dissabte, de juliol 02, 2011

CSA un any: Tortosa, amb Ferran Bel

Un servidor, l'alcalde de Tortosa Ferran Bel i l'Oriol Burgada, al nostre estudi mòbil improvisat al parc Teodor González de la població. L'Eli Solsona, la tercera membre de l'equip, era ja camí de Gandesa preparant els talls per la propera gravació, al cap d'escasses hores.

Reprenem el fil on l’havíem deixat. El dia anterior, 30 de juny, després de gravar el tercer programa de Com són els alcaldes al matí a La Canonja i a la tarda el quart davant l’església vella de l’Espluga de Francolí, havia acabat amb nosaltres sopant com uns reis convidats per l’alcalde David Rovira (CiU) -és de justícia subratllar-ho- en un fantàstic restaurant des d’on es divisava, quan encara era clar, tota la zona. Els sopars acabem tard i aquest, com no podia ser d’altra manera, també. Total, que vam acabar dormint poc, unes cinc hores, tot i que s’ha de dir, en honor a la veritat, que al final del viatge ja ens hauria agradat haver pogut dormir cinc hores de mitjana cada nit. Així que, ben aviat del nostre cinquè dia de ruta, vam llançar-nos cap al Sud autopista enllà en direcció a Tortosa. En aquell moment no sé si era conscient que m'havia deixat totes les meves camises a l'hostal del Senglar, a l’Espluga -horror!- però tampoc hi havia temps d’anar-les a buscar, de manera que Seur tindria un nou encàrrec. I nosaltres una nova despesa a abonar.

Tortosa, amb el seu alcalde Ferran Bel (CiU), era el punt més avall del mapa de tot el nostre viatge. Un indret força desconegut per tots els que fèiem l’expedició i que amb prou feines vam tenir temps de tastar. No ens vam moure del parc Teodor González, al costat de la Llotja; tot just vam tenir temps d’anar a comprar uns entrepans al bar més proper. Aquesta era, de fet, una de les coses no agradables que ens passava fent la ruta i que cada cop vam lamentar més. Després d’haver estat preparant els guions -especialment l’Oriol que és qui feia la currada màxima- durant unes quantes hores, aconseguíem saber unes quantes coses sobre l’indret que visitàvem i òbviament sobre l’alcalde a qui entrevistàvem. Fins i tot en alguns casos creàvem una mica de complicitat. Però sovint també passava que del poble o ciutat on anàvem... no en vèiem pràcticament res, i això ens deixava mal gust de boca. No era periodísticament decent. És clar que, en dies com aquest que intento reconstruir ara, no és que anéssim ràpid perquè sí... és que en fèiem dos, de gravacions; a la tarda ens esperava Miquel Aubà a Gandesa...

Suposo que emmirallats en allò del Born to run –aquells dia nosaltres també semblàvem “nascuts per córrer”-, Bruce Springsteen era la nostra banda sonora i gràcies a això vam acabar assumint el nostre esperit de periodistes rockers. Si, si. Gravar el programa es va acabar convertint en això: anem a un lloc, preparem el bolo, toquem i marxem corrents cap al següent concert a fer. Com els rockers. L’única diferència és que no érem als Estats Units ni ens dedicàvem a tocar cançons dalt l’escenari, tot i que això ho compensàvem amb la secció de “les músiques de l’alcalde”, on escoltàvem junt amb el batlle uns quants dels seus èxits preferits que normalment també ens agradaven a nosaltres. A més, abans de començar cada gravació, per agafar força, èpica i ànims, escoltàvem el Born in the USA. Més d’un alcalde, que normalment ja era assegut davant nostre, es devia pensar que estàvem tocats del bolet, mentre cantàvem –esgarrapàvem, més aviat- la mítica cançó.

Tornem, però, a Tortosa, ciutat on el pes de la història és determinant i la divisió entre dretes –franquistes- i esquerres –republicans- és encara vigent, encara que a nosaltres, de la Catalunya Vella, tot això ens sembli fins i tot estrafolari. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, és un dels joves batlles de CiU –junt amb Albert Batet a Valls, Albert Batalla a la Seu d’Urgell i Santi Vila a Figueres- que s’obren camí amb força al territori, donant bona mostra del relleu generacional a la formació creada per Jordi Pujol. Tortosa, fins el 2007, havia governada durant vuit anys pel PSC, que havia aprofitat la mala premsa que el suport de CiU al Pla Hidrològic Nacional d’Aznar va generar. Però ara fa un any ja es veia a venir que Bel tenia tots els números per millorar resultats respecte el 2007, quan va quedar-se a 61 paperetes d’aconseguir la majoria absoluta. Aquest cop, ara fa tot just unes setmanes, Bel ha obtingut majoria absoluta al consistori amb dotze regidors, el 49 per cent dels vots emesos i una victòria aclaparadora en tots els barris i pobles del municipi. Bel és l’home de futur de CiU a les comarques de l’Ebre, sense cap mena de dubte. I sincerament crec que simbolitza una mena de síntesi, consistent, entre tradició i modernitat que molts voldrien a casa seva. Podeu recuperar el programa en àudio i el retrat de Bel aquí.