Què passarà amb la nostra Laietana?

El president Montilla amb l'actual director general de Caixa Laietana, Josep Ybern, en una reunió recent.

La història d'amor-odi entre Mataró i la Caixa Laietana és llarga i prolífica. Segurament és més d'amor que d'odi, però Déu n'hi do els rius -no de tinta sinó de salivera- que ha fet córrer l'entitat d'estalvis local a casa nostra: en el fons els mataronins trobem a Caixa Laietana les mateixes pegues que ens veiem a nosatres mateixos; manca d'empenta, de lideratge, d'originalitat...

Caldrà veure, però, quina és l'actitud dels mataronins ara que el futur de Caixa Laietana, com tot el sector de les caixes a Catalunya, està a l'aire. Des de fa mesos, els rumors sobre fusions o absorcions entre entitats són constants. En el cas que ens ocupa, a finals de l'any passat s'especulava amb tota claredat amb l'opció que fos Caja Madrid qui engolís l'entitat d'estalvis local, una caixa amb una salut financera correcta que serviria a la madrilenya per assentar un peu al territori català, tradicionalment hostil a tot allò que ve de la capital.

Les darreres setmanes, els rumors sobre fussions entre caixes catalanes s'han destapat i han copat els titulars dels mitjans de comunicació. S'apunta una unió, per un cantó, entre les caixes controlades per les diputacions de Barcelona, Girona i Tarragona (Caixa de Catalunya, Caixa de Girona i Caixa Tarragona) i una altra entre tres o quatre entitats privades de la Catalunya Central (Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa, Caixa Manlleu i potser Caixa de Manresa). En aquest supòsit, Caixa Laietana i Caixa Penedès quedarien soles i aïllades en el context català perquè no se sumarien a cap de les aliances (una aliança entre elles és descartable, Penedès va declarar la guerra a Laietana obrint un establiment al bell mig de La Riera ara fa mitja dotzena d'anys).

En les últimes hores, però, ha aparegut una altra possibilitat que cita La Vanguardia: si Caixa de Manresa es despenja de l'opció d'aquesta hipotètica Caixa de la Catalunya Central, Laietana podria intentar una unió a tres bandes amb Caixa de Girona, també en el cas que l'entitat fins ara dirigida per Arcadi Calzada no se sumi a la fusió de les caixes de les diputacions. Embolica que fa fort. De moment, Jaume Boter de Palau, president de l'entitat, ho ha desmentit a principis d'aquesta setmana en el marc de la presentació de la digitalització del fons documental de l'arxiu i de la biblioteca de Caixa Laietana. Boter de Palau ha negat a més a més que s'estigui en negociacions amb cap altra entitat d'estalvis. De moment, la direcció de l'entitat -ara capitanejada per Josep Ybern- s'ha curat en salut i fa un parell de setmanes va anunciar als treballadors que no podia garantir-los al cent per cent el seu lloc de feina en el futur.

Per sintetitzar el nínxol de mercat que podia seguir ocupant una entitat petita com Caixa Laietana, l'anterior director general Pere Anton de Dòria feia servir aquella metàfora de la pilota petita en una gran capsa de pilotes grans: sempre hi haurà forats petits per cobrir, venia a dir. Ara, aquesta manera de pensar -que tenia en el client de proximitat, de tota la vida, la seva màxima- podria haver passat a millor vida. En aquests moments, la pilota petita que representa Caixa Laietana ja no seria capaç de trobar el seu espai entre diverses pilotes grans sinó que de tant petita quedaria en el fons de la capsa. Així, la possible opció de buscar un punt d'encontre amb Caixa de Girona i Caixa de Manresa seria una bona manera de posicionar-se en el mapa català per a la nostra Laietana i anant més enllà -molt prematurament- podria obrir un espai de treball comú amb dues ciutats del mateix color polític que la capital del Maresme.