Una nit plujosa a San Salvador

El nou president de El Salvador, el periodista Mauricio Funes, en un acte electoral de l'antic FMLN.

És ben veritat allò que l'escriptor-viatger Jordi Carrión va escriure un dia i que se'm va quedar gravat: deixes una mica del teu cor a cada lloc que visites, de manera que quan tens notícies de nou d'aquell indret, immediatament hi ha alguna cosa que se't remou al teu interior i et fa sentir d'una forma especial, íntima, evocadora. M'ha passat avui amb l'elecció de Mauricio Funes com a nou president de El Salvador, el primer de l'àmbit de les esquerres després de predomini de la dretana ARENA des que es va acabar la Guerra Civil, el 1992. En aquest cas pensant amb una persona molt en concret: Yuri Reyes, un exguerriller del Frente Farubundo Martí de Liberación Nacional (FMLN) que vaig conèixer fortuïtament en una plujosa nit, a El Salvador, l'agost de l'any 2000, de tornada d'un viatge entre Mèxic i Honduras. Com que havíem de dormir en algun lloc i no trobàvem on dormir ens va acabar acollint a l'oficina de l'ONG que regentava. Recordo perfectament la sensació de quedar-te glaçat escoltant el que aquell home ens deia... En el seu dia, cinc anys després dels fets, ho vaig relatar ja en aquest post [Yuri]. I avui, fent un Google, el retrobo fent la tasca que ja duia a terme quan el vaig conèixer. Però sense buscar-ho, senyal que ho havia de trobar, m'he gairebé entrebancat amb el quadern de viatge d'aquella petita epopeia centreamericana. Transcric a continuació l'anotació d'aquell dia:

"El sopar va ser una de les coses més frepants i instructives que hi ha hagut en tot el viatge. Amb una gran amabilitat i al compàs de les glopades de cervesa, ens va anar dibuixant el panorama de El Salvador. Durant segles els rics han estat els rics i els pobres pelats com una rata. L'any 80 va aparèixer l'FMLN, després d'anys de lluita pacífica contra els explotadors. 9.000 guerrillers (molts dels quals sorgits de comunitats cristianes de base) vam estar durant quasi dotze anys a 11 quilòmetres de la capital (estaven sota el volcà) atacant l'exèrcit i utilitzant el sistema d'acció i moviment (constants canvis de posició, de 5-6 quilòmetres després de fer una acció). Ell, que ho explica amb gran passió i gesticulant tota l'estona, era el cap d'agitació i propaganda i diu que només va estar un any i mig al volcà, perquè la resta del temps estava a la capital. (...) En Yuri reconeix que van arribar a fer moltes animalades, està content que "aquella mierda se haya acabado" i recorda com li tremolaven les mans cada vegada que tenia un fusell. Li venen al cap escenes de la guerra, detalls i moments que tenen gran valor per a ell. Es queixa del procés iniciat l'any 92, diu que no sap si van fer més "una transición o una transacción". (...) Li qüestiono l'ús de la violència: "Me pone enfermo pensar en esto", li dic i em respon: "Es la misma enfermedad que tuve yo durante estos años, pero es que estuvimos tantos años protestanto sin que sirviera de nada...".