dimarts, de juliol 12, 2011

Alcaldes: generositat*

Fa un any, amb quatre magnífics companys periodistes i professionals de l’audiovisual, vam fer una volta a Catalunya. No és que féssim una volta turística, per molt que féssim una mica de turisme i durant uns quants dies veiéssim boscos, muntanyes i platges. Ni un itinerari cultural, per bé que vam conèixer algunes de les joies d’aquest àmbit d'una trentena de poblacions del país. Tampoc vam anar a fer una cursa, per bé que vam córrer com uns animals durants uns quants dies.

No. Durant vint dies seguits vam fer una volta per conèixer tres desenes d'alcaldes de les ciutats i pobles que conformen el nostre país, un viatge inaudit i que no recordo que ningú més hagi fet, a casa nostra, segurament perquè en termes humans és «una matada», que en diem els joves. Un recorregut amb la pretensió d'enregistrar el programa Com són els alcaldes per a l’emissora COMRàdio, que es va emetre el mes d’agost. Alcaldes de tots els colors i de tots els cantons, homes i dones, de l’Ebre a l’Empordà passant per l’Urgell i l’àrea metropolitana de Barcelona. Alcaldes sorruts, amables, intel·ligents, sarcàstics, oberts, tancats... Alcaldes de tot tipus, vaja, demostrant que són una mena de síntesi del conjunt de la nostra societat. O més i tot que això.
Els fèiem parlar una mica de tot: del seu municipi, de política en general, del seu partit, però també de la vida i la mort, dels seus gustos musicals, de com troben a faltar la família per l’exercici del seu càrrec, del que crema i del que compensa... i a més d’un li van saltar les llàgrimes parlant-nos d’aquestes darreres coses.

Vam treure conclusions, a partir de tot això. Ja ho sé que queda molt políticament incorrecte dir el que diré ara, però em veig en cor de dir-ho amb tota la fermesa que dóna el fet d’haver conegut de primera mà aquests trenta personatges. Ja ho sé que la consigna de moda ara és "no les votes", "tots són iguals" i "acabem amb la democràcia burgesa". I que mig món assegura que els polítics, per definició, són tots uns corruptes, uns manipuladors; que fan política perquè no saben fer res més a la vida... i tota aquesta demagògia insuportable que m'encén cada vegada més. Alerta: ja ho sé que tots tenien defectes i en alguns casos egos exarcebats. És clar. I que han pres segurament tantes decisions encertades com incorrectes -però és que d’això es tracta, de prendre decisions, no d’encertar-la; només prenent-ne pots arribar a encertar-la. Que et diguin que ho has fet bé si no has fet res és senzillament fatal-.

Crec que puc afirmar, amb tota rotunditat, i aquí anava, que conèixer aquests trenta personatges ens va servir a tots plegats per descobrir que la generositat, a casa nostra, segueix existint, i que els alcaldes del nostre país, en són una bona mostra. Així de clar i contundent. Amb tots els peròs que vulgueu, però amb tota la sinceritat. Encara diré més, com els Dupont de Tintín: en general la sensació va ser que són més generosos, més compromesos i més honestos que la majoria de nosaltres. Si, si, així de clar. No em passo. El que no em cregui que faci l’exercici que vam fer nosaltres. És irrefutable. Com ho saps, podreu dir-me? Doncs perquè te n’adones. Al final, arriba un moment que les persones ja no et poden enganyar perquè es notaria tot massa.

Alcaldes que ara comenceu el mandat: que tingueu molta sort, molta sabiduria i molta paciència. La vostra és una tasca titànica i sovint incompresa. Però feu el que sentiu que heu de fer i ho feu al servei de tots nosaltres. Moltes gràcies.

* Article publicat a la revista Valors del mes de juliol.