De com comunica ETA i com comuniquen sobre la banda...

Els darrers mesos abans de vacances vaig estar treballant fort amb en Jordi Rovira, pare periodístic i director de Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, un dossier monogràfic sobre el tractament del fenomen d'ETA i el conflicte basc als mitjans de comunicació. Concretament vaig col·laborar amb ell en la recerca i la redacció de dos dels reportatges, un de titulat L'"altra guerra bruta" conta ETA al voltant de les intoxicacions practicades pel govern espanyol durant els anys setanta -abans i després del període democràtic- envers la banda i un segon sobre la política de comunicació d'ETA titulat El front mediàtic imaginari. El conjunt del dossier es pot trobar aquí. Compta amb col·laboracions d'experts en el tema com Alberto Letona, Martxelo Otamendi, Xavier Vinader i Antoni Batista, tot plegat il·lustrat amb les magnífiques fotografies de Clemente Bernad.

Va ser un a recerca sensacional, d'investigació profunda, de lligar caps, de trucades a l'estranger, de buscar en biblioteques, hemeroteques... que ha donat els seus fruits. Bàsicament tres: el reconeixement públic per part del llavors director de la revista Mundo Diario que va publicar el 1974 un diari fals del terrorista Argala "filtrat" des de les més altes instàncies del govern franquista, el també reconeixement per part de l'espia governamental Mikel Lejarza El lobo que una entrevista a un encaputxat d'ETA publicada a un setmanari belga el 1979 era autoria seva i finalment -més enllà de manipulacions informatives- les declaracions de dos terroristes empresonats a presons espanyoles en el sentit que els assassins d'Ernest Lluch desconeixen el perfil ideològic heterodox i probasquista de l'exministre socialista -el van matar perquè era exministre i anava desprotegit, i punt-. Aquesta darrera qüestió va aparèixer a mitjans de juliol a diversos mitjans de comunicació nacionals i estatals, entre els quals El País, La Vanguardia i el 324.cat, el portal de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals [aquí].

L'anunci d'ETA de què no durà a terme més "accions ofensives" fet a través de la BBC britànica em ressuscita el debat intern del segon dels reportatges, el que abordava la política comunicativa d'ETA. Per a fer-lo, per gust meu, vàrem recollir declaracions d'Antoni Segura i Antoni Batista, els dos catalans que més bé han estudiat tot el fenomen, i del director d'Egunkaria Martxelo Otamendi i el periodista català Xavier Vinader. El títol de l'article, El front mediàtic imaginari, feia referència a la manca d'una estratègia clara i ordenada de comunicació -almenys en els darrers temps- per part de la banda terrorista, tot i que la cura en filtrar el darrer missatge a la BBC aquests dies ens pot fer pensar el contrari. I negava sobretot l'acusació reiterada una vegada i una altra pels mitjans espanyols en el sentit que l'estratègia de comunicació d'ETA està acompassada amb la dels mitjans abertzales com Egin o Gara i fins i tot els euskalduns Egunkaria o Berria.

En temps de periodisme d'agències, de notes de premsa i notícies reescalfades mil vegades, poder exercir el periodisme d'investigació és un autèntic luxe, de manera que no puc fer més que agrair l'oportunitat donada.