De rodatge

Un rodatge és bàsicament un rollo; una despesa d'energia, diners i recursos bestial que sovint es plasmarà a la pantalla en molts pocs segons. Però un esforç que s'ha de fer. El productor, que en aquesta ocasió sóc jo, té la tasca de fer tot el que calgui perquè quan el director digui "gravant!" tot funcioni correctament. Que hi hagi el material, les persones, els artistes, els permissos... tot el necessari. Quan el màxim responsable tècnic de la producció [veure vídeo] diu aquesta paraula màgica comença el seu descans. I quan anuncia el final de la gravació la seva feina torna a començar. Muntar els cotxes per anar cap a la següent localització, desplaçar-s'hi, comprovar que tot està en ordre i així anar fent... El productor no ha de fer res en sí i ho ha de fer tot, d'alguna manera. Pot ser que no hagi de fer res en tres hores i que en cinc minuts hagi de resoldre cinc problemes. I més en genèric, sobretot, intentar equilibrar una tensió impossible: fer les coses bé, amb qualitat, però alhora que es facin el més ràpidament possible i econòmicament tan austerament com es pugui. Recordo que de la gravació de El carrer de Casa, nou anys enrera, vam extreure bàsicament aquesta lliçó: cada minut de mes, en una gravació, és despesa de temps, de diners, d'energies. Per tant, quan més ràpid s'acabi tot millor. I si s'acaba un dia abans el rodatge respecte el timing previst molt millor encara. "Rodar és un exercici de cremar diners permanent", vam sintetitzar en aquella època.

Nou anys després m'he retrobat amb la feina de fer de productor d'un documental i la veritat és que l'experiència és francament interessant però també extremadament cansada. Et permet conèixer de prop realitat i personatges que d'altra manera mai veuries de tan a prop, tan humanament. Però significa llargues jornades que poden començar com ahir dissabte a les 5 de la matinada després d'haver dormit dues hores i mitja. També una convivència amb moltes persones durant moltes hores seguides, cosa que genera uns vincles espectaculars, en algunes ocasions, però també xocs i desencontres amb aquestes mateixes persones... un rodatge és com tres dies de la vida normal embotits en un de sol. Si el sobrevius... estàs curtit per una bona temporada. En efecte, rodar és una experiència vital només apte pels valents. Però vaja, "qui no vulgui pols que no vagi a l'era". Tot això és el que pensava precisament a l'era, a la granja de Cal Eril, a Guissona, mentre enregistràvem la cançó Sargantes al sol del petit de la casa, El Petit de Cal Eril, gran músic i millor persona. Sort que demà ja és l'últim dia de tot plegat...