Necessitem referents

Portada del número 36 de la revista Valors.

Després d'haver acomiadat fa poques setmanes Luis de Sebastián [Vídeo Valors: "La falta de moderació, de renúncia, és el que ens ha portat a aquesta crisi" i llegir entrevista], aquesta passada setmana ens ha deixat també una altra gran persona, segurament molt més coneguda, la qual també va intervenir a Valors ja fa força números, en aquest cas el març de 2007, en un número que anava dedicat a la dignitat. El seu article es titulava El camí per transformar la societat en dignitat i començava així: "L’Home té una raó de ser i un objectiu personal per complir. En aquest món no hi ha cap persona, cosa o esdeveniment que sigui inútil. Tot el que existeix forma part de l’Univers perquè la seva presència és necessària i imprescindible. A l’home el mou una força interna que el condueix cap un camí que doni sentit a la seva existència. Una ordre que fa que el seu cor es mogui cap endavant amb l’objectiu natural de ser millor persona, des de l’egoisme més profund fins a donar la vida per l’altre. Tots som partíceps d’una TRANSFORMACIÓ que ens porta a la perfecció, a la bona acció" [Podeu llegir l'article sencer clicant aquí]. Les reaccions per la pèrdua de Vicenç Ferrer han estat gairebé diria que espectaculars.

D'altra banda, aquest cap de setmana s'ha sabut que el mossèn mataroní Vicenç Mira, durant més d'una dècada rector de Sant Simó i Sant Pau, ha estat nomenat rector de la parròquia de Santa Maria de Badalona (a Mataró hi ve mossèn Josep Joan Badia, vicari de Sant Pacià de Barcelona). Poca estona després de fer-se públic el nomenament ja rebia una trucada preguntant-me pel tarannà del capellà. També aquests dies estem fent les inscripcions pel Sopar-Debat d'aquest dissabte que anirà a càrrec de la religiosa benedictina Teresa Forcades i que tractarà sobre el plaer. De moment ja s'hi han apuntat més de cent persones, una xifra rècord en aquest tipus de convocatòries. Forcades és sens dubte un nou referent de bona part dels cristians de casa nostra.

Tres exemples de la importància dels referents avui en dia: en un món ple d'incerteses són més necessàries que mai les persones que signifiquen una mena de guia, de fita... El líder humà, el líder religiós, el líder polític... En cada àmbit necessitem constantment referents, aquelles persones que ens donen aixopluc i ens generen un sentiment d'empatia, de tranquil·litat. D'aquí, també, la força d'Obama: l'important a la seva campanya no va ser que tingués un programa més intervencionista i esquerranós (excessiu per guanyar unes eleccions als EUA) ni tan sols la seva condició racial sinó que el nordamericà va tenir la capacitat de saber situar-se al capdavant del país. Va guanyar-se l'autoritat moral, de referent.

I alerta: és clar que el límit entre lideratge, que genera autoritat, i el messianisme, que genera autoritarisme, és molt prim. És molt fàcil passar del primer al segon, gairebé sense adonar-se'n. Els referents poden ser una arma de doble fil, perquè al cap i a la fi són humans, encara que ho oblidem, i això significa que també ens poden decebre.