Les Santes del Twitter*

Em vaig fer de Twitter el 28 de juliol de 2010, ara fa un any, en el transcurs de la Festa Major de Les Santes. Vaig inscriure-m’hi, com ens passa a tots, instigat per l’entorn, per aquella sensació de “s’hi ha de ser”, de la curiositat ben entesa. Recordo que, l’endemà, els primers tuits, gairebé compulsius, van ser per criticar l’absència d’un espai públic on poder celebrar les activitats de la nostra festa principal en cas de pluja –aquell dia va ploure i ens va esguerrar el final de Les Santes -. Vaig pensar que havia descobert un primer motiu per ser a Twitter: denunciar, des dels llocs dels fets, aquelles coses que creiem convenients.

I durant tot l’any he anant sumant arguments per ser a la xarxa social de referència en aquests moments. Ens n’hem adonat, tots plegats, que si que serveix, aquesta xarxa, i que no pel mateix que Facebook. A Twitter hi prima la idea de comunitat i això significa que és perfectament factible generar una xarxa virtual al voltant de la xarxa real de ciutadans que viuen en un lloc concret a través de l’ús d’etiquetes genèriques o específiques per moments concrets. Així, ens hem acostumat a retransmetre o seguir els plens municipals a través de l’etiqueta #plemataro i durant el període electoral vam gaudir de valent veient com els polítics “se les fotien” entre ells a #eleccionsmataro. Aquests dies, que ha tornat a ser Festa Major, Twitter ha estat l’eina de comunicació predilecta entre els santeros, els membres de la religió que veneren les nostres patrones, Juliana i Semproniana. Allà hem comentat, amb l’etiqueta #lessantes, tot el que se’ns ha passat per la barretina. N’hi ha hagut tantes, de piulades, que hem aconseguit en determinats dies fer de l’etiqueta trending topic a nivell català, és a dir el tema més comentat a la xarxa.

Vaja, tots els que critiqueu les xarxes socials o en menysteniu l’interès: a casa meva hem demostrat com el Twitter pot ser un excel·lent element de cohesió social i vertebració territorial. Proveu-ho, no us n’arrepentireu.

* Versió llarga de l'article publicat avui a El Punt Avui, el diari sorgit de la fusió de El Punt i l'Avui en el qual m'enorgulleix col·laborar.