte de Franco, acabaron con la expansión española de los 60-70, y si quiebran las empresas, “industriales”, y también “inmobiliarias”, financiadas con créditos a 90 días, que se renovaban hasta el infinito, quiebran los bancos. El sistema siempre es el mismo, “papelitos” que se abonan en cuenta. Bancos muertos bajo los escombros de las fábricas, cuyos terrenos servirían para el gran bluf inmobiliario que se ha engullido a las CAIXAS por la avaricia, falta de escrúpulos o “delincuencia” de sus directivos. Aprendieron de aquellos banqueros, y en varios casos, ellos, o sus descendientes y “empresas”, siguen vinculados a las caixas. Experiencia les sobra para salirse más ricos, y como entonces endosarle al Sistema sus “muertos”.

Las fusiones moverán sillones, y se destapará más porquería de la que ya corre en los mentideros, pero aun con escasas pruebas… que por el momento nadie se atreve a llevar a los inútiles juzgados. O prescriben, al igual que las denuncias de la Oposición en el Pleno del Ayuntamiento sobre el FORUM 2004.

Seguiré, y espero intercambiar las historietas de entonces con actuales. Ahora la Prensa puede callarse o contar fábulas, sujeta a créditos y arrastrando quiebras, con sus ERES, como el de LA VANGUARDIA (con Godó consejero de la CAIXA) o el pozo sin fondo de EL PERIÓDICO, también con la CAIXA, pero ya no solo hablan y escriben sus redactores al dictado de cajeros, banqueros y los poderosos de turno, ahora está INTERNET… y la VERDAD… aunque sobre Narcís Serra, será difícil, pero si tan solo hace dos o tres años se le hacía posible Presidente de la CAIXA, ahora se pretende retirarle. ¡Cuidado con él! ¡Lo sabe todo!... y si no, se lo inventa, lo retuerce, y monta una querella, ¡sé de qué hablo!.

Ver en www.lagrancorrupcion.com toda la denuncia del abogado Carlos Obregón del año 91, y que a pesar de la orden del Supremo de admitirse, acabó archivada. O en www.lagrancorrupcion.blogspot.com la parte correspondiente a la mecánica con que algunos bancos catalanes “exportaban” capitales. Continuará…

Entrades populars