dimarts, de juliol 26, 2011

[LaRiera48] Desvetllament: ja n'hi ha prou

Les festes es fan i es desfan de forma gairebé espontània, però a l'organització de qualsevol activitat, també aquesta, hi ha un timó, un volant, que serveix per anar acompassant la realitat social als actes en sí. Doncs això és el que cal fer i ara. El nou govern municipal de Mataró té la gran oportunitat de fer-ho, de fer aquest canvi de timó necessari. El que no es pot es repetir el que va passar -almenys en la baixada- ahir dia 25 al Desvetllament Bellugós: desenes d'adolescents armats amb bidons de calimotxo o qualsevol altre beguda empenyent a tothom qui es trobava davant seu i de fet joves i grans de totes les edats xisclant com bojos des del primer moment i cantant, per exemple, cançons al·lusives al Barça que no sé què tenen a veure amb Les Santes. Però sobretot escenes de pànic -literal- que em van explicar diversos companys de la premsa i persones properes.

Em va corprendre especialment la imatge d'un nen caient -no va passar res, tranquils- de les espatlles del seu pare, perquè el meu pare també m'havia portat a mi desenes de vegades a coll i be en aquest acte i recordo que no passava res, al contrari. Era un acte equilibrat, on hi havia convivència entre gent gran, joves grandets i joves més petitets. Ara això s'ha acabat. I no pot ser. El Desvetllament Bellugós ha mort d'èxit i és hora d'actuar: o actuem nosaltres, els que hem gaudit de l'acte durant tants anys, o morirà definitivament com a acte, per més que se segueixi celebrant. Estem al límit.

Què es pot fer? Doncs no ho sé, però tota solució serà benvinguda. Des de tancar tota la zona de manera que s'hi accedeixi després d'haver-se comprovat per exemple que ningú porta ampolles de vidre per poder tirar sobre en Robafaves -es veu que algun imbècil això va fer, ahir- a canviar-ne l'ubicació. Ja sé que amb això s'obre la caixa dels trons i que probablement algú dirà: "Si hem de canviar l'ubicació, més val no fer-ho". Doncs no ho sé, pensem-nos-ho també, però algun dia algú prendrà mal de veritat i prendrem mal. És hora d'actuar.

La reflexió sobre els espais on se celebren els actes va més enllà del Desvetllament. Almenys la Crida a la Festa Major té un problema homologable. L'espai que queda davant l'Ajuntament ha deixat de ser l'idoni per a celebrar-la. De les 4.000 o 5.000 persones que hi havia ahir concentrades a les proximitats de l'Ajuntament, jo crec que podien veure l'acte en condicions unes cinc-centes o mil, a tot estirar. Altre cop la imatge corprenedora: la gent que se'n torna cap a casa, abans de començar l'acte, perquè "total, per no veure res, millor girar cua". I altra vegada la reflexió que s'imposa: si volem que aquest sigui el punt de partida de la Festa Major cal prendre decisions. Doloroses, si voleu, trencant consensos històrics, espais habituals... però s'ha de fer. El menysteniment que suposa al conjunt de la ciutadania fer la Crida davant l'Ajuntament és excessiu: no val la pena. Amb això no creem ciutat, la mantenim només pels quatre de sempre, "pels de casa", perquè la gaudeixin els propis protagonistes.

La Festa Major és l'acte més polític de tots els que se celebren durant l'any. El que té més càrrega política possible, encara que implícita, per estrany que això pugui sonar. Tot allò que es fa té una dimensió política, des dels actes que es fan a com es fan o com es financen i a quins convidats venen a la Missa de les Santes -aquest any el conseller Felip Puig i una diputada de Bildu. Volen més significants?-. No és una cosa per sobre del Bé i el Mal, no. És política pura. Des del discurs de l'alcalde Mora fins a la celebració de tots i cadascun dels actes. I el govern de torn té l'obligació d'anar adaptant la realitat de la festa a la festa en sí.

Alcalde Mora: els anteriors executius no s'han atrevit a posar sobre la taula de forma definitiva aquests debats, perquè la seva intersecció amb les forces vives que van muntar les Santes modernes, les del 79 ençà, era massa gran com per poder-se'n desmarcar. No van ser capaces de fer-ho, sigui com sigui. Vostè no, vostè és lliure, no té aquesta cotilla. I ho ha d'aprofitar. Vostè que ahir era a la Nit Boja va veure perfectament com una part de l'acte se n'està anant de mare. I ja ha demostrat que no li tremola el pols per prendre decisions impopulars. Ara -fins el proper mes de juliol- té una patata calenta sobre la taula del despatx. No tingui por i obri en conseqüència. Hem d'obrir la festa definitivament a tota la ciutat alhora que mantenim l'essència dels actes que li han donat singularitat i reconeixement arreu de Catalunya.

