dilluns, de juliol 04, 2011

CSA un any: Gandesa, Miquel Aubà

Cristina Fornós (ACN), l'Oriol, l'Eli, l'alcalde Miquel Aubà, un servido i Jordi Boix (Ràdio Gandesa).

Jo diria que la idea de fer un programa "en ruta per Catalunya", tal com anunciàvem a la promo de Com són els alcaldes, va venir-nos a l'Oriol i a mi, a Gandesa, un any enrere. Sense més intenció que recórrer l'una mica oblidat -per nosaltres- sud del país, vam endinsar-nos en els escenaris de la Batalla de l'Ebre, gairebé per casualitat. A Gandesa, concretament, vam descobrir un museu de la Guerra Civil amb una gran quantitat de documentació i elements bèl·lics com vestits, diaris, municions i armes. La fascinació pel passat -i pel present- del nostre país, ja sabeu. Sobretot per la part més desconeguda, com aquesta de l'Ebre. Al vespre, ja a Gandesa, vam descobrir una creu dedicada als caiguts -franquistes?- però escrita en català, una construcció que mai hauríem vist a la zona de la Catalunya Nova...

A partir d’aquí se’ns va venir al cap la idea de fer un programa de ràdio visitant diferents indrets del país explicant cada dia un tema general –la Guerra, per exemple- des d’un punt de vista local –a Gandesa, per exemple-. Seguint la manera de fer periodisme de proximitat que havíem assajat en els respectius mitjans on havíem treballat a Mataró, vaja. El que passa és que a l’hora de posar-ho en paper, allò ens quedava una mica gran; era molt bèstia anar a explicar com era Catalunya amb una hora de ràdio... i, ja en companyia de l’Eli Solsona, vam decidir acotar una mica el terreny. La nostra tirada pel món de la política, combinada amb la idea estiuenca d’ensenyar la vessant humana dels polítics, va acabar portant al món el Com són els alcaldes: un espai en què parlàvem de política local, de política general, de com era humanament aquell alcalde i del poble o ciutat que governava. Combinant el to seriós amb un altre de distès –quan més va anar més distès va ser al programa, també fruit del cansament-.

Total, que fos com fos, havia passat un any i tornàvem a ser a Gandesa, provinents de Tortosa, veient com els camions passaven per la carretera Nacional que travessa la població, un rere l’altra. Aquesta era i és la quotidianitat de Gandesa. Es tracta de la capital de comarca de la Terra Alta, de poc més de 3.000 habitants. Amb un índex d’immigrants altíssim: passejar-se per la plaça central del poble era sentir-se en mig de l’Arca de Noè, amb persones de totes les procedències possibles. L’alcalde, en Miquel Aubà, ho era per Alternativa per Gandesa, una formació local integrada dins la Federació d’Independents de Catalunya, el paraigües que tenen les candidatures independents per presentar-se a casa nostra. Un fenomen polític interessant, el d’aquestes candidatures que prefereixen no integrar-se en cap de les grans formacions. Aubà governava amb el suport del PSC i ERC.

Després de dinar a la fonda on havíem dormit un any abans amb l’Oriol –vam calcular, per cert, que els preus eren un 25 per cent més barats que a casa, el menú crec que valia set euros i mig, cosa inimaginable a Barcelona- i de veure de refiló un episodi de La Riera -òbviament temps per veure la tele no n'hi havia, aquells dies...-, vam anar fins la plaça de l’església, amb l’antic ajuntament, i el monument amb la inscripció franquista però en català que vam localitzar amb l’Oriol un any abans. El ritual que ja començava a ser habitual: saludar la persona de contacte de premsa –en pobles petits com aquests la funció de secretària de l’alcalde era la mateixa que la persona de comunicació-, saludar els companys de la premsa local i comarcal que venien a explicar-nos com era l’alcalde entre bambolines i posar fil a l’agulla. L’alcalde Miquel Aubà es va deixar fer molt bé; a fi de comptes no era un polític sinó un treballador de la indústria del vi que es va posar a fer d’alcalde per amor al poble. El resultat de tot plegat està aquí, com sempre amb àudio i retrat –no tenim vídeo d’aquell dia, no recordo perquè-.

Què ha passat a Gandesa, un any després? Doncs lamentablement, atenent a la personalitat generosa i de bonhomia de l’alcalde, Miquel Aubà no repetirà al capdavant del consistori. Tot i que Aubà, altre cop sota les sigles AxG-FIC, va obtenir cinc regidors i va guanyar les eleccions en nombre de sufragis, un pacte entre CiU, amb també cinc regidors, i el PP, amb un de sol, farà que aquestes dues formacions es reparteixen l’alcaldia –primer ho serà Carles Luz (CiU) i després Anna Sicart (PP)-. D’aquesta manera Aubà ha passat a l’oposició després de dotze anys de govern. I ara es podrà dedicar a la família, que durant la conversa ens va explicar que tenia massa abandonada pel seu gust. A reveure, alcalde!