divendres, de juliol 01, 2011

CSA un any: L'Espluga de Francolí, David Rovira




"Quina mala llet té aquest home", vaig pensar tot just sortir de la farmàcia que regentava la seva família, a quatre places de la font de l'església vella on havíem plantat el nostre set. No teníem ni idea de quina cara feia l'alcalde de L'Espluga de Francolí, en David Rovira, abans d'arribar al poble -mal fet, si- i vaig ser jo l'encarregat d'anar-lo a conèixer i saludar. Més freda, la salutació inicial, no podia ser. De moment, amb en Pere Regull a Vilafranca, en Josep-Fèlix Ballesteros a Tarragona i en Roc Muñoz a La Canonja tot havia anat molt bé; massa bé, començaven a pensar els nostres caps. Tan que, quan em vaig topar amb en David Rovira a la seva farmàcia, el comunicat que vaig fer a la tornada, al nostre estudi mòbil, va ser un lacònic: "Avui patirem". Tots es van quedar una mica preocupats i amb les seves cares em van venir dir: "Noi, algun dia ens havíem de trobar amb el primer...". (per cert, això del set he de dir que a partir d'aquell dia va començar a tenir molta gràcia. La televisió és molt més complicada, però la ràdio permet, de forma relativament fàcil, instal·lar un estudi mòbil al mig de la realitat: sobre un pont -a Balaguer-, dins un gran teatre -a Lleida-, al costat d'un llac -a Girona-... )

Clar, quin era el problema? Aquest programa només podia funcionar des del feeling mutu. És a dir, si no aconseguíem engatussar de bones a primeres l'alcalde de torn, els propers 55 minuts de ràdio podien ser els més insulsos de la història radiofònica, perquè la part seriosa seria extremadament seriosa i la part humana, la part de fer-li explicar coses més banals, no tindria cap mena de gràcia. Però no. Falsa alarma total. Quan el voluminós alcalde de CiU David Rovira va personar-se en el nostre estudi improvisat i va seure a la cadira de plàstic, vam començar a conèixer un bon jan que es dedicava a la política des de feia un mandat i mig. Un personatge que es va divertir tant, amb nosaltres, que ens va convidar a sopar, quan el capvespre ja s'esvaïa, en un magnífic restaurant des d'on vau veure com el sol es ponia sobre la Conca de Barberà. Podeu recuperar el retrat que en vaig fer i l'àudio de l'entrevista aquí.

Va ser divertida, aquesta visita a l'Espluga de Francolí. Per començar perquè havíem deixat enrera el sol espantós de la costa i ens havíem endinsat cap a l'interior, on feia, sobretot als vespres, una temperatura magnífica. Després perquè a l'Espluga hi havia estat feia poc, visitant el Museu de la Vida Rural promogut per la Fundació Carulla i que us recomana vivament. I després per l'ambient que s'hi vivia, autènticament, de poble. Un ambient on convivien nens autòctons i nens immigrants amb total normalitat i on la gran discussió -em va recordar els mítics conflictes d'una ciutat com Mataró- era si a la plaça del poble hi havia d'haver zona blava per fomentar la rotació de vehicles o al contrari: qui se'l quedava primer, no deixava la plaça fins que no li donava la gana. La política, als pobles però també a les ciutats, vaig pensar, molt sovint és això: pensar en el bé comú o mantenir els privilegis dels de sempre. David Rovira havia fet el primer, que el més lògic, però el responsable del bar de la plaça on vaig anar a buscar cafès i aigües, no ho veia ben bé així: "Ui, aquest alcalde...", va dir arrufant el nas quan vaig fer la típica preguntar per recollir una mica d'informació extra sobre el personatge.

I políticament, què se n'ha fet de David Rovira, un any després? Doncs a les eleccions municipals d'enguany Rovira tenia la intenció de no tornar-s'hi a presentar després d'un mandat de vuit anys al capdavant de l'Ajuntament de l'Espluga, i de sis anys com a president del Consell Comarcal de la Conca, però finalment, a petició del partit i després d'una llarga reflexió personal, va decidir renunciar a la tranquil·litat de tornar a la vida privada. I va tornar a obtenir sis regidors amb què pot governar amb gran placidesa. A més, David Rovira ara és membre de la Diputació de Tarragona com a representant la Conca de Barberà i l'Alt Camp.