9 comentaris:

Oscar ha dit...

Totalment d'acord.

Jo ahir (per desgràcia) no vaig poder anar al Desvetllament, però d'uns anys ençà s'ha convertit en una festa per adolescents beguts i, el que és pitjor, amb les begudes a la mà.

Anònim ha dit...

Pues al igual que el san fermin, haureu de fer controls policials per uqe no hi vagi gent amb botelles almenys...

Anònim ha dit...

i

Anònim ha dit...

Esta be aixó de demanar al alcalde que faci quelcom.

El que no está tant be es tractar de justificar que l'anterior gobern no hi fiquès ma al tema per no se quin coi de relacions: La seguretat ciutadana te d'estar per sobre de qualsevol consideració. Això val tant per ara com l'any passat i com l'anterior, ocassions en les que el desvetllament també fa fregar la desgràcia.

El fet de que l'anterior govern no tingues el que es tenia que tenir per fer el que era correcte per mantenir content a no se qui, es un exemple mes del perqué ja no hi son a la casa gran.

i per el que fa a tu, com a periodista, també m'hauria semblat millor si haguessis posat el tema sobre la taula en un altre moment i li haguessis llençat el repte a en Baron quan tocava fer-ho, no quan el problema s'ha deixat enquistar de mala manera.

Matu ha dit...

Com que plou, i és festiu, estic a casa. Ja he fet la migdiada reparadora. Estic a punt de festa, però em passo la tarda al sofà. Sort que “la Geganta” i “la Banyeta” m’injecten Santes. Llegeixo la reflexió d’en Joan Salicrú al seu blog. Segueix plovent i no em queda altre remei que afrontar el tema, tinc ganes d’apuntar-ho.

Soc de mena poc solemne i, encara que procuro viure assenyat, m’atrau força la rauxa, aquella que, diuen, és necessària. Probablement aquests trets van influir la meva joventut amb la familia Robafaves i la posterior decissió d’abandonar-la fa uns 22 anys.

En aquella época amb en “Uanxo”, enyorat amic, vam empescar-nos l’adaptació mataronina de la baixada que els Gegants Bojos de Solsona fan pel Carnaval.

Ara, el “Desvetllament Bellugòs” resultant sembla que està en el punt de debat. En Joan Salicrú opina que pot morir d’èxit i l’editorial de “la Geganta” abomina de la sonorització dels darrers anys.

Em preocupa que el debat sobre el “Desvetllament Bellugòs” pugui atendre només la mirada assenyada i solemne. No voldria que s’oblidés que l’acte va neixer amb un esperit jove, trencador ( amb rebombori intern inclós) i amb voluntat de conectar amb les ganes de festa dels ciutadans, sobretot dels joves.

No hi entenc prou. La meva prespectiva és molt curta. Soc un més enmig de la riuada de gent. Dit això, quan fa dos o tres anys es va introduir la sonorització, em va semblar una bona aportació. En concret, recordó que, gràcies a això, vaig deixar de sentir aquell himne que diu “Alcohol… alcohol.. hemos venido a emboracharnos..”. Era el só habitual del “Desvetllament” quan, procurant que no esclafessin a la teva filla, anaves a centenars(¿) de metres d’en Robafaves. Ara la banda sonora és única i permet sentir-te dins la festa a la distancia que sigui.

Possiblement cal millorar la sonorització. Aquest any no ha estat, especialment reeixida.
Tampoc faig cap fàstig a la idea d’un canvi de localització.

Tot plegat és arriscat. Som molts, som diversos i s’ha de procurar no excloure a ningú. Però m’agradaría que el “Desvetllament Bellugòs” no perdés l’esperit d’ampliació del carácter solemne i assenyat que habitualment presenta la familia Robafaves.


Ja no plou, però el “ Ball de Festa Major” s’ha suspés. Vés per on…
Un dels primers actes que vam introduir a l’època de “ Les Santes, fem-ne Festa Major” s’ha de rendir a la pluja. Quin pal!!!!
Jordi Solà – Matu-

Joan Salicru ha dit...

Pel comentari número 4,
he repetit per activa i per passiva en el meu bloc d'ençà 2004 la mateixa idea respecte la Crida a la Festa Major i en general la necessitat d'adaptar els espais de la festa a l'evolució de la festa. Ho pots certificar visitant aquest bloc.
gràcies.
joan

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